Mongke Kan, empenta i ordre imperials

Mongòlia, 1208 -Diaoyu? (Xina), 1259

Activitat: Política           

Àrea: Imperi mongol

 

Genguiskànida

Net de Genguis Kan, i fill de Tului, participà en la campanya a l’Europa oriental dirigida per Subutai i Batu Kan. Allà va estrényer les relacions amb el seu cosí Batu, del llinatge de Jotxi, enfront als altres descendents de l’avi. Mort el gran kan Guyuk (1248) i comptant amb el talent polític de la seva mare Sorgaqtani Beki i el suport de Batu, Mongke esdevingué el cap suprem dels mongols el 1251, desplaçant els germans i descendents del seu cosí Guyuk, fill d’Ogodei Kan.

Reformes internes

Després de reprimir durament l’oposició de la nissaga d’Ogodei, va emprendre un seguit de reformes a tot l’imperi. Considerat el més notable dels successors de Genguis Kan, fou l’últim que exercí un poder efectiu sobre totes les terres conquerides. Potencià el govern central, ubicat a Mongòlia, a Karakorum, la capital; centralitzà la recaptació d’impostos; aturà els abusos en els territoris ja conquerits, que castigà severament, alhora que promovia la represa econòmica de les zones devastades.

Un fet destacat, el cens complet de limperi mongol

Per conèixer el pes econòmic i demogràfic real del seu imperi, Mongke va ordenar la creació d’un cens, que ultrapassà les temptatives dels grans kans anteriors, tant per l’abast geogràfic com per la seva exhaustivitat. L’inventari s’inicià el 1252 als territoris conquerits de la Xina i, passant per Àsia central, Pèrsia, Mesopotàmia, va concloure al nord de Rússia, a Novgorod el 1259. Les dades permetien estimar els recursos de cada província en el sosteniment i l’expansió dels dominis mongols.

Conquestes a orient i occident

Durant el seu govern, les tropes mongoles liderades pels seus germans Hulegu i Khublai van estendre l’imperi. Hulagu Kan conquerí Pèrsia (1256) i des d’allà avançà cap a l’oest, ocupant Iraq, amb la capital Bagdad (1258), i Síria. A l’est, l’ofensiva, encapçalada per Khublai, s’orientà tant cap a l’imperi xinès dels Song com a altres estats a l’oest i el sud de la Xina. El 1257, Mongke va prendre el comandament directe de l’exèrcit contra els Song. Al setge de Diaoyu (Xina), va emmalaltir i morí poc després.

La frase

“Nosaltres, els moal creiem que no hi ha sinó un únic Déu, gràcies al qual vivim i morim, i a ell adrecem el nostre cor. Però com Déu ha donat a la mà diferents dits, així també ha donat als homes diferents camins … Déu us ha lliurat les Escriptures, i vosaltres no les guardeu, a nosaltres ens va donar els endevins, i nosaltres complim el que ens manen i vivim en pau” (declaració de Mongke Kan, segons Guillem de Rubrouck).