Abulcasis, reivindicant la cirurgia

Madina Zahara (Còrdova), posterior a 936-Còrdova?, entre 1009 i 1013

Activitat: Medicina 

Àrea: Califat de Còrdova

 

Conjectures

Poc es coneix de la biografia d’Abu al-Qasim Khalaf ibn al-Abbas al-Zahrawi, conegut a l’Europa occidental amb la forma llatinitzada d’Abulcasis. El lloc i data de naixement semblen derivar del seu locatiu “al-Zahrawi”, és a dir, “de Zahara”, que fa referència probablement a Medina Zahara, població pròxima a Còrdova sorgida a partir del 936, quan el califa Abd al-Rahman III bastí en aquell lloc un gran palau.

Metge de palau

La tradició afirma que va ser metge personal dels califes Abd al-Rahman III, al-Hakam II, Hixam II i del cabdill Almansor, però alguns historiadors qüestionen que pogués ser el facultatiu d’Abd al-Rahman III, que regnà entre 912 i 961, a causa de la joventut d’Abulcasis. Sembla lògic que un càrrec tan important i delicat l’hagués exercit un altre metge més veterà de renom.

Un fet destacat, Kitab al-Tasrif (Llibre de la pràctica mèdica)

Aquesta obra, que consta d’unes 1.500 pàgines, és una enciclopèdia mèdica, la primera de l‘Espanya musulmana que, traduïda parcialment al llatí, tindrà gran influència en l’Europa occidental durant segles. Contempla tant l’estudi de l’anatomia, la fisiologia i la patologia com de l’alimentació i la terapèutica. És en aquest última matèria, en l’apartat de cirurgia, un tema molt secundari en altres tractats mèdics, on rau el valor principal de l’obra.

Metge i cirurgià

El text d’Abulcasis palesa el seu coneixement profund de la cirurgia, explicant amb detall intervencions d’ulls, implants dentals, hèrnies, amputacions, obstetrícia… que inclouen uns 200 dibuixos amb l’instrumental per a cada operació. A l’hora de curar el malalt, a diferència de la majoria dels metges coetanis, ell propugna —i ho aplica— que el metge faci ús tant dels seus remeis farmacològics com també de la pràctica quirúrgica, en aquell temps en mans de cirurgians ignorants en teoria mèdica.

La frase

“Sens dubte, Abulcasis és el mestre de tots els cirurgians” (de Pietro Argellata , metge mort el 1423)

Anuncis

Arnau de Vilanova, recuperant la medicina dels antics

València?, vers 1240-Gènova, 1311

Activitat: Medicina. Religió

Àrea: Corona d’Aragó, Estats Pontificis

 

Debats

La biografia d’Arnau de Vilanova presenta ombres, fruit en part de la fama obtinguda, que el convertiria en una figura llegendària: metge savi, alquimista i mag poderós. No es tenen gaires dades sobre el primers anys i encara es discuteix l’autoria de part de les obres atribuïdes tradicionalment. Des de jove, Arnau va estar vinculat a la diòcesi de València, i el 1260 es traslladà a Montpeller, en aquell temps domini de la Corona d’Aragó, per estudiar medicina.

Ensenyant

A l’última dècada del segle XIII va ser professor universitari a Montpeller, des d’on impulsa la reintroducció de la doctrina de Galè, metge grec del segle II, descoberta a l’Europa llatina medieval a través de textos àrabics. Arnau de Vilanova, que sabia àrab, promou les traduccions directes de l’obra galènica, sense les síntesis d’Avicenna o Averrois. El 1309, el papa Climent V reformà el programa d’estudis de Montpeller, amb l’assessorament d’Arnau.

Arnau de Vilanova, d’Eusebi Arnau

Curant

A partir de 1281 fou metge del rei Pere, el Gran, i posteriorment d’altres reis de la Corona d’Aragó o del regne de Mallorca. També va ser metge dels papes Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. Gaudí de la seva confiança i així, per exemple va servir com a ambaixador a París, el 1299, per tractar sobre la Vall d’Aran.

Un fet destacat, Regimen sanitatis ad regem Aragonum (1305-1308)

Dins la seva producció mèdica, aquest text per millorar la salut del rei Jaume II, és un dels tractats medievals sobre higiene i dietètica més famosos a Europa. Escrit en llatí, amb un estil planer, la reina Blanca d’Anjou, el feu traduir al català, el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó.

Predicant

Als darrers anys, Arnau combina la praxi mèdica amb una obra teològica heterodoxa. Partidari dels franciscans espirituals, grup reformista de l’Església, difon idees renovadores i altres inspirades en l’Apocalipsi, sobre la vinguda de l’Anticrist, que susciten una viva polèmica. La Inquisició no el condemna gràcies a la protecció dels papes, els seus pacients. Si el llatí és la llengua de la seva obra mèdica, en la religiosa usa també el català per afavorir-ne la difusió entre els profans.

Tria d’obres

Mirall de la medicina (Speculum medicinae, 1308); Tractat sobre el temps de la vinguda de l’Anticrist (Tractatus de tempore adventus Antichristi, 1297-1300); Raonament d’Avinyó (1310); Informació espiritual (1310?), consells adreçats al rei Frederic III de Sicília, que aquest inclourà parcialment en la seva obra jurídica.

La frase 

Arnau de Vilanova i Ramon Llull, juntament amb les quatre gran cròniques, representen l’aportació europea més important que han fet les terres de llengua catalana (de l’historiador Miquel Batllori).

Per saber-ne més:

Jaume Mensa i Valls. Arnau de Vilanova. Barcelona, 1997

http://grupsderecerca.uab.cat/arnau/equip (web del projecte de recerca “Arnau DB. Corpus digital d’Arnau de Vilanova”)

Sun Simiao, l’Hipòcrates xinès

Huayuan (Xina), 581?-Xina, 682

Activitat: Medicina       

Àrea: Imperi xinès Sui i Tang

 

 

Defugint honors

Es diu que l’interès de Sun Simiao per la medicina comença aviat, després d’una infància malatissa.  Amplia la seva formació mèdica, amb llargs viatges per la Xina. Va fer-se un nom, però a pesar de les propostes de tres emperadors —Sui Wendi, Tang Taizong i Tang Gaozong— va refusar càrrecs oficials a palau. Preferí una vida apartada, en boscos i muntanyes, dedicat a la curació d’aquells que hi arribaven, atrets per la seva fama. Com altres metges, conreà també l’alquímia.

Eclèctic

Interessat també per la filosofia, segueix els ensenyaments filosòfics de Laozi, però el seu taoisme és heterodox, amb elements procedents del confucianisme i del budisme. Segons ell, hi ha una clara relació de correspondència entre el cosmos i el cos humà.

Un fet destacat, Receptes que valen mil monedes d’or (Qianjin Yaofang)

Escrita el 652, malgrat el seu títol, l’obra no és només un receptari, en realitat constitueix un extens manual de medicina pràctica. Compendia els textos antics de medicina, amb innovacions pròpies en tractaments amb herbes, acupuntura, etc. Parla també de malalties de dones i infants, poc tractades anteriorment. Recull uns 4.500 remeis mèdics, molts basats en plantes i incidint en la dieta. Poc abans de morir va escriure’n un suplement, el Qianjin Yifang.

Deontologia

És el primer autor xinès que escriu de manera extensa sobre el comportament ètic dels metges. Hi dedica un capítol del Qianjin Yaofang. Propugna que els metges han d’oferir els seus serveis a tots els malalts, actuant sol·lícitament, com si fossin familiars, tant amb pacients pobres com rics, nobles o de classes inferiors, xinesos i estrangers. Defensa l’exercici de la medicina feta amb rigor i  compassió, respectant la confidencialitat.

La frase

“En veure el patiment i el dolor dels altres, has d’actuar com si fos el teu propi mal i obrir de bat a bat el cor a la seva misèria” (extret de Qianjin Yaofang)

Al-Razi, un metge exemplar

 
Rayy (Iran), vers 865-Rayy, vers 925
Activitat: Medicina           Grup2-Raó                                       
Àrea: Emirat samànida, Imperi abbàssida
 
Evolució

Abu-Bakr Muhammad ibn Zakariyya al-Razi (o ar-Razi), fou conegut a l’Europa medieval  com Rhazes, la forma llatinitzada del seu nom que fa referència al seu lloc de naixement. De jove excel·lí com a músic, cantant i tocant el llaüt, però més tard ho abandonà per dedicar-se a la filosofia i l’alquímia. Vers els trenta anys va estudiar medicina, segons uns a Bagdad, segons altres a la universitat persa de Jondisabur.

L’anècdota

Vista la fama d’al-Razi, el califa abbàssida el nomenà metge en cap d’un gran hospital de Bagdad el 918. Segons la tradició, també el facultà per escollir-ne una nova ubicació. Per encertar en la tria, el savi va penjar un tros de carn en cada barri de la ciutat. Escollí el lloc on la carn va trigar més a podrir-se perquè deduí que tenia l’aire més sa.

Hospitals

Cap mèdic de diversos hospitals, els seus escrits reflecteixen aquesta feina, el tracte directe amb els pacients i la pràctica clínica. Malgrat el seu prestigi profesional, fou qüestionat per la seva actitud crítica envers els dogmes religiosos i científics. Els últims anys va passar-los en la ciutat natal, segons la tradició, cec i en la misèria car havia gastat tots els seus béns per atendre els malalts sense recursos.

Rhazes, de Robert Thom (1960)

Rhazes, de Robert Thom (1960)

Un fet destacat, Kitab al-Hawi

Kitab al-Hawi és una enciclopèdia mèdica que aplega textos d’autors anteriors sobre malalties i remeis que al-Razi comenta críticament, afegint-hi casos clínics extrets de la seva pròpia experiència. Versat també en medicina grega i índia, corregeix aspectes de la pràctica mèdica d’autors clàssics com Galè. En aquesta obra hi té també un paper rellevant la farmacologia. La seva influència fou duradora tant en els països islàmics com a l’occident cristià, on fou traduïda al llatí (1279) amb el nom de Liber continens.

Tria d’obres

Llibre dedicat a Mansur (Kitab al-Mansuri) (903), un breu manual de medicina general adreçat al governant de Rayy, molt difòs a Europa des del s. XII; Tractat sobre la verola i el xarampió (Kitab fi al-jadari wa-al-hasbah); Llibre dels secrets (Kitab al-asrar), obra que explica procediments i eines del seu laboratori; Física espiritual (al-Tibb al-ruhani), un tractat d’ètica.

La frase

“La veritat en medicina és una meta inabastable, i allò que es descriu en els llibres val molt menys que el coneixement d’un metge savi i experimentat” (d’al-Razi).

Guiu de Chaulhac, metge i cirurgià

 
Chaulhac (França), ca. 1300–prop de Lió (França), 1368
Activitat: MedicinaGrup2-Raó                                                  
Àrea: Regne de França, Avinyó
 

Aprenentatge

Nascut en una família de pagesos de l’Alvèrnia, Guiu de Chaulhac (en francés, Guy de Chauliac) va poder rebre una formació intel·lectual gràcies al patrocini del baró de Mercoeur, senyor de la comarca. Clergue, va estudiar  a Tolosa de Llenguadoc i després a Montpeller. Amb el títol de mestre en medicina (1325), va continuar la formació a Bolonya, tenint com a professor un dels anatomistes més reconeguts, Nicolò Bertruccio. Més tard va estudiar a la universitat de París.

L’ofici de curar

Exercí la medicina sobretot a la vall del Roine. El 1344 era canonge de Sant Just, a Lió, i més tard, a cavall de la seva fama, canonge de Reims (1353) i de Mende (1367), la seva diòcesi natal. Entre els seus pacients, el reis Carles V de França i Joan I de Bohèmia; de tota manera es distingí especialmente com a metge dels papes Climent VI (1342-1352) -a qui va practicar una trepanació-, Innocenci VI (1352-1362) i Urbà V (1362-1370), establerts a Avinyó.

La pesta

El 1348 la nova seu dels papes fou atacada per l’epidèmia de pesta negra que en pocs anys va reduir una quarta part la població europea. El metge occità va descriure la malaltia, en distingí dues varietats: la bubònica i la pulmonar, més letal. Ell mateix va contraure la pesta, però en va sobreviure.

guiudechaulhac.jpgUn fet destacat, Chirurgia magna (1363)

L’obra, un compendi sobre cirurgia, exposa de manera metòdica, didàctica i realista malalties i tractaments. Reivindica també que l’ofici dels cirurgians ha d’anar acompanyat de l’estudi de la medicina i l’anatomia; dissortadament fins el segle XVI cirurgia i medicina van restar separades, en mans de barbers i metges. El manual combina més de 3000 citacions d’autors, com Galè i els àrabs Avicenna o Abulcasis amb l’experiència mèdica de l’autor. Amb grans encerts, com el tractament de les hèrnies, l’obra inclou errors com considerar el pus una substància terapèutica.

La frase

“Convé que el cirurgià sigui agosarat en les coses segures i prudent en els perills, que eviti les males cures i els tractaments defectuosos. Ha de ser amable amb els malalts, considerat amb els companys, caute en els pronòstics, sobri, devot i misericordiós, ni cobdiciós en la recompensa.“

“Un cirurgià ignorant en anatomia opera el cos com un cec tallaria la fusta.” (fragments de Chirurgia magna)

L’anècdota

Guiu de Chaulhac fou també metge de campanya en un dels enfrontaments de la Guerra dels Cent Anys. A la batalla de Crecy (1346) va atendre els ferits, alguns a causa de les primeres i rudimentàries armes de foc del continent.