Michelozzo, arquitecte dels Mèdici

Florència (Itàlia), 1396–Florència, 1472

Activitat: Arquitectura

Àrea: Florència

 

Un món nou

Michelozzo di Bartolommeo Michelozzi, conegut simplement pel seu nom de pila, era fill d’un sastre. No seguí l’ofici familiar, s’encaminà cap al món de l’art, adoptant l’estil renaixentista que s’imposava a Florència.

Entre mestres escultors

Per bé que és famós com a arquitecte, en un començament es distingí en el camp de l’escultura de bronze,  col·laborant amb els principals artistes de la ciutat. Està documentada la seva participació amb Lorenzo Ghiberti en l’estàtua de sant Mateu, de l’església d’Orsanmichele (1419) o anys més tard, la seva associació durant una dècada amb Donatello, en monuments funeraris florentins o el púlpit de la seu de Prato.

Apostant pel cavall guanyador

Biblioteca del convent de sant Marc, Florència

Després d’acompanyar el ric banquer florentí Cosme de Mèdici a l’exili (1433), quan a l’any següent el potentat tornà com a governant de Florència, Michelozzo fou beneficiat amb nombrosos encàrrecs. Obra seva són les reformes renaixentistes d’edificis medievals de la ciutat, com ara el convent de Sant Marc (1436-1443), sobretot a la biblioteca, i l’església de l’Anunciació (1444-1455).  Anys més tard, el 1446, fou premiat amb el càrrec d’arquitecte de la catedral.

 

Un fet destacat, el Palau Medici-Riccardi (1444-1460)

Palua Medici-Riccardi, Florència

Projectà el principal palau dels Mèdici a Florència. De planta quadrada, s’estructura al voltant d’un pati porticat amb arcades de mig punt, que recorda l’estil de Filippo Brunelleschi. La façana massissa, rematada amb una cornisa, es divideix horizontalment en tres trams, progressivament amb parets més llises i polides. L’edifici esdevé un model per a altres mansions de la Toscana. També Michelozzo remodelà residències dels Mèdici fora ciutat: les vil·les de Trebbio, Cafaggiolo, Careggi…

L’anècdota

El 1461 Michelozzo va traslladar-se fora d’Itàlia, a Ragusa (actual Dubrovnik, Croàcia) i l’illa de Quios (Grècia) per dur a terme nous treballs. De tornada, davant l’amenaça otomana, el seu vaixell va ser interceptat pels venecians i fou empresonat a Ancona (1467), potser sospitós de connivència amb els turcs. El 1469 restà lliure i va tornar a la ciutat natal.

Anuncis

Juan Guas, arquitecte del gòtic isabelí

Saint-Pol-de-Léon (França), 1430–Toledo, 1496

Activitat: Arquitectura

Àrea: Regne de Castella

 

Aprenentatge

A mitjans del segle XV, acompanyà el seu pare, picapedrer, a Castella per treballar a Toledo. La primera menció documental de Juan Guas data de 1453, probablement com a escultor, a la porta dels Lleons de la catedral toledana, sota les ordres del mestre flamenc Hannequin de Brussel·les.

Palau del Infantado

Arquitecte

Format en un taller catedralici, lògicament els primers encàrrecs corresponen a l’ambit religiós. Senyal del prestigi assolit, és designat successivament mestre d’obres de la catedral d’Àvila (1471), de Segòvia (1473-1491) i de Toledo. A més dels treballs a les seus catedralícies, també  intervé en la construcció i reforma de monestirs.

Clients

La seva activitat es desenvolupa a la regió castellana, on treballa tant per a l’Església Catòlica com per als llinatges de la noblesa més granada, entre ells els Alba i els Mendoza, per als quals construeix palaus i fortaleses. Culmina la seva activitat com a arquitecte reial, al servei d’Isabel I de Castella.

Tria d’obres

Capella  major  del monestir del Parral (1472?, Segòvia); claustre de la cartoixa del Paular (Rascafría, Madrid); castell nou de Manzanares el Real (1475); palau del Infantado (1480-1483, Guadalajara).

L’estil

Guas constitueix el màxim representant del gòtic hispano-flamenc o isabelí, que combina el gòtic flamíger del nord d’Europa amb l’art mudèjar, estil propi del país amb influències islàmiques. L’exuberància decorativa n’és el tret més distintiu.

Un fet destacat, el monestir de San Juan de los Reyes

L’obra mestra de Guas és aquest monestir franciscà de Toledo, encarregat per la reina Isabel a fi de commemorar la batalla de Toro (1476), amb què s’assegurà el tron de Castella. Edifici monumental, Guas va començar l’obra el 1477, però no la va concloure: l’església i el claustre són obra seva. Hi abunden elements decoratius relacionats amb els Reis Catòlics.

La frase

“El seu estil fou el bell cant del cigne de l’arquitectura gòtica a Castella” (de l’historiador José María Azcárate Ristori)

Monestir de San Juan de los Reyes

Castell nou de Manzanares el Real

Antemi de Tral•les, l’arquitecte savi bizantí

Tral·les (Turquia), vers 474-Tral·les, 534

Activitat: Arquitectura. MatemàticaGrup4-Art

Àrea: Imperi bizantí

 

Parents distingits

De família culta, el pare era metge, i, seguint l’exemple patern, els cinc fills també sobresortiren en activitats intel·lectuals: dos exerciren la medicina, un fou advocat, un altre, gramàtic, i Antemi va dedicar-se a la matemàtica i l’arquitectura.

Geometria

És considerat un dels últims mestres de la ciència hel·lenística antiga, fa noves aportacions a la geometria, amb treballs sobre les seccions còniques. Els coneixements matemàtics els aplica a la mecànica i a l’òptica, on estudia les propietats dels miralls parabòlics i els seus usos, estudis que son coneguts i valorats segles més tard per científics àrabs, com Alhazen.

antemidetralles2

Un fet destacat, La basílica de Santa Sofia

La greu rebel·lió popular de la Nika, que assolà Constantinoble el 632 va provocar la destrucció de la basílica de Santa Sofia. Justinià ordenà la creació d’un nou temple sumptuós i colossal sota la direcció d’Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. La basílica es caracteritza per la cúpula semiesfèrica gegantina, de 31 metres de diàmetre, que cobreix l’espai quadrat del cos central de l’edifici, sostinguda mitjançant un sistema de petxines, semicúpules, pilastres, naus laterals i contraforts.

Entre dos

Segons els testimonis dels coetanis, la direcció de les obres corresponia a Antemi, a qui es reserven els qualificatius més elogiosos. Aquest arquitecte va dissenyar els plans de la Santa Sofia, però no va veure acabada l’obra el 537. L’associació d’Antemi amb Isidor de Milet no es limità a l’edificació de la basílica dedicada a la Saviesa Divina, també presentaren un projecte per a la reparació dels dics de les fortificacions de la ciutat de Dara (Turquia), que fou rebutjat.

La frase

“Sempre que es ve a aquesta església per resar, es comprèn immediatament que aquesta obra s’ha realitzat no pel poder o l’habilitat de l’home,, sinó per intervenció de Déu” (sobre Santa Sofia, extret de Sobre els edificis, de Procopi).

Leon Battista Alberti, un intel·lectual entre edificis

 
Gènova (Itàlia), 1404–Roma, 1472
Activitat: ArquitecturaGrup4-Art
Àrea: Florència, Roma
 
Orígens

Bastard d’un ric mercader florentí exiliat, que va proporcionar-li una sòlida educació a Pàdua i més tard a la universitat de Bolonya. La mort del progenitor  va privar-lo dels béns familiars, per la qual cosa s’orientà cap a l’Església. Va treballar a l’administració pontifícia i es féu clergue, malgrat ser fill il·legítim, gràcies a una dispensa papal (1432).

L’anècdota

Quan tenia vint anys va escriure secretament una comèdia llatina, Philodoxeos, imitant l’estil antic. Un amic seu li va prendre el manuscrit sense pulir i el va difondre. Veient l’acceptació general de la peça, Alberti va fer creure que era obra d’un autor clàssic, Lepidus comicus. Molts humanistes van admetre-la com una obra perduda de l’antiguitat; no fou fins divuit anys més tard, en una nova versió depurada, que Alberti revelà l’engany.

Palau Rucellai

Palau Rucellai, Florència

Florència

Seguint al papa Eugeni IV, des de 1434 va fer llargues estades a Florència. Allà va relacionar-se amb grans artistes com Brunelleschi o Masaccio i va escriure un tractat teòric sobre la pintura ―De pictura (1435). Tanmateix, no es dedicà a l’arquitectura fins mitjans de segle; abans s’ocupà sobretot de literatura, tant en llatí con en italià, i de filosofia moral, camp al qual correspon Els quatre llibres de la família (1433-1441), un estudi sobre la vida domèstica i pública.

Un fet destacat,  De re aedificatoria (Sobre l’art de la construcció)

És un tractat d’arquitectura inspirat en De architectura, de Vitruvi, autor romà del segle l. Com ell, sosté que la bellesa dels edificis es basa en la correcta relació de proporcions entre les seves parts. Partint de l’estudi de les construccions de l’antiguitat, Alberti estableix principis estructurals, estètics i socials per als edificis futurs. Escrit pels volts de 1452, fou publicat pòstumament, amb gran èxit, el 1485.

leonbattistalaberti-smarianovella

Façana de de l’església de Santa Maria Novella, Florència

L’artista

Alberti no s’ajusta al patró dels artistes coetanis, d’orígens més humils i amb una instrucció eminentment pràctica guanyada als tallers. Potser per això, limita la funció de l’arquitecte al disseny de l’edifici, podia delegar-ne l’execució material. Va treballar pels mercaders florentins, pel papa i per sobirans dels petits estats italians com Ferrara o Màntua. Una de les seves innovacions més difoses fou la combinació de pilastres de tradició grecollatina per decorar les façanes dels palaus.

Tria d’obres

Palau Rucellai (1447?-1451, Florència); Temple Malatestià (1447, Rímini); Façana de Santa Maria Novella (1455-1470, Florència); Església de Sant Andreu (1470?, Màntua).

Sant Andreu, Màntua

Església de Sant Andreu, Màntua

Guillem Sagrera, un artista d’abast mediterrani

 
Felanitx? (Mallorca), vers 1380–Nàpols, 1454
Activitat: Arquitectura. Escultura    Grup4-Art                                               
Àrea: Corona d’Aragó
 
De l’illa al continent

Procedia d’una família de picapedrers de Felanitx i les primeres referències documentals daten de 1397 quan treballava amb el seu pare en la catedral de Palma. Més tard va traslladar-se al Rosselló, on esdevindria mestre d’obres del bisbat d’Elna, primer restaurant l’antiga seu romànica i més tard actiu a Perpinyà, en l’església de Sant Joan, destinada a ser en un futur llunyà la nova catedral.

L’anècdota

El 28 de gener de 1416 es va celebrar una reunió insòlita a Girona. Els arquitectes catalans més reconeguts, entre ells Guillem Sagrera, van ser convocats per donar el seu parer sobre la construcció d’aquella catedral gòtica. El seu mestre d’obres Guillem Bofill plantejava si havia de tenir una estructura de tres naus o bé una sola, més espaiosa. Sagrera, com Bofill, va defensar la segona proposta, tècnicament més arriscada; malgrat ser l’opció minoritària -només la d’un terç dels arquitectes-, els canonges de la catedral van acceptar-la i és la que podem contemplar avui en dia.

Feines mallorquines

Sagrera va tornar a la seva illa el 1420. Fou nomenat mestre d’obres de la catedral de Palma, activitat que desenvoluparia durant 27 anys. Va continuar l’edificació de les naus, esculpí l’estàtua de sant Pere del portal del Mirador i se li atribueixen també l’estàtua de sant Pau i la sala capitular. Simultanejaria aquesta feina amb altres encàrrecs com l’església de Nostra Dona de Gràcia, a Palma, gràcies al seu important taller, integrat sobretot per familiars.

Un fet destacat, la Llotja de Mallorca

Llotja de Mallorca

Llotja de Mallorca

 

L’obra cabdal és un edifici de nova planta, encomanat pel col·legi de mercaders. El 1421 ja hi treballava, amb més autonomia de l’habitual perquè n’era el contractista, decidint sobre materials, artesans, etc… Comptava, doncs, amb cert patrimoni, si bé les despeses de la Llotja l’arruinarien. Abandonà l’obra quan ja estava gairebé enllestida: un edifici amb una única gran sala suportada per sis columnes helicoidals. L’espai és elegant en la seva simplicitat, harmoniós i guarnit amb mesura, com l’estàtua de l’àngel de la Mercaderia, probablement obra seva, que decora la façana de l’edifici.

Ángel de la Mercaderia, Llotja de Mallorca

Ángel de la Mercaderia, Llotja de Mallorca

En terres italianes

El daltabaix econòmic va dur Sagrera a instal·lar-se el 1447 a Nàpols per entrar al servei del rei Alfons, el Magnànim. L’any següent ja era mestre major del Castell Nou, la principal residència reial, que redissenyà. Abans de morir treballava en la Sala dels barons, gran espai quadrat de 20 m. que cobrí amb una sola volta estrellada. El rei Alfons el protegí, fins i tot s’implicà en el plet de Sagrera contra el col·legi de mercaders, plet que va concloure el 1533 a favor dels seus rebesnéts.

Sala dels barons, del Castell Nou (Nàpols)

Sala dels barons, del Castell Nou (Nàpols)

Per saber-ne més:

Joana Ma. Palou i Sampol. Guillem Sagrera. Palma de Mallorca, 1985

Berenguer de Montagut, entre ponts i grans esglésies

 
Catalunya, actiu entre 1318 i 1336
Activitat: ArquitecturaGrup4-Art                                                                 
Àrea: Corona d’Aragó
 
Orígens desconeguts

Es desconeix l’origen i formació d’aquest arquitecte. Alguns historiadors el fan nadiu de Valls, on juntament amb Pere Baró va projectar el santuari de la Mare de Déu de Lledó, ja en la seva maduresa. En contractes conservats d’obres seves figura esmentat com a ciutadà de Barcelona, on viuria en la plenitud de la seva carrera.

Primers encàrrecs manresans

Entre 1318 i 1323, va dur a terme la construcció del Pont Nou de Manresa, que substituïa un d’anterior, a càrrec del municipi. El pont franqueja el riu Cardener i facilita la ruta cap a la Segarra i Lleida. Fou el pont més llarg bastit a Catalunya durant l’edat mitjana, amb 9 arcs i 179 m. de llargada. El 1322 va edificar l’església del convent del Carme a la mateixa ciutat, destruïda durant la Guerra Civil.

Pont Nou i Seu de Manresa

Pont Nou i Seu de Manresa

La Seu de Manresa

El 1322 fou contractat per fer-se càrrec de la nova església de Santa Maria de Manresa encara que la primera pedra no va ser col·locada fins 1328. Va dissenyar el projecte: una església sense transsepte, amb deambulatori i una nau central molt àmplia, de més de 18 metres. Durant la seva dirección probablement es va construir la capçalera amb l’absis i les set capelles que l’envolten.

Un fet destacat, l’església de Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar

A Barcelona va dur a terme la seva darrera gran obra, Santa Maria del Mar, però en aquesta ocasió la responsabilitat del projecte fou compartida amb Ramon Despuig. El 1329 s’iniciaren els treballs, però la seva participació durà només fins 1336. El temple edificat segueix l’esquema d’altres obres del gòtic català: amplitud, unitat d’espai i sobrietat decorativa.

La frase

“Fou un dissenyador excepcional que purificà la forma fins a extrems impensables” (del crític d’art Cirici Pellicer).

L’anècdota

En el contracte de la Seu de Manresa s’estipula que, a banda del jornal que rebia, comptava amb uns diners per als desplaçaments entre Barcelona i Manresa. D’altra banda, també disposaria d’un habitatge de franc, amb llit i foc, en aquesta ciutat.

Peter Parler, el creador de la Praga gòtica

 
Schwäbisch Gmünd (Alemanya), 1330?-Praga, 1399
Activitat: Arquitectura. EsculturaGrup4-Art                                                                 
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic
 
Un futur previsible

Autoretrat

Autoretrat

Va néixer en una família d’artesans constructors, cosa que evidencia el seu mateix cognom, derivat del mot “Parlier” que designava el capatàs d’una obra. Aprengué l’ofici al taller del seu pare, Heinrich, i va fer estades a Colònia i Estrasburg. En aquesta darrera ciutat es va casar amb Gertrud de Hamm, la filla d’un picapedrer. El 1352 probablement col·laborà amb el seu pare a l’església de la Mare de Déu de Nuremberg.

Un fet destacat, la continuació de la catedral de Sant Vit, a Praga

A la mort de Mateu d’Arràs, arquitecte de la seu de Praga (1352), l’emperador Carles IV el trià com a substitut, malgrat la seva jovenesa. Redissenyà el projecte amb un estil més lliure, ric i decoratiu, fent ús de traceria i voltes complexes, que tingueren gran difusió. Atrafegat amb altres encàrrecs imperials, només va acabar el cor de la catedral i part del transsepte.

Un pont i altres construccions

El 1357 li fou encomanat un pont de pedra sobre el riu Vltava, a Praga. El pont projectat, de mig quilòmetre de llargada i 9’5 m. d’amplada, permetia el pas simultani de quatre carros. A més el fortificà amb la Torre de la Ciutat Vella (1370-1391), en un dels seus extrems. També va treballar fora d’aquesta ciutat, en l’església de Sant Bartomeu, a Kolin (1360-1378).

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEscultures

Com altres artistes medievals, a més de l’arquitectura va conrear l’escultura. A la catedral, esculpí la tomba del rei Otakar I de Bohèmia i embellí la galeria del trifori amb bustos de personalitats de la ciutat, com la família imperial, arquebisbes i fins i tot el seu autoretrat.

Prohom de la ciutat

Parler visqué molts anys a Praga, ciutat de la qual va rebre la ciutadania el 1379. Cap el 1380 s’uní amb segones núpcies amb Agnes de Bur. Dels seus dos matrimonis va tenir una descendència nombrosa. Assolí riquesa –tenia com a mínim cinc cases a la ciutat- i una posició social distingida, com ho evidencia el seu retrat i la sepultura a la catedral. El seu fill Johann el succeí el 1398 com a arquitecte de la seu.

L’anècdota

Peter Parler comencà la construcció del pont de Praga en una data triada pels astròlegs per tal de conjurar els mals averanys, formant la seqüència capicua 135797531. D’acord amb això la primera pedra es va col·locar l’any 1357, el dia 9 de juliol, a les 5 h, 31 m.