Balduí I, forjador del regne de Jerusalem

n. 1058?-Al Arish (Egipte), 1118

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Área: Regne de Jerusalem

 

Canvis

Fill del comte de Boulogne i nebot del duc de la Baixa Lorena, el 1095 participà, seguint el seu germà gran, Jofre de Bouillon, en la I Croada per alliberar Terra Santa dels sarraïns. L’exèrcit croat travessà Europa oriental fins Constantinoble. Després es dirigí al sud, a Jerusalem, però les tropes de Balduí s’encaminaren cap a l’est.

El comtat d’Edessa

Amenaçat pels turcs, l’armeni Toros, senyor d’Edessa (l’actual Urfa, Turquia), va demanar ajut militar a Balduí que, a canvi, va ser reconegut com a successor. Poc després, en un aldarull a Edessa fou assassinat Thoros, probablement amb la complicitat de Balduí. Establí així, el 1098, el primer estat croat a l’orient. Esclafà els seus opositors i va ampliar les fronteres del comtat d’Edessa.

Una nova monarquia

balduíIdejerusalemMentrestant els croats havien conquerit Jerusalem el 1099,  i el primer governant fou Jofre de Bouillon, el germà de Balduí, però va morir només un any més tard. Entre els candidats a succeir-lo figurava Balduí qui, recolzat pels nobles que volien limitar la influència del delegat papal, aconseguí ser-ne l’elegit. Fou coronat a Betlem el Nadal de 1100 i, estrictament, fou el primer rei de Jerusalem perquè el seu predecessor no havia  volgut prendre el títol reial.

Un fet destacat, la conquesta de la costa palestina

El nou monarca resistí les ofensives sarraïnes des d’Egipte i Síria, i amb l’ajut de ciutats italianes, especialment Gènova, va ocupar importants ports mediterranis: Cesarea (1101), Acre (1104), Beirut i Sidó (1110). Aquestes conquestes eren fonamentals per la supervivència del regne car li asseguraven els recursos materials i humans provinents de l’Europa cristiana.

Força i habilitat

Balduí fou el veritable creador del regne de Jerusalem. Eixamplà el regne i n’aconseguí la preeminència sobre els altres estats croats, com el principat d’Edessa, en mans del seu cosí, o el comtat de Trípoli, que contribuí a la seva fundació. A nivell intern, generalment mantingué bones relacions amb el patriarca de Jerusalem, i va consolidar l’incipient estat fomentant la repoblació amb siris cristians.

L’anècdota

Casat amb Arda, una princesa armènia, per afermar el seu poder a Emessa, quan fou rei de Jerusalem  la repudià per desposar-se (1113) amb Adelaida de Savona, reina vídua de Sicília, i així comptar amb l’ajut d’aquest regne. Jurídicament, doncs, era bígam. Fins que va patir una greu malaltia no obeí els requeriments eclesials: abandonar Adelaida i viure amb Arda, que s’havia retirat a Constantinoble. Balduí morí abans del seu retorn, durant una campanya contra Egipte.

 

Anuncis

Melisenda de Jerusalem, reina de Terra Santa

 
n. 1105 -Jerusalem, 1161
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Regne de Jerusalem
 

Alt destí

A la mort del rei Balduí I de Jerusalem el succeí el seu cosí homònim, fins aleshores comte d’Edessa. Melisenda n’era la filla gran i per tant esdevingué princesa hereva del regne. Fou educada d’acord amb el seu rang i el 1128 el seu pare li trià com a futur marit el comte Folc V d’Anjou que, amb 44 anys, gairebé duplicava l’edat de la donzella. El 1130 va infantar un fill, el futur Balduí III.

La parella reial

Melisenda i Folc accediren al tron el 1131, però el marit no acceptà les disposicions del sobirà difunt que establia el govern comú dels esposos. Folc exercí el poder apartant la seva dona. Gradualment els seus opositors van aplegar-se amb Melisenda, cosa que provocà el 1134 la persecució, per part del rei, d’alguns dels seus partidaris. La ferma reacció de Melisenda capgirà la situació. Des de llavors la reina compartí el poder. Fins i tot un cop actuà en contra del marit tot defensant amb èxit la regència del principat d’Antioquia per a la seva germana Alícia. El 1143 Folc va morir en una cacera.

Casament de Melisenda amb Folc  d'Anjou

Casament de Melisenda amb Folc d’Anjou

Un fet destacat, la segona croada

El 1144 el comtat d’Edessa va ser ocupat pels sarraïns. La reina va demanar ajut a l’Europa cristiana per tal de conjurar l’amenaça amb una nova croada. Tot i que el rei Lluís VII de França i l’emperador Conrat III dirigiren l’expedició militar (1147-1149), l’empresa va acabar amb un fracàs rotund.

Mare i fill

El 1143 van ser coronats Melisenda i Balduí III com a cogovernants. Quan el fill fou major d’edat (1145), Melisenda no li delegà el poder malgrat les seves demandes. El 1152 Balduí sotmeté el cas a l’Alt Tribunal del regne que acordà la divisió territorial. Melisenda va conservar Samaria i Judea amb la capital, però poc després el fill li arrabassà els dominis per les armes. El 1153 es reconciliaren i des de l’any següent la mare va col·laborar activament en els afers públics fins 1160 quan emmalaltí greument.

L’anècdota

La seva germana més petita, Joveta, es féu monja. El 1143 Melisenda va comprar la vila de Betània on hi fundà el gran convent  de Sant Llàtzer del qual la seva germana en seria abadessa. El cenobi va ser dotat amb esplendidesa, tant en terres com en mobles i parament litúrgic.

La frase

“Melisenda va governar el reialme amb tant d’encert que va igualar la glòria dels seus millors predecessors” (de Guillem de Tir, historiador del segle XII).