Joanot Martorell, cavaller novel•lista

 
València, 1410 o 1414-València?, 1465
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres
Área: Corona d’Aragó
 
Una posició insegura

De la baixa noblesa, els primers Martorell havien prosperat servint a la monarquia. Amb tot, Joanot ja no exercí càrrecs públics que li permetessin augmentar la fortuna. Això sí, el 1435 heretà els béns paterns, entre ells la vall de Xaló, als quals afegí l’any següent Murta i Benibrafim.

L’afer Monpalau

Com a cap de família li corresponia agençar el casament de les seves germanes. Joan de Monpalau, promès de Damiata, tingué relació carnal amb ella abans del matrimoni, i després refusà de casar-s’hi, per la qual cosa Joanot s’hi enfrontà, primer per carta, i finalment, el reptà a un duel a mort, presidit pel rei Enric VI d’Anglaterra. Per això, Martorell va viatjar a aquest país el 1438 i s’hi va estar gairebé un any. Monpalau no hi comparegué. Finalment, l’afer es va resoldre amb un acord econòmic.

Ausiàs March

Primera edició de Tirant lo Blanc (València, 1490)

Primera edició de Tirant lo Blanc (València, 1490)

El patrimoni minvant dels Martorell també féu perillar l’enllaç projectat d’Isabel amb el poeta Ausiàs March. Malgrat les amenaces de Joanot, només s’hi avingué quan va veure garantit el cobrament del dot  amb la donació de bona part de les propietats de la vall de Xaló (1439).

Ensorrat

La cessió de terres, el seu caràcter altiu i bregós que afavoria baralles i plets,  la vida dispendiosa de cavaller, amb estades a Anglaterra i Portugal, tot plegat arruïnà Joanot. Va anar perdent senyorius en mans dels deutors, que tractà de recuperar davant dels tribunals o violentament, fins i tot viatjà a Nàpols per entrevistar-se amb el rei. El 1450 obtingué un càrrec palatí. Possiblement serví el príncep Carles de Viana i més tard va tornar a València, on morí pobre.

L’anècdota

Martorell fou perseguit per la justícia. De motius no en faltaren: resistència als oficials reials quan executaven sentències en contra seva, o bé bandolerisme a la frontera, atacant mercaders castellans (1449), delicte pel qual patí presó.

Un fet destacat, Tirant lo Blanc

Entre 1460 i 1464 va escriure aquest relat. Sense recursos, va haver d’empenyorar el manuscrit a Martí Joan de Galba, qui el 1490 el faria imprimir. Es creia que Galba havia participat en la redacció del text; actualment la majoria d’experts el consideren obra exclusivament de Martorell. En ella, l’autor es revela com un gran novel·lista, amb les històries del cavaller Tirant, que allibera Constantinoble dels turcs, però que supera les novel·les coetànies, combinant fantasia i honor amb el realisme, l’humor i la sensualitat.

La frase

“Por su estilo, es éste el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros deste género carecen”(extret del Quixot, de Miguel de Cervantes).

Per saber-ne més:

Jaume J. Chiner Gimeno. El viure novel·lesc, biografia de Joanot Martorell. Alcoi, 1993

http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=981(web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

Anuncis