Cañete (Conca), vers 1390–Valladolid), 1453
Àrea: Regne de Castella
Il·lustre i il·legítim
Álvaro de Luna era fill bastard d’un noble que havia servit al rei Enric III de Castella pertanyent a la poderosa nissaga dels Luna. Un oncle, Pedro de Luna, arquebisbe de Toledo, va presentar-lo a la cort. Des de 1410 fou patge del rei Joan II de Castella, cosa que aprofitaria per guanyar-se la seva confiança i estimació, i escalar posicions a la cort.
Un fet destacat, el nomenament com a conestable
El 1419 Joan II fou proclamat major d’edat amb 14 anys i Luna va desfer les intrigues d’Enric d’Aragó, cosí del rei, que havia segrestat el monarca per controlar el regne. Luna allibera el rei a Talavera i el defensa a Montalbán (1420), per la qual cosa rebria l’alt càrrec militar de conestable de Castella (1422), i el comtat de Santisteban (1423). Així Luna esdevé la figura central de la política castellana del seu temps.
La trajectòria política de Luna repeteix una dinàmica: Usant el seu capital polític, treballa enèrgicament per restablir l’autoritat reial a Castella (de fet, treballa per a ell mateix perquè el rei delega en ell el govern), però aquesta temptativa fracassa pel rebuig frontal de l’alta noblesa, que aconsegueix el seu exili fins que el rei el torna a cridar al seu costat, i comença altra vegada el mateix procés. Luna fou exiliat dues vegades, el 1427 i el 1429.
Del triomf al patíbul
El favorit obtingué grans èxits, com la victòria de La Higueruela (1431) contra Muhammad IX de Granada, o la victòria d’Olmedo (1445) que suposaria la fi de la facció aragonesa de Castella. Malgrat ser nomenat mestre de l’orde de Santiago o senyor de la vila de Montalbán, un nou corrent opositor dirigit per la nova reina i el príncep hereu castellans va provocar la seva caiguda. Finalment, el 1453, Joan II va ordenar la seva detenció i empresonament.
L’anècdota
El procés judicial d’Álvaro de Luna fou molt ràpid i irregular. Se’l condemna a mort per usurpació de funcions reials. Fou degollat a Valladolid. Els grans escriptors coetanis escriurien sobre la glòria i la davallada meteòrica de Luna: Juan de Mena l’admira, en canvi el marquès de Santillana el vitupera, creant una obra on posa en boca del seu enemic la confessió d’una llarga llista d’abusos i pecats.