Alexandre III, la diplomàcia papal

 
Siena (Itàlia), entre 1100 i 1105-Civita Castellana (Itàlia), 1181
Activitat: Religió. PolíticaGrup5-Història
Àrea: Estats Pontificis
 

Corregint dades

D’acord amb la tradició, Rolando, fill de Rainucci, pertanyia a la noble família dels Bandineli; en realitat, aquesta filiació il·lustre no queda reflectida en les fonts contemporànies. D’igual manera, investigacions recents han fet palès que els tractats sobre dret canònic i teologia que se li atribuïen corresponen a un altre Rolando. El que és cert és que va ensenyar teologia a Bolonya. Entre 1142 i 1147 fou canonge de la catedral de Pisa, on el va conèixer el papa Eugeni III, qui se’l va endur a Roma.

Un cisma

La seva carrera a la cúria papal fou ràpida: cardenal, el 1150 i canceller, el 1153. Després de morir Adrià IV (1159) fou elegit papa. Obertament contrari a la supeditació de la Santa Seu a l’emperador germànic, un grup de cardenals no l’acceptaren i proclamaren un nou pontífex, Víctor IV, que comptà amb el suport de l’emperador Frederic I. Es produí, doncs, un cisma. Alexandre III va haver d’abandonar Roma, per la qual cosa residí la major part del seu pontificat a França i el sud d’Itàlia.

De pactes i lleis

Hàbil diplomàtic, malgrat el greu conflicte amb l’emperador, obtingué el suport de la major part de reis europeus i mantingué l’aliança amb el regne de Sicília, assolida quan era cardenal. A Anglaterra, va actuar amb tacte en la lluita del rei contra Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury. Paradoxalment, l’assassinat del prelat li va permetre refermar l’autoritat eclesial al país. S’ocupà també del dret canònic, fixant el dret processal i establint Roma com a última instància judicial, per damunt dels tribunals dels bisbes, a l’Europa catòlica.

L’anècdota

La pugna amb Frederic I Barba-roja va durar divuit anys, en la qual també participaren les ciutats italianes que defensaven la seva autonomia enfront el poder imperial. El 1176 van obtenir la victòria decisiva de Legnano. L’emperador, vençut, reconegué Alexandre III com a papa, a Venècia (1177). Per tant, amb ell s’enfortí el poder pontifici. Segons una llegenda inversemblant, l’emperador es prostrà davant del papa i aquest li trepitjà el coll mentre recitava un verset del salm 191: “Trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serps”.

Frederic I se sotmet al papa Alexandre III (Palau  comunal de Siena)

Frederic I se sotmet al papa Alexandre III (Palau comunal de Siena)

 

Un fet destacat, el Tercer Concili del Laterà (1179)

Cap inqüestionat de l’Església, Alexandre III va convocar un concili ecumènic, el Tercer celebrat a Roma, al Laterà. Entre les disposicions aprovades en destaca una encara vigent: a fi d’evitar nous cismes, es va decidir que l’elecció papal només seria possible si el candidat obtenia una majoria de dos terços en  la votació dels cardenals.