Melisenda de Jerusalem, reina de Terra Santa

 
n. 1105 -Jerusalem, 1161
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Regne de Jerusalem
 

Alt destí

A la mort del rei Balduí I de Jerusalem el succeí el seu cosí homònim, fins aleshores comte d’Edessa. Melisenda n’era la filla gran i per tant esdevingué princesa hereva del regne. Fou educada d’acord amb el seu rang i el 1128 el seu pare li trià com a futur marit el comte Folc V d’Anjou que, amb 44 anys, gairebé duplicava l’edat de la donzella. El 1130 va infantar un fill, el futur Balduí III.

La parella reial

Melisenda i Folc accediren al tron el 1131, però el marit no acceptà les disposicions del sobirà difunt que establia el govern comú dels esposos. Folc exercí el poder apartant la seva dona. Gradualment els seus opositors van aplegar-se amb Melisenda, cosa que provocà el 1134 la persecució, per part del rei, d’alguns dels seus partidaris. La ferma reacció de Melisenda capgirà la situació. Des de llavors la reina compartí el poder. Fins i tot un cop actuà en contra del marit tot defensant amb èxit la regència del principat d’Antioquia per a la seva germana Alícia. El 1143 Folc va morir en una cacera.

Casament de Melisenda amb Folc  d'Anjou

Casament de Melisenda amb Folc d’Anjou

Un fet destacat, la segona croada

El 1144 el comtat d’Edessa va ser ocupat pels sarraïns. La reina va demanar ajut a l’Europa cristiana per tal de conjurar l’amenaça amb una nova croada. Tot i que el rei Lluís VII de França i l’emperador Conrat III dirigiren l’expedició militar (1147-1149), l’empresa va acabar amb un fracàs rotund.

Mare i fill

El 1143 van ser coronats Melisenda i Balduí III com a cogovernants. Quan el fill fou major d’edat (1145), Melisenda no li delegà el poder malgrat les seves demandes. El 1152 Balduí sotmeté el cas a l’Alt Tribunal del regne que acordà la divisió territorial. Melisenda va conservar Samaria i Judea amb la capital, però poc després el fill li arrabassà els dominis per les armes. El 1153 es reconciliaren i des de l’any següent la mare va col·laborar activament en els afers públics fins 1160 quan emmalaltí greument.

L’anècdota

La seva germana més petita, Joveta, es féu monja. El 1143 Melisenda va comprar la vila de Betània on hi fundà el gran convent  de Sant Llàtzer del qual la seva germana en seria abadessa. El cenobi va ser dotat amb esplendidesa, tant en terres com en mobles i parament litúrgic.

La frase

“Melisenda va governar el reialme amb tant d’encert que va igualar la glòria dels seus millors predecessors” (de Guillem de Tir, historiador del segle XII).

Anuncis