Alp Arslan, el lleó turc

n. 1030?–m. 1072?

Activitat: Política Grup5-Història

Àrea: Sultanat seljúcida

 

Ben situat

Muhammad ibn Daud, conegut amb el sobrenom d’Alp Arslan, que significa “Lleó valent” a causa del seu talent militar, era un turc de la nissaga de Seljuq, cap de la tribu que havia emigrat des de l’Àsia central cap a l’oest. Els seus successors havien constituït un imperi a l’Orient mitjà, en els territoris de l’Iran i l’Iraq actuals. Chagri Beg, pare d’Alp Arslan, controlava la part oriental, i quan va morir, va succeir-lo en el govern del Khorasan, la regió del nordest.

Un imperi seljúcida

A la mort de Toghril Beg (1063), que regnava sobre la part occidental dominada pels turcs seljúcides, Alp Arslan, nebot del difunt, es va imposar als altres pretendents al tron. Amb ell, es crea un imperi unificat. Més interessat en els afers militars, va confiar l’administració del  sultanat seljuquí  en el visir Nizam al-Mulk, que mantindria el càrrec amb el següent sultà, Malik Xa, fill d’Alp Arslan.

Defensor de la fe sunnita

Els seljúcides, musulmans sunnites, reconeixen l’autoritat religiosa del califa de Bagdad, però el domini polític de l’Iraq en realitat estava en mans d’Alp Arslan. A banda dels cristians, un dels enemics islàmics més poderosos del soldà era el califa fatimita, de fe xiita, que, des d’Egipte, disputava al califa de Bagdad el poder religiós del món islàmic.

Contra els sobirans cristians d’Àsia

A l’oest, Alp Arslan va concentrar els seus atacs al Càucas i a la península d’Anatòlia, contra els regnes d’Armènia, Geòrgia i l’Imperi bizantí. El 1064 va ocupar Ani, la capital armènia i els seus raids en terres bizantines van arribar fins a la mar Egea. L’emperador bizantí Romà IV Diògenes va combatre el perill turc amb una ofensiva que va dirigir ell mateix.

Batalla de Manzikert

Batalla de Manzikert

Un fet destacat, la batalla de Manzikert

El 1071 l’exèrcit grec va enfrontar-se amb el turc prop del llac Van, a Manzikert (actual Malazgirt, Turquia). Alp Arslan, que liderava les seves tropes, va vèncer , i en conseqüència, per primera vegada, un emperador bizantí era presoner d’un sobirà musulmà. La victòria va afavorir l’entrada progressiva de població turca a Anatòlia i la lenta desaparició dels habitants grecs cristians, principal base demogràfica de l’imperi bizantí.

L’anècdota

L’emperador Romà IV no va ser executat; ans al contrari. Alp Arslan el va deixar de lliure després de prometre-li un tribut i la signatura de d’un tractat favorable als seljúcides. Tanmateix, Romà IV fou deposat pels seus rivals bizantins i va morir el 1072. Alp Arslan no el va sobreviure gaire temps. També aquell any, durant un campanya a l’est, va morir a causa de l’atac d’un captiu.

Anuncis