El marquès de Santillana, gran senyor de terres i de lletres

Grup3-Lletres
 
Carrión de los Condes (Palència), 1398–Guadalajara, 1458
Activitat: Literatura                                                 
Àrea: Regne de Castella
 

marquesdesantillanaD’alta estirp

Iñigo López de Mendoza pertanyia a l’alta noblesa castellana. Quan era infant va morir el seu pare, Diego Hurtado de Mendoza, però la seva vasta herència fou protegida per la seva mare, Leonor de Vega. Entre 1412 i 1418 va viure a la Corona d’Aragó, on va conèixer ia literatura provençal i italiana, entrant també en contacte amb poetes catalans com Ausiàs Marc i Jordi de Sant Jordi.

Campanyes i intrigues polítiques

Intervingué activament en els afers polítics i militars de Castella. Va combatre contra els musulmans i en les guerres civils del regnat de Joan II, de vegades amb el bàndol monàrquic, d’altres, amb el dels opositors. Així, a la batalla d’Olmedo (1445), defensant el sobirà, fou premiat amb el títol de marquès de Santillana. En canvi, anys més tard fou un dels responsables de la caiguda i execució d’Álvaro de Luna, el privat del rei.

Guadalajara

El centre dels dominis del marquès era Guadalajara, ciutat que es convertí en el focus cultural més important de Castella. Hi aplegà pensadors, artistes i escriptors que difongueren el corrent humanista. Va crear una gran biblioteca, finançant ell mateix la traducció al castellà d’autors clàssics –Homer, Plató, Ovidi, Sèneca…- i italians –Dant i Boccaccio.

Un fet destacat,  Serranillas

Actualment la part més valorada de la seva obra són les Serranillas, breus poesies que expliquen la trobada d’un cavaller amb una pastora. Per bé que semblen composicions de caràcter popular, en realitat pertanyen a la literatura cortesana culta, amb la naturalesa i els personatges femenins idealitzats, però hi domina un to viu i espontani.

La frase

“Dixe: Dios te salve, hermana;

Aunque vengas de Aragon,

desta serás castellana.

Respondióme: Cavallero,

non penseis que me tenedes

ca primero provaredes

este mi dardo pedrero;

ca después desta semana

fago bodas con Antón,

vaquerizo de Morana.”

(extret de Serranilla II).

Tria d’obres

Comedieta de Ponza (1436), poema que descriu la derrota del rei Alfons, el Magnànim,  a la batalla de Ponça contra els genovesos; Proverbios (1437), text per educar el príncep Enric on exposa el seu pensament polític; Carta e prohemio al condestable de Portugal(1438), la primera obra en castellà de teoria literària.

L’anècdota

El gran enemic del marquès de Santillana fou el noble Álvaro de Luna. Un cop mort no l’oblidà pas i seguí blasmant la seva conducta. Va escriure Doctrinal de privados (1453), un text on fa parlar al seu enemic, qui admet les seves moltes i greus culpes.