Du Fu, poeta del món real i sofrent

 
Luoyang? (Xina), 712–Changsha (Xina), 770
Activitat: Literatura                                                 
Àrea: Imperi xinès Tang
 

Molts anys sense ofici

Pertanyia a una família d’intel·lectuals i petits funcionaris, però malgrat els llargs anys de formació no aconseguí aprovar els exàmens imperials que donaven accés al funcionariat els dos cops que s’hi presentà, el 735 i el 747. Durant anys va dur una vida de rodamón pel país. Finalment, el 755, l’emperador Xuanzong li va concedir un petit càrrec a la capital.

Guerres, revoltes i fam

Va esclatar la revolta del general An Lushan que va afectar tot l’imperi i accelerà la seva decadència. El moviment durà vuit anys, durant el quals es va veure privat de la seva feina. Confinat pel rebels, aconseguí escapar-ne i fou premiat per l’emperador. No obstant això, més tard el mateix sobirà, disgustat amb ell, l’allunyà de la cort amb un ofici en una província remota, al qual renuncià.

Un fet destacat, escrivint poesia a Chengdu

Després va romandre, amb interrupcions, a Chengdu, on va gaudir de la confiança i la generositat del governador Yan Wu. Vivia en una cabana bastida per ell mateix i malgrat les penúries l’autor la retrata com una época feliç, que constitueix l’etapa més prolífica de la seva obra. Aquesta reflecteix l’època tumultosa que va viure, retratant amb to compasssiu el dolor de les classes populars i criticant els poderosos, responsables de la seva desgràcia.

El mestre

En morir Yan Wu, el seu protector, abandonà Chengdu i inicià un viatge amb vaixell seguint el riu, ben malalt, on moriria. L’ epitafi escrit per un coetani, “ha dominat tots els estils del passat i del present, reunint les virtuts de tots els poetes” resumeix amb justícia la seva obra. Es conserven 1500 poemes, del quals un miler escrits amb el vers formal, lushi, on aconsegueix superar les dures exigències mètriques per expressar amb concisió, bellesa i intensitat les seves emocions envers la natura, el país i la seva gent, amb una profunda malenconia.

Tria d’obres

Cançons dels carros de combat, poema contra la guerra (750?); Somiant amb Li Bai (759); Balada del sostre de palla endut pel vent de tardor (760?); Vuit meditacions de tardor (766)

L’anècdota

El 744 Du Fu va conèixer al també gran escriptor Li Bai, de qui va ser amic. Alguns dels seus versos expressen aquest sentiment:

“Quan la mort ens separa, no ens resta més que el sospir;

l’absència d’un amic, altrament, ens causa un dolor infinit.”

 La frase

“Portes vermelles endins,

es podreixen exquisides menges sobrants,

mentre al camí jeuen ossos dels morts,

de fred i de fam.”