Bernat Metge, home de lletres i cortesà corrupte

 
Barcelona, entre 1340 i 1346-Barcelona, 1413
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres
Área: Corona d’Aragó
 

Pare i padrastre

Orfe d’un apotecari de la cort (1359), la vídua va casar-se amb Ferrer Saiol, alt funcionari de la cancelleria reial, aficionat a la literatura. Seguint les seves passes, Bernat Metge es convertí en notari (1370) i va ingressar a la cancelleria al servei de la reina Elionor de Sicília.

A l’entorn de Joan I

Des de 1375 va treballar com a escrivà de Joan, l’hereu. Gaudí de la seva confiança; per això quan esdevingué monarca (1387) el va nomenar secretari reial, càrrec que li reportaria grans guanys. Desenvolupà tasques rellevants, com l’ambaixada al papa a Avinyó (1395), on contactaria amb l’incipient moviment humanista. L’any següent, l’òbit del rei va causar la seva desgràcia. Al 1388 havia sortit indemne d’un procés per corrupció; el 1396, en canvi, fou destituït i processat amb altres membres del consell reial, acusats de la mort sobtada del rei.

L’anècdotabernatmetge

Quan passava dels quaranta anys va tenir una jove amistançada valenciana, Violant Cardona, qui va infantar un nen. Per seguir gaudint de la mossa, Bernat Metge va haver de reconèixer-lo, però, més endavant, quan la passió ja havia finit, no se n’ocupà més, fins i tot aconseguí anul·lar la legitimació de la criatura, al·legant falta de recursos.

Un fet destacat, Lo somni

És la seva obra cabdal, redactada el 1399. En ella s’hi representa empresonat, quan rep la visita del difunt rei acompanyat d’Orfeu i Tirèsies, personatges del món clàssic, amb els quals dialoga. Fou escrit per defensar-se de greus acusacions, manifestant la seva ortodòxia religiosa, l’actuació exemplar amb el rei Joan i reivindicant els seus mèrits davant el nou sobirà. Usa un català precís, amb nombrosos cultismes i un estil elegant que segueix els models llatins. L’esperit crític, l’escepticisme i la ironia que traspua l’acosten al Renaixement.

Un nou temps

Durant el regnat de Martí, l’Humà, gradualment va recobrar la seva antiga influència, fins i tot exercí altre cop la secretaria reial entre el 1405 i 1410. Després, amb l’entronització de Ferran d’Antequera (1412), fou apartat definitivament dels afers d’estat.

Tria d’obres

Sermó, paròdia d’una prèdica religiosa; Llibre de Fortuna e Prudència (1381), text al·legòric en vers que tracta de la providència; Valter e Griselda (1388?), traducció d’una epístola de Petrarca sobre un conte del Decameró.

La frase

“Siats de natura d’anguila en quant farets” (Sigueu de natura d’anguila en tot allò que feu) (del Sermó)

Per saber-ne més:

http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801 (web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

Bernat Metge. Obres completes i selecció de lletres reials per ell redactades. Barcelona, 1950

Anuncis