Hadewijch, la mística flamenca

 
Brabant? (Bèlgica), s. XIII
Activitat: Religió
Àrea: Ducat de Brabant
 
Gratant les obres

No es coneixen altres dades sobre Hadewijch que les que podem deduir de les seves obres. Va viure al ducat de Brabant, un estat al sud dels Països Baixos i nord de Bèlgica, tal com ho traspua el dialecte brabantí que usa en tota la seva producció. A més el seu neerlandès és curós i el coneixement aprofundit de la Bíblia o de pares de l’Església palesen la seva alta formació, exclusiva de classes benestants.

Una dama foragitada

L’opinió més estesa és que fou una beguina, això és, una dona que, sense fer vots religiosos, vivia en comunitat amb altres dedicades a la meditació i la cura de pobres i malalts. Probablement va comptar amb un nombre de deixebles, que són les destinatàries de moltes de les seves cartes; tanmateix, per motius que ignorem, va haver d’abandonar aquell entorn.

Un fet destacat, de l’amor cortès a l’amor diví

L’autora coneix la literatura trobadoresca i en els Poemes estròfics (Strofische Gedichten) l’adapta per expressar la seva espiritualitat. Substitueix la imatge habitual de la religiosa com a núvia de Crist per la de cavaller errant que cerca amb delit una dama, un amor inabastable que identifica amb la divinitat, cosa que li permet expressar els sentiments abrandats d’aquest desig d’unió amb Déu.

Tria d’obres

Visions (Visioenen), on explica les seves experiències místiques; Cartes (Brieven); i els poemes que s’agrupen en dos reculls, els Mengeldichten, de caràcter didàctic, i els Strofische Gedichten.

L’anècdota

Els crítics han datat la seva activitat literària entre 1220 i 1240. En un dels seus escrits qualifica Jerusalem com la més santa de les ciutats de la cristiandat, la qual cosa ha permès situar la seva obra abans de 1245, quan els musulmans ocuparen la ciutat.

La frase

“Adés graciós, adés terrible,

ara proper i després llunyà,

per a qui el coneix i se’n refia

això mateix és goig suprem.

Com colpeja  i abraça

l’Amor en un sol acte!”

(extret de Poemes estròfics).

Per saber-ne més:

Dones místiques, època medieval. Palma de Mallorca, 1996