Lluís I Pius, el fill de Carlemany

 
Chasseneuil (França), 778–Petersaue (Alemanya), 840
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Imperi carolingi
 

Rei d’Aquitània

Als tres anys el seu pare Carlemany el féu rei d’Aquitània, una regió del seu imperi, per bé que lògicament durant la minoria d’edat van ser els seus consellers qui exerciren el govern. Va rebre una formació molt acurada. A partir del 798 l’emperador li confià la direcció dels afers hispànics, que va tenir com a èxits duradors les conquestes de Barcelona (801) i de Jaca, a l’Aragó. En la vellesa de Carlemany, els altres fills barons legítims –Carles i Pipí- van morir prematurament per la qual cosa Lluís esdevingué l’únic hereu del tron imperial.

lluisIL’anècdota

El 813, el mateix Carlemany el coronà com a coemperador a Aquisgrà. Malgrat això, ja mort el seu pare (814), Lluís va voler repetir la cerimònia, però ara rebent la corona de mans del papa. Aquest fet celebrat el 816 a Reims no augmentà el prestigi de l’emperador sinó el del pontífex, ja que el reconeixia com a única autoritat vàlida per concedir el títol imperial.

Política religiosa

El nou sobirà equipara imperi i Església; per a ell, són manifestacions -una mundana, l’altre espiritual- d’una mateixa realitat. Per això confia importants càrrecs públics a eclesiàstics, com Benet d’Aniana. Amb ells endega un programa de reforma de l’Església. Es promulguen lleis per garantir tant la protecció dels seus béns com la formació i la moralitat dels clergues. Una mesura de gran trascendència fou l’adopció dela regla de sant Benet com a única forma acceptada de vida monacal, des d’aleshores difosa arreu de l’imperi.

Un fet destacat, La Ordinatio Imperii

El 817 Lluís va promulgar la Ordinatio Imperii, el text que regulava la successió imperial. En contra de la tradició franca, va defensar la unitat de l’imperi i per això, va declarar hereu de la major part dels territoris al primogènit, Lotari. Els altres dos fills, Pipí i Lluís, i el seu nebot Bernat governarien les regions d’Aquitània, Baviera i Itàlia, respectivament, però supeditats a l’autoritat suprema de l’emperador. Bernat s’hi oposà, es revoltà sense èxit i la resposta imperial fou severíssima: condemnat a ser eixorbat, morí poc després a causa de les ferides.

Guerres 

Vidu el 818, l’emperador va casar-se posteriorment amb Judit de Baviera, que va infantar un baró, Carles, per a qui reclamà i obtingué també un reialme el 829. Això obrí la caixa de trons i provocà anys de lluites intestines entre els partidaris de l’emperador, del primogènit i els altres descendents. Durant el llarg conflicte se succeïren nous repartiments de l’imperi i Lluís I va ser deposat dues vegades, però recuperà el tron imperial gràcies a la desunió dels rivals. Morí en una illa del Rin, després de sufocar una nova revolta familiar, aquest cop del seu fill Lluís.

Anuncis