Bartolo de Sassoferrato, el talent jurídic

 
Venatura (Itàlia), 1313 o 1314-Perusa (Itàlia), 1357
Activitat: DretGrup2-Raó
Área: Perusa

bartolodesassoferratoPrecocitat

Originari d’un llogaret prop de Sassoferrato, al centre d’Itàlia, amb només catorze anys ingressà a la universitat de Perusa, on fou deixeble de Cino de Pistoia. Als vint ja era batxiller en lleis, després marxà a Bolonya per fer el doctorat que concluí l’any següent. Advocat, jurista, però sobretot professor de dret civil, primer a Pisa, i des de 1343, a Perusa, on moriria amb 43 anys. El 1355 havia participat en l’ambaixada d’aquesta ciutat a l’emperador Carles IV, qui el recompensà amb honors, si bé historiadors actuals descarten que arribés a concedir-li un escut nobiliari.

Els comentaristes

Bona part de la seva producció es compon de comentaris del Corpus Iuris Civilis, la principal obra de dret romà. Bartolo és l’autor cabdal de l’escola jurídica dels comentaristes que trenca amb la dels glossadors, dominant fins aleshores. A diferència dels glossadors que analitzen els textos del Corpus, Bartolo no l’interessa tant l’estudi de cada terme sinó arribar a copsar la raó, el sentit de les lleis per poder elaborar nova doctrina jurídica inspirada en el dret romà, que pogués aplicar-se a les necessitats concretes del seu temps.

Un fet destacat, Tractatus represaliarum (El tractat de les represàlies)

Aquesta obra constitueix un text clau en la creació del dret internacional privat. Propugna la limitació de les represàlies, exigint unes condicions per tal que un Estat les dugui a terme legítimament. A més -cosa rara per l’època- reconeix una sèrie de drets als estrangers i rebutja el costum de convertir en serfs els captius de guerra quan són cristians.

Fama

La mort de l’insigne jurista no va suposar l’oblit; ans al contrari, el seu prestigi augmentà encara més, fins i tot les seves opinions esdevingueren font de dret. En els regnes de Portugal i Castella, al segle XV, es va decretar que la doctrina de Bartolo s’imposés en cas de discrepàncies entre els comentaristes. També els segles següents es crearen càtedres per estudiar la seva obra en diverses ciutats italianes, com Pàdua, Perusa, Bolonya i Nàpols.

L’anècdota

El Diccionari català-valenciano-balear recull el mot “bàrtuls”. Els estudiants de dret medievals carregaven amb els llibres de Bartolo, i d’aquí prové el terme. No és l’únic rastre d’ell que ha perviscut fora del camp legislatiu, en obres de teatre italianes i òperes apareix el personatge de Bartolo, que representa l’home de lleis pedant.

La frase “Nemo iurista nisi Bartolista” (No hi ha bon jurista sinó és seguidor de Bartolo). Fou una expressió corrent en les universitats medievals.

Anuncis