Blanca de Castella, regent de França

Palència, 1188-Melun (França), 1252
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Regne de França

 

Una núvia estrangera

De nissaga reial, filla d’Alfons VIII de Castella i Elionor d’Anglaterra, als dotze anys marxà a França per casar-se amb Lluís, fill del rei Felip II August. Era neboda del monarca anglès, encara que això no va garantir la pau entre Anglaterra i França. El 1215 nobles rebels contra Joan I d’Anglaterra escolliren Blanca i el seu marit com a nous reis. Lluís invadí aquest país, assistit per Blanca des de França; les derrotes de 1217 van posar fi a l’empresa.

Reina i vídua

coronació de Lluís VIII de França

coronació de Lluís VIII de França

Després de la mort de Felip II August de França (1223), Lluís i Blanca van ser coronats a Reims. El nou rei va menar una política expansionista cap a Occitània, però tres anys més tard va morir. D’acord amb el seu testament deixava el govern del reialme durant la minoria d’edat del seu fill Lluís ―tenia dotze anys― a la reina vídua.

L’anècdota

Sectors de la noblesa s’alçaren contra la regent, oposats al govern d’una dona i, a més, estrangera. Blanca esperava un fill i els revoltats l’acusaren de ser fruit dels suposats amors amb el comte de Xampanya o el legat pontifici.

Intel·ligència política

Alguns magnats volien recuperar el poder perdut en regnats anteriors, però Blanca va guanyar-los la partida. Brillant negociadora, desuní els revoltats, aconseguí el suport de ciutats o de grans feudataris mitjançant una hàbil política matrimonial, i signà una pau duradora amb Anglaterra. En definitiva, enfortí la monarquia francesa i pacificà el país. Pietosa, va afavorir la fundació de monestirs cistercens i alhora va protegir obertament als jueus malgrat l’antisemitisme general.

blancadecastella-illuisIX

Blanca de Castella i Lluís IX de França

Un fet destacat, el tractat de Meaux-París

El 1229 la regent va signar el tractat de Meaux-París amb el comte Ramon VII de Tolosa que consagrava l’hegemonia de França a Occitània. La meitat dels territoris de Tolosa s’incorporaren a la corona francesa i l’únic descendent del comte, Joana, es casaria amb Alfons de Poitiers, un fill de Blanca.

Consellera i regent

Quan Lluís IX fou adult (1234), la mare deixà la regència, però seguí col·laborant en tasques de govern. El 1248 el rei va organitzar una croada contra Egipte i Blanca s’ocupà altre cop del regne. Lluís IX fou fet presoner (1250) i durant el seu captiveri llunyà, ella va morir.

La frase

“Blanca, una dona per sexe, però un home pels consells, digna de ser comparada amb Semiramis, va dir adéu al món, deixant França sense consol” (del cronista coetani Matthew Paris).