Mazdak, heretge o líder social?

 
Pèrsia (Iran), s. V-Pèrsia, s. VI
Activitat: ReligióGrup2-Raó. Societat                                                    
Àrea: Imperi sassànida
 
Una figura boirosa

Tenim poques dades segures sobre Mazdak i el seu pensament perquè fou objecte de persecució i a més, les fonts historiogràfiques que conservem, escrites segles més tard, són totes hostils. En qualsevol cas, sens dubte, va tenir un impacte profund en la Pèrsia dels segles V i VI i més enllà, ja que va sobreviure com un moviment clandestí tal com ho reflecteixen els corrents herètics sorgits ja en època islàmica amb trets mazdakistes.

Doctrina

Bona part dels historiadors actuals consideren Mazdak un reformador del zoroastrisme, la religió oficial de l’imperi sassànida. Creu en un déu suprem bo, encara que existeix també Ariman, el déu del mal, que és l’inspirador de la cobdícia entre els homes que genera l’odi i la guerra. Per alliberar-se’n, Mazdak promou l’igualitarisme, la solidaritat i el pacifisme. S’han de distribuir els béns entre tots els homes i permetre un accés més igualitari a les dones, acaparades pels poderosos en els seus harems. Alguns historiadors han considerat Mazdak com un dels precedents del comunisme.

Un fet destacat, el reconeixement reial del mazdakisme

L’imperi sassànida va patir a la segona meitat del segle V una gravíssima crisi a causa de desastres naturals i el seu fracàs en la guerra contra els huns heftalites. El fort descontentament popular fou capitalitzat per Mazdak que liderà una revolta integrada per pagesos i desposseïts contra la noblesa i l’alt clergat. Els mazdakistes atacaren les propietats dels nobles. El sobirà sassànida Kavadh I va estimular el moviment probablement perquè afeblia els poderosos. Així mateix, Kavadh va decretar mesures a favor de les reformes socials i contràries als privilegis nobiliaris.

Moneda de Kavadh I

Moneda de Kavadh I

La reacció

El 496 Kavadh I fou deposat pels magnats, però recuperà el tron gràcies als huns heftalites el 498. Des d’aleshores va governar allunyant-se dels mazdakistes. Durant el regnat  del seu successor Cosroes I (531-579) s’emprengué una ferotge persecució contra aquest moviment. Probablement fou aleshores, en les massacres de mazdakistes, quan el seu fundador va ser executat.

L’anècdota

La repressió contra els mazdakistes fou duríssima. Les fonts parlen –i probablement s’inventen amb sadisme- de mil i un torments. Segons Firdawsi, tres mil membres d’aquest moviment foren morts colgats de terra, sobresortint només els peus del terreny, a manera de flors d’un tètric jardí, vistos per Mazdak, penjat també cap per avall i mort assagetat.

Anuncis