Skanderbeg, baluard contra els turcs

 
Croia? (Albània), 1405-Lezha (Albània), 1468
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Senyoria d’Albània
 

skanderbegPríncep otomà

Fruit de la victòria otomana de Kosovo (1389),  fills de prínceps albanesos foren enviats com ostatges a la cort turca. Gjergi Kastrioti, fill del senyor de Croia, es traslladà  a Edirne, es convertí a l’islam, gaudí de la confiança del sobirà turc i arribà a ser general, essent conegut amb el sobrenom d’Iskender Bey.

Sobirà cristià

A pesar d’això, el 1443, va col·laborar en la derrota turca de Nis, a Sèrbia, amb la deserció de les seves tropes. Skanderbeg va tornar a la fe cristiana i reconquerí les terres del seu pare. El 1444 es constituí la lliga de Lezha, que aplegava les forces militars dels prínceps albanesos sota el seu comandament, i aquell mateix any va derrotar als turcs a la batalla de Torvioli.

Un fet destacat, els tres setges de Croia

Arran dels triomfs posteriors de Skanderbeg, els mateixos sultans encapçalaren campanyes contra ell. El 1450 Murat II assetjà la fortalesa de Croia amb un exèrcit molt poderós, i el seu successor, Mehmet II, ho intentà altre cop el 1466 i 1467. Tanmateix, no reeixiren i van haver de renunciar-hi després de grans mortaldats. Fins a la seva mort, Albània va mantenir la seva independència gràcies al seu geni militar, palès tant en la guerrilla com en la batalla campal.

Aliances

Skanderbeg va establir relacions diplomàtiques amb el rei catalanoaragonès i senyor de Nàpols, Alfons, el Magnànim, que culminaren amb el tractat de Gaeta (1451), mitjançant el qual es reconeixia vassall del rei a canvi del seu ajut militar contra turcs i venecians. L’aliança es mantingué amb Ferran, l’hereu del regne napolità, a qui assegurà en el tron després d’una expedició militar pel sud d’Itàlia. També pactà amb la Santa Seu i fins i tot, el papa Pius II el designà  com a cabdill de la projectada croada contra els turcs, que fracassà per la mort sobtada del pontífex (1464).

L’anècdota

Davant la caiguda de Constantinoble (1453), Skanderbeg esdevé el príncep que resisteix amb èxit les invasions otomanes als Balcans, model d’heroi per a la cristiandat. Per aquest motiu, al llarg de tres segles fou el protagonista d’obres literàries i musicals d’autors com Lope de Vega, Marlowe, Vivaldi i Voltaire. El seu prestigi entre els albanesos féu també que el 1912, en assolir la independència, triessin el seu estandard com a bandera del país.