Harsa de Kannauj, un record de l’imperi gupta

Índia, vers 590-Índia, vers 647

Activitat: Política

Àrea: Imperi de Kannauj

 

Reaccions familiars

Membre de la dinastia regnant a Thanesar, al nord de l’Índia, Harsa (o Harsha), als 16 anys, va succeir el seu germà Rajya, assassinat pel rei de Bengala. Aquest i el rei de Malwa, prèviament havien envaït el reialme de Kannauj i mort el seu sobirà i empresonat la reina vídua, germana de Harsa. Ell va rescatar-la i va lluitar contra el bengalí, que es retirà de Kannauj (Índia). Anys més tard, quan afermà la seva posició, Harsa va proclamar-se també sobirà de Kannauj i establí la capital en aquesta ciutat.

Expansió

Al segle V s’havia esfondrat el gran imperi gupta, i l’Índia s’havia dividit en un gran nombre d’estats. Mitjançant les guerres i la diplomàcia Harsa va reunir part d’aquests regnes de la Índia septentrional, sobretot de la conca del Ganges. Amb tot, Harsa no bastí un imperi centralitzat com el gupta, sinó que va deixar que governessin els regnes sotmesos els seus antics sobirans, exigint-los només vassallatge i tributs.

Un fet destacat, la batalla del riu  Narmada

Harsa desitjava eixamplar el seu imperi cap a la part central i sud de l’Índia. Comptava amb grans forces militars, però l’enfrontament amb el rei chalukya Pulakecin II, al riu Narmada, vers el 620, va suposar la derrota de Harsa i la fi dels seus projectes de domini de tota l’Índia. Des d’aleshores el riu Narmada constituiria el límit meridional del seu imperi.

Religions

De jove, seguidor hinduista de Xiva, posteriorment es convertiria al budisme, però mantenint sempre una actitud respectuosa cap a les altres religions. El monjo xinès Xuanzang, que es va estar vuit anys a l’Índia, el descriu com un budista fervent i un sobirà just, benvolent i enèrgic, preocupat pel benestar dels súbdits. Les bones relacions amb Xuanzang donarien lloc a l’intercanvi d’ambaixades amb l’imperi xinès.

La frase

“En els camins principals de pobles i ciutats, Harsa va erigir hospitals, amb metges que administraven aliments i medicines de franc als viatgers i a la gent pobra” (del pelegrí Xuanzang)

Lletres

Durant l’Imperi gupta la cultura índia havia gaudit d’una edat d’or. En temps de Harsa es potencien altre cop les arts, el pensament i les lletres. Es desenvolupa el monestir-universitat de Nalanda i el sobirà patrocina intel·lectuals, com el cronista Bhana i el poeta Mayura. Ell mateix és autor de tres drames en sànscrit, Nagananda, Ratnavali i Priyadarsika. Malauradament, la mort de Harsa suposà la decadència del seu regne i la fi d’aquesta revifada cultural.