Cola di Rienzo, com a l’antiga Roma

 
Roma, 1313–Roma, 1354
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Àrea: Estats Pontificis

 

???????????????????????????????Un notari ambiciós

Era d’origen humil, fill de taverner i bugadera, tot i que més tard declararia que el seu veritable pare fou l’emperador Enric VII. Es va formar com a notari. Fascinat per la Roma antiga, llegia els clàssics llatins i estudiava les restes d’aquell passat gloriós. El 1342 fou escollit per encapçalar una ambaixada romana a Avinyó, on residia el papa. Ben rebut, va fer-se amic de Petrarca i fou nomenat notari de la Cambra Capitolina, una important institució romana.

Un fet destacat, tribú i alliberador del poble romà

Tornat a Roma (1343), treballà per foragitar els nobles romans que controlaven la ciutat. Òptim orador, es guanyà el favor el poble  i amb la complicitat del papa el 20 de maig de 1347 féu un cop d’estat. Es proclamà “tribú i alliberador del poble romà”. Bandejà els barons del govern i endegà un ampli pla de reformes, amb mesures per a protegir els més febles. Passats alguns mesos, esdevingué un dèspota que impulsava un projecte utòpic inspirat en l’antiga Roma: una Itàlia unida sota la seva autoritat.

L’anècdota

En la propaganda del seu ideari polític, a banda de textos i discursos, hi jugaren un paper cabdal la imatge i l’escenografia. Feia pintar al·legories del mal govern propi dels nobles i, en contraposició, el futur idíl·lic que propugnava. Fins i tot, s’inventà actes i cerimònies on aprofitava elements del passat romà per legitimar-se, com quan a Sant Joan del Laterà es banyà en el mateix lloc –segons ell- on l’emperador Constantí I  havia rebut el baptisme, al segle  IV.

Fugida i càstig

La seva posició trontollà davant el rebuig del papa Climent VI a la seva nova política. Els barons romans es revoltaren i, encara que foren vençuts, més tard Rienzo va perdre el control de la ciutat per la seva actitud indecisa. Fugí de l’urbs i es refugià entre els ermitans de la Maiella, als Abruços (Itàlia). Després se n’anà a Praga (1350) per exposar el seu programa polític a l’emperador Carles IV. Acusat d’heretgia, fou traslladat a Avinyó i empresonat per ordre del papa.

Últims anys i cinc-cents més enllà

Un cop de fortuna capgirà la situació quan, mort Climent VI, el succeí el papa Innocenci VI (1353). L’alliberà i li encomanà una missió: tornar a Roma per ajudar al cardenal Albornoz a restaurar el poder papal a la Itàlia central.  Nomenat senador, va entrar a la ciutat de manera triomfal (1354). Tanmateix, no comptà amb el suport popular d’abans i en les lluites contra els nobles fou mort en un aldarull.

Anuncis