Lalleshwari, la mística nua

Pandrethan? (Índia), s. XIV-Bijibehara? (Índia), s. XIV

Activitat: ReligióGrup2-Raó

Àrea: Sultanat de Caixmir
 

Versos i poc més

Lalleshwari, Lalla, Lal Ded, Lalla Arifa, Laldyada… són diferents noms amb què es coneix una dona de profunda espiritualitat que va viure al nord de l’Índia. Molts noms, però, entre l’allau d’anècdotes i llegendes, molt poques dades versemblants excepte els seus versos i minses notícies en cròniques molt posteriors.

Itineraris De casta sacerdotal, pertanyia a una família que adorava el déu Xiva. Seguint el costum, es casà ben jove, als dotze anys. La nova vida familiar, en una altra població, fou desgraciada per les vexacions de la sogra i el marit gelós. Finalment els va abandonar als 26 anys, per dedicar-se exclusivamenta la seva vocació religiosa sota el mestratge del guru Srikanth.lalleshwari Impacte

Des d’aleshores va dur una vida errant i pobra, pregonant i ballant despullada les grandeses d’un déu amorós, principi i fi de tot. Gran mestra espiritual, viuria intenses experiències místiques, i el seu influx depassaria els fidels hinduistes per ser venerada també per musulmans.

Un fet destacat, els vaakhs

No conservem escrits autògrafs de Lalleshwari; durant segles les seves paraules s’han transmès de manera oral i encara són populars al país indi del Caixmir. L’alt valor d’aquestes versos rau en què expressen intensament i sincera la seva profunda vida interior; a més són una guia entenedora, fent ús de metàfores extretes de la vida quotidiana, per gaudir de la contemplació divina. Rebutja dogmes i ritus; un troba Déu en el seu interior mitjançant la pregària, el control de les passions i la meditació.

La frase

“De pedra l’ídol, de pedra el temple,

a dalt i a baix, només pedra.

Oh monjo ximple, ¿quin dels dos adores?

Millor faries en unir esperit i pensament”.