Suryavarman II, el rei devot dels khmers

m. Angkor (Cambodja), entre 1145 i 1150

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Área: Imperi khmer

 

Refent el reialme

Després de més de cinquanta anys de decadència de l’imperi khmer, el príncep Suryavarman II va concloure aquesta etapa anàrquica amb el seu triomf sobre altres candidats al tron imperial i la reunificació de l’antic estat dels khmers vers el 1113. Legitima la seva autoritat mitjançant la coronació, oficiada pel sacerdot i ministre Divakarapandita.

suryavarman-ii

Vixnú

Interessat per la religió, el nou emperador modifica el costum dels sobirans anteriors, que veneraven Xiva principalment. Ell estableix el culte d’un altra divinitat hinduista, Vixnú, amb qui s’identifica; canvi potser influït per Divakarapandita.

Un fet destacat, la construcció d’Angkor Wat

El senyal més evident del nou culte és l’edificació d’Angkor Wat, un complex extensíssim de temples hinduistes, potser el més gran del món, amb tres recintes concèntrics d’altura creixent, dominat per cinc gran torres que representen el mont Meru, residència dels déus. Començat a principis del regnat, l’obra faraònica es va enllestir quan ja era mort. Suryavarman II va crear altres temples de mida més reduïda: Preah Pithu, Chansay Tevoda…

Angkor Wat

Angkor Wat

Guerra a Indoxina

Aquest emperador khmer mena una política exterior agressiva, que pretén el domini de tota la península indoxinesa. A més de Cambodja, l’imperi comprèn bona part de Thailàndia i Laos. La política expansiva cap a l’est no aconsegueix la conquesta del regne de Dai Viet (nord de Vietnam), però sí ocupa parcialment el regne de Champa (sud de Vietnam), amb la seva capital Vijaya (1144).

Negociacions diplomàtiques

Bon diplomàtic, probablement fou el primer sobirà khmer que envià ambaixades a l’imperi xinès els anys 1116, 1120 i 1128. Suryavarman II se’n declara vassall, cosa que li obre el comerç amb la Xina, evita les seves ingerències en afers interns dels khmers i s’assegura protecció davant l’atac de regnes veïns.

 L’anècdota

A diferència dels sobirans khmers anteriors, la seva imatge es perpetua de manera insistent als temples. A Angkor Wat, se’l representa com el déu Vixnú, ja sigui victoriós a la guerra, presidint audiències o en altres funcions com a sobirà serè i majestuós.

 

Guardar

Anuncis

Tran Hung Dao, el Vietnam resisteix

 
Vietnam, entre 1220 i 1226-Kiep Bac (Vietnam), 1300
Activitat: Guerra
Área: Regne de Dai Viet (Vietnam septentrional)
 
Un príncep marcat per la guerra

Nebot del rei de Dai Viet, el seu nom era Tran Quoc Tuan; el nom amb què ha passat a la posterioritat fou el títol honorífic que va rebre pels seus èxits militars. El 1257 participà en la defensa del regne amb motiu de la primera invasió mongola, també va escriure obres d’estratègia i es conserva la Proclama als oficials, discurs per animar les tropes just abans del segon atac.

La segona invasió mongola (1285)

El rei vietnamita no acceptà les tropes mongoles que volien travessar els seus dominis per invadir el regne de Txampa (Vietnam meridional). En aquest conflicte Tran Hung Dao es revelà com a gran estratega. Vist el fracàs de defensar la capital,  que va caure en mans enemigues, aplicà una guerra de guerrilles i de terra cremada. Desgastats pels seus atacs i sense subministres, en una contraofensiva el general  alliberà la capital i després de la victòria de Tay Ket, els mongols fugiren del regne.

Un fet destacat, la batalla de Bach Dang (1288)

El 1287 els exèrcits de Khubilai Kan invadiren altre cop Dai Viet, en un doble atac per terra i mar. Els éxits inicials dels mongols van ser frenats gràcies al terreny dificultós per a la cavalleria i a les emboscades dels partisans. En l’estuari del riu Bach Dang el general assolí una victòria decisiva mitjançant una estratagema. Al terra del riu hi clavà llargues estaques amb puntes de metall que travessaren i enfonsaren la gran flota enemiga, sotmesa a més a un atac sorpresa de les forces vietnamites que causà una gran mortaldat.

L’anècdota

Després del triomf, el cabdill mantingué la seva vida senzilla i la fidelitat al monarca. Seguint les seves disposicions, en  morir no es construí un mausoleu per guardar-hi les cendres, que s’escamparen pel seu jardí. El prestigi i la fama d’home virtuós motivà el seu culte entre el poble. Fou considerat un sant i encara ara es venera en temples d’arreu del país.

La frase

“Si l’enemic ve, els becs dels vostres galls travessaran la seva armadura? Els trucs usats en jocs d’atzar us serviran per repel·lir-los? La tendresa de les vostres dones i fills us seran útils en la milícia? Ni amb els vostres diners comprareu la mort de l’enemic, ni el vostre licor l’emborratxarà ni la vostra música aconseguirà ensordir-lo” (extret de Proclama als oficials).