Sant Bernat de Claravall, el monjo del Císter

Fontaine-les-Dijon  (França), 1090–abadia de Claravall (França), 1153

Activitat: Religió Grup2-Raó

Àrea: Regne de França

 

Orígens

Membre de la petita noblesa, Bernat decidí de fer-se monjo. El 1122 va entrar a l’abadia de Císter (Cîteaux, França), un monestir reformista que seguia la regla de sant Benet de manera estricta, en contraposició a la riquesa i la laxitud de molts cenobis. El jove novici mantingué l’austeritat i l’ascetisme d’aquells primers temps al llarg de la vida.

Un fet destacat, la fundació de l’abadia de Claravall (Clairvaux)

Amb 25 anys li fou encomanada la creació d’un monestir filial de Cister,  a Claravall (Clairvaux). Des d’aquell lloc apartat, la fama de Bernat es difon amb rapidesa, cosa que assegura la consolidació del nou orde cistercenc i la seva ràpida expansió pel continent. Els cistercens substitueixen els benedictins de Cluny com a moviment eclesial més influent al segle XII. Bernat no es limita a dirigir la seva comunitat monàstica, sinó que participa activament en els afers del seu temps.

Claravall

Tiares i espases

Promou una Església reformista, liderada pel papa, lliure de les intromissions del poder seglar. A la mort d’Honori II (1130), grups de cardenals havien escollit dos papes diferents, Innocenci II i Anaclet II; Bernat intervé en el conflicte a favor del primer, que acabarà imposant-se vuit anys després. Es carteja amb sobirans i prohoms d’arreu, pren part en concilis, escriu… Fins i tot redacta la regla dels templers, que dóna pas  a una nova figura eclesial, la del religiós-militar.

Místic i combatiu

Bernat defensa la teologia tradicional, fomenta la devoció mariana i el misticisme, destacant la importància de l’amor en el camí espiritual. S’enfronta amb eloqüència als que considera amenaces per a l’ortodòxia, ja siguin filòsofs innovadors, com Pere Abelard, ja siguin dissidents, com Arnaldo de Brescia o els càtars de Colònia i Occitània, alhora que denuncia els vicis dels eclesiàstics.

L’anècdota

El 1145 fou elegit papa Eugeni III, que havia estat deixeble de Bernat a l’abadia de Claravall. El pontífex va encomanar-li la predicació de la II Croada per terres franceses i germàniques. Bernat va escriure La consideració (De consideratione), on exposa els deures de tot bon pontífex, obra que va dedicar al seu antic pupil, i que va ser llegida també per altres papes. Joan XXIII va tenir el manual com un dels seus llibres de capçalera. Bernat de Claravall fou canonitzat el 1174.

Tria d’obres

Apologia de Guillem de sant Thierry (1125), on polemitza amb Pere el Venerable, abat de Cluny; De l’amor de Déu (Liber de diligendo Deo); Sermons sobre el Càntic dels Càntics; i Sermons a lloança de la Verge Mare.

La frase

 “Pensa que ets successor de Pere, i no pas de l’emperador Constantí” (de La consideració, referint-se al papa)

Anuncis