Margarida de Prades, una vida després de reina

Falset? (Priorat), 1387 o 1388-Abadia de Bonrepòs (Morera de Montsant, Priorat), 1429

Activitat: Política         

Àrea: Corona d’Aragó

 

A la cort

Margarida de Prades, membre de l’alta noblesa catalana, va restar òrfena encara nena. La reina Maria de Luna, dona de Martí I, protegí la vídua i les filles, que va incorporar al seu seguici. Margarida serví a la reina fins el seu traspàs, el 1406.

Un fet destacat, el casament amb el rei Martí, l’Humà

El 1409 l’hereu del tron, Martí el Jove, moria sense descendents legítims. Per aquest motiu Martí I l’Humà buscà consort per engendrar un nou successor. Es casà amb Margarida de Prades el 17 de setembre del 1409, però ella no va quedar encinta, malgrat la seva joventut i les mil i una provatures. El matrimoni fou efímer: el 31 de maig de 1410 morí el rei.

Signatura de Margarida de Prades

Amb Ferran d’Antequera

En l’interregne de la Corona d’Aragó, Margarida és partidària de Ferrran d’Antequera, el pretendent castellà al tron, fins i tot contribuí a l’acord entre Ferran i el comte de Foix per impedir l’entrada de mercenaris del rival Jaume II d’Urgell. La reina vídua rep pensions dels nous monarques i durant anys viu en palaus reials, a València, Barcelona o Perpinyà.

Els Vilaragut

Vídua en la vintena, manté una relació amorosa clandestina amb el noble valencià Joan de Vilaragut, a qui fa el seu camarleng, càrrec domèstic que justificava la intimitat amb la reina. Es casen en secret a fi de mantenir les rendes i honors de reina vídua. També amaga un embaràs i el fill nascut, Joan Jeroni, que confia a un mercader, i  que als set anys passa al monestir de Santes Creus. El 1415 Ferran I volgué casar Margarida amb el comte de Foix, però ella lògicament avortà l’operació.

L’anècdota

A palau, Margarida de Prades s’envolta de músics i escriptors. Així, poetes il·lustres li dediquen composicions, com ara el trobador alemany Oswald von Wolkenstein, que la coneix a Perpinyà, i el poeta valencià Jordi de Sant Jordi. També el castellà marquès de Santillana la recorda en un plany, anomenant-la “la mejor entre las mejores”.

Al claustre

El 1422 expirà Joan de Vilaragut, i Margarida va professar com a monja a Valldonzella (Barcelona). Més tard es traslladà al Priorat, al monestir de Bonrepòs, d’on va ser-ne abadessa. Morta Margarida, es féu pública la seva vida privada fruit de la confessió de l’abat de Santes Creus a Joan Jeroni de Vilaragut, qui abandonà el monestir i reivindicà els seus drets.

Per saber-ne més:

Eufemià Fort i Cogul. La llegenda sobre Margarida de Prades. Barcelona, 1970

Núria Silleras-Fernández. “Dues reines per a un rei: Maria de Luna i Margarida de Prades, les mullers de Martí I l’Humà”. Martí l’Humà. Barcelona, 2015