Guillaume de Machaut, musicant l’Ars Nova

Reims? (França), vers 1300–Reims?, vers 1377

Activitat: Música      

Àrea: Regne de França

 

Ben acompanyat

Guillaume de Machaut (o Machault) potser va estudiar teologia a París, pels volts de 1323 entrà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, a qui acompanyaria en els seus combats per Europa: Lituània, Flandes, Itàlia… Gràcies al seu senyor, obtingué del papa una canongia a Reims, on s’establiria el 1340. Mort Joan de Luxemburg a la batalla de Crécy (1346), seguí vinculat a reis i grans nobles, com Carles II de Navarra, Carles V de França i el duc de Berry; els dos últims, fins i tot, el visitaren a casa seva.

Músic i escriptor

Per bé que ha passat a la posteritat per la seva música, Machaut fou també un poeta acreditat. En realitat, la seva producció més abundant és literària, i part de les seves 142 peces musicals s’intercalen enmig de poemes narratius. Majoritàriament són de caràcter profà i la temàtica dominant és l’amor cortès.

Recursos

A l’hora de compondre, Machaut incorpora els ensenyaments de Philippe de Vitry, principal teòric d’un nou moviment musical, l’Ars Nova, que crea una notació musical més precisa. Conrea els “lais” i “virelais”, cançons a una sola veu, però el gruix  de la seva obra és polifònica, integrada sobretot per rondós, balades i motets. En aquestes composicions combina el lirisme dels versos amb la sofistificació rítmica, buscant una major expressivitat.

Un fet destacat, la Messe de Notre Dame

La missa dedicada a la mare de Déu és l’obra més extensa de Machaut. Escrita vers el 1362, aquesta obra polifònica a quatre veus constitueix el primer exemple d’una missa feta per un sol autor, amb les seves sis parts —Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus Dei i Ita missa est— concebudes com una unitat, amb elements relacionats.

Tria d’obres

Le remède de Fortune (El Remei de la Fortuna, 1340-1341), poema narratiu on s’intercalen set peces musicals; Confort d’ami (Consol d’amic, 1357), poema dedicat al rei de Navarra durant el seu captiveri; Hoquetus David, peça instrumental a tres veus; i el rondó Ma fin est mon commencement.

L’anècdota

Als seixanta anys va entaular una relació sentimental amb Péronne d’Armentières, una jove d’uns vint anys, atreta —segons Machaut— per la fama del músic. Parla vivament  d’aquesta passió amorosa en el llibre Voir dit (Dit veritable, 1362-1365), si bé alguns experts creuen que és un artifici literari i neguen el caràcter autobiogràfic de l’obra.

 

Per saber-ne més:

Música. Messe de Notre Dame. Agnus Dei

https://youtu.be/bHRAYbgdxew

Guardar