Constantinoble, 1048 –Constantinoble, 1118
Àrea: Imperi bizantí
Un fet destacat, la dinastia Comnena ocupa el tron imperial
Aleix I pertany a la família dels Comnens, de l’alta noblesa bizantina terratinent. Es distingeix com a general durant els regnats de Miquel VII i Nicèfor III. Aprofitant la debilitat del poder central, el 1081 destrona l’emperador Nicèfor III. És coronat emperador pel patriarca de Constantinoble i l’anterior monarca és reclòs en un monestir. Isaac Comnè, un oncle seu, ja havia regit l’imperi entre 1057 i 1059, però és ell qui s’aferma al tron i el transmet als descendents, que governen Bizanci durant un segle.
Crisi
Bon soldat i diplomàtic excel·lent, maniobra destrament contra els pobles i estats que amenacen l’imperi. Aliat a Venècia, frena l’ofensiva del regne normand de Sicília als Balcans. Després repel·leix els atacs dels petxenegs al Danubi gràcies a l’ajut dels cumans, un altre poble de les estepes, i vençuts els primers a Levounion (1091), s’enfronta més tard als segons victoriosament (1094).
Un nou sistema
El restabliment de l’autoritat imperial comporta l’afebliment mercantil bizantí perquè Venècia obté grans privilegis a Constantinoble i altres ports per compensar el seu ajut naval. Per garantir la fidelitat dels alts càrrecs, Aleix I privatitza l’alta administració, en mans de Comnens i Dukas, les famílies de la parella imperial. En el camp religiós s’acosta a Roma, combat les heretgies i protegeix l’Església oriental, cosa que no l’impediria arrabassar els tresors eclesiàstics per pagar les seves campanyes.
Davant els primers croats, masses de gent humil i desarmada, arribats a Constantinoble per alliberar Terra Santa, poc aptes per a la guerra, Aleix I se’n va deslliurar, enviant-los a Àsia precipitadament, exterminats pels turcs (1096). En canvi, davant el segon contingent croat, un verdader exèrcit, acordà l’abastiment a canvi del vassallatge sobre les terres conquerides. Els croats ocuparen Nicea, Efes, Rodes… en profit de l’imperi, però després a Síria i Palestina, els croats van establir regnes independents.
La frase
“Aleix I Comnè va rescatar l’estat bizantí de l’amenaça de la dissolució imminent. Afrontà un conjunt de greus amenaces militars i, mitjançant diplomàcia, astúcia i capacitat militar, generalment va sortir-ne vencedor. En morir, Bizanci tornava a ser l’estat més poderós de la Mediterrània oriental” (de l’historiador Timothy E. Gregory)