Guillem d’Ockham, s’esquerda l’escolàstica

 
Ockham (Gran Bretanya), vers 1285-Munic (Alemanya), 1349
Activitat: Filosofia. ReligióGrup2-Raó
Àrea: Regne d’Anglaterra. Sacre Imperi Romanogermànic

 

Un frare anglès

De ben jove ingressà a l’orde dels franciscans, va estudiar després a la universitat d’Oxford, però mai no es va doctorar. Malgrat això, es dedicà a l’ensenyament i a escriure un gran nombre d’obres de filosofia i teologia que manifesten un pensament heterodox. Fou acusat d’heretgia i viatjà a la cort pontifícia d’Avinyó per respondre’n.

Avinyó

Ockham (o Occam) visqué quatre anys reclòs en aquella ciutat francesa, en el procés algunes de les seves tesis van ser declarades errònies, però no fou condemnat com a heretge. El seu cas es complicà pel conflicte del papa amb l’emperador germànic i per l’afer  dels franciscans espirituals. Miquel de Cesena, superior general dels franciscans, també a Avinyó, reivindicava per al seu orde una forma de vida basada en la pobresa absoluta, cosa que l’enfrontà al papa. Ockham va prendre partit per Cesena.

Amb l’emperador

El 1328 Ockham i el superior franciscà fugiren d’Avinyó per posar-se sota la protecció de l’emperador Lluís IV. Per això, el papa Joan XXII els excomunicà. Des d’aleshores l’anglès centrà la seva activitat en obres de caire polític on combatia el poder temporal del papa. El 1342 va morir Cesena i ell es convertí en cap dels franciscans rebels al papa. Cinc anys més tard va expirar l’emperador i des d’aleshores Ockham va buscar la reconcilació amb el pontífex. Morí a causa de la pesta.

William of Ockham

Un fet destacat, la Summa totius logicae (1324-1328)

La Summa de tota la lògica exposa la seva teoria del coneixement. Segons l’autor, la realitat és constituïda només per allò que és singular i concret. Els conceptes universals, en canvi, són només noms, no són reals més enllà de la ment. La inexistència dels universals trenca amb la metafísica medieval i comporta una nova filosofia que estudia la realitat concreta de la naturalesa i afavoreix l’estudi de la ciència.

La frase

“Cal no multiplicar els ens més enllà de la necessitat”. Aquesta frase, la més famosa atribuïda a l’autor, en realitat no és seva, si bé reflecteix el seu pensament que defensa el principi d’economia. Davant dues possibles hipòtesis per explicar la realitat, opta per la menys complexa.

Autonomies

Ockham estableix una separació radical entre filosofia i teologia. Les veritats trascendents no poden ser demostrades, cal acceptar-les per la fe. En el camp polític nega el poder absolut del papa i defensa l’autonomia del poder temporal de l’emperador respecte de l’eclesiàstic.

Per saber-ne més:

Guillem d’Ockham. Breviloqui sobre el principat tirànic. Barcelona, 1981