Miquel VIII, l’última esplendor de Bizanci

Nicea? (Turquia), 1224?–Pacomi (Turquia), 1282

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Àrea: Imperi bizantí

 

Sense escrúpols

Membre de l’alta aristocràcia bizantina, de la família dels Paleòlegs, va ocupar importants càrrecs civils i militars en l’imperi de Nicea, el nou estat grec format després de l’ocupació de Constantinoble per un exèrcit croat llatí el 1204. Miquel va aprofitar la mort de l’emperador Teodor II Lascaris per prendre el poder. Joan, l’hereu legítim era un infant i el seu tutor fou assassinat. Miquel fou escollit nou regent i més tard es féu coronar coemperador per protegir Joan IV; en realitat, el va suplantar.

Un fet destacat, la reconquesta de Constantinoble

El 1259 Miquel VIII va vèncer en la batalla de Palagònia als sobirans de Sicília, Acaia i l’Epir, cosa que va reforçar la seva posició. Dos anys després va aconseguir el seu principal objectiu: va recuperar l’antiga capital bizantina, Constantinoble. Durant el seu regnat va repoblar la ciutat, restaurant edificis públics, restablint les antigues institucions bizantines i renovant la vida cultural.

miquelVIII2L’anècdota

El 15 de juliol de 1261 va ser recuperada Constantinoble i vint dies més tard Miquel VIII va fer la seva entrada triomfal per la porta daurada, oberta només en grans esdeveniments. L’emperador va voler-se coronar altre cop a l’església de Santa Sofia, ara amb el seu fill Andrònic. Consolidat en el tron, va fer cegar Joan IV, encara menor d’edat, perquè així l’incapacitava per ser emperador, i el va tancar en un castell a perpetuïtat.

La unió religiosa

Potser per evitar nous atacs provinents de l’Europa occidental, va impulsar l’acostament de les Esglésies romana i grega que s’havien separat el 1054. Finalment durant el pontificat de Gregori X,  en el II Concili de Lió (1274) es va refer la unitat de les dues Esglésies alhora que es reconeixia la primacia del papa. La nova dependència a Roma va generar una forta oposició interna.  La unitat no va perdurar, però fou el papa Martí IV qui, sota la pressió del rei sicilià Carles d’Anjou, va posar-hi fi el 1281.

Art diplomàtica

Miquel VIII va menar una política exterior que assegurà els seus estats gràcies a la força militar i sobretot a una gran habilitat diplomàtica, establint pactes amb tàtars, mongols, alguns papes o la república de Gènova per neutralitzar els seus enemics. El seu principal oponent fou Carles d’Anjou, rei de Nàpols i Sicília, però va avortar els seu propòsit de prendre Constantinoble, quan va aliar-se amb el sobirà catalanoaragonès, Pere, el Gran, que va conquerir el 1282 l’illa de Sicília al d’Anjou.