Haakon IV de Noruega, un emperador nord-atlàntic

Noruega, 1204–Kirkwall (Regne Unit),1263

Activitat: Política   

Àrea: Regne de Noruega

 

L’anècdota

Bastard del rei Haakon III de Noruega i nat després de morir el progenitor, la mare Inga de Varteig va reclamar els drets al tron per al seu fill. Estava en perill de mort, en un lloc controlat pels enemics del rei difunt. El 1206 partidaris del rei Inge II, germà de Haakon II, del bàndol dels Birkebeiner, escortaren el petit Haakon cap a Trondheim, però toparen amb una tempesta de neu. Dos guerrers, amb esquís, el carregaren per dur-lo sa i estalvi fins al seu destí. Una cursa d’esquí noruega, la Birkebeinerrennet, recorda el fet.

Oncles

El rei Inge II va protegir el nebot per tal que en fos l’hereu. Després del seu traspàs (1217), Haakon el succeí en el tron, però la seva posició no estava consolidada a causa de l’edat ─tenia 13 anys─ i l’origen il·legítim. Un altre oncle, Skuli, cogovernà el país, però progressivament s’agreujà el conflicte entre Haakon i Skuli. Malgrat el casament de Haakon amb la filla d’Skuli (1225), finalment el sogre s’autoproclamà rei (1239). L’any següent Skuli fou derrotat i mort. Des d’aleshores Haakon regiria tota Noruega.

Pau duradora i lleis

El govern únic de Haakon IV posa fi a un segle de guerres civils i inicia l’anomenada edat d’or de la Noruega medieval. El monarca reforma el corpus legal per augmentar l’autoritat reial així com per fixar la successió al tron, reservada ara només als fills legítims dels sobirans i aprovada per l’Església. Ell mateix fou coronat per un cardenal el 1247. Haakon IV centralitza també l’administració, establint una cancelleria a Bergen, que esdevé la capital del reialme.

Sala Haakon, Bergen

Tractats i romanços

Haakon intervé en política internacional. Signa un primer tractat comercial amb Anglaterra (1217) i amb la ciutat de Lübeck (Alemanya, 1250), així mateix acorda diplomàticament les fronteres meridionals del regne amb el principat rus de Novgorod (1251). Seguint les modes d’altres corts europees, patrocina la traducció de literatura cavalleresca francesa, com ara el romanç de Tristany i Isolda, al noruec antic. També projecta grans edificis de pedra a Noruega, com la gran sala Haakon a Bergen, que perviu.

Un fet destacat, Grenlàndia i Islàndia sota sobirania noruega

A l’altra banda de l’Atlàntic, els colons escandinaus de Grenlàndia es declaren vassalls del rei Haakon IV el 1261. Un any més tard els imiten els pobladors d’Islàndia. Es comprometen al pagament d’un tribut anual a fi de sufragar el personal administratiu i militar dels territoris. Noruega ateny així la seva màxima expansió territorial. També compta, prop d’Escòcia, amb l’illa de Man, les Hèbrides i les Òrcades. El 1263 Haakon va morir durant una campanya contra Escòcia pel domini de les Hèbrides.

Anuncis

Canut, el Gran, el víking més poderós

Dinamarca, 995–Shaftesbury (Regne Unit),1035

Activitat: Política 

Àrea: Regnes de Dinamarca, Anglaterra i Noruega

 

Cap a l’oest

Després d’anys de raids i pillatges víkings en terres angleses, el rei danès Sven I, el 1013 va emprendre la conquesta d’aquest país. L’acompanyava el seu fill menor Canut. L’any següent fou proclamat rei d’Anglaterra, però mesos després Sven va morir, i Etereld II, el rei destronat, recuperà el poder. Canut tornà a Dinamarca.

Un fet destacat, la batalla d’Assandun

Canut, amb l’ajut del seu germà Harald, que governava Dinamarca, organitza el 1015 una gran expedició per reconquerir Anglaterra. S’enfronta primer amb Etereld II, i després, amb el seu fill Edmund, amb sort alterna fins que les tropes daneses guanyen la batalla d’Assandun (1016). El triomf comporta la divisió del regne anglès en dues parts: al nord del Tàmesis governa Canut, i al sud, Edmund. Mort el monarca anglosaxó poc després, el 1017 el danès regeix tota Anglaterra.

Política interior

Els primers anys el nou sobirà va beneficiar els caps danesos amb la donació i govern de terres angleses, reservant-se Canut l’antic reialme de Wessex, la zona més rica de l’illa. Amb tot, paulatinament va confiar comtats i importants càrrecs polítics als  anglosaxons. Respectà els seus costums, mantingué vigents les lleis anglosaxones i afavorí l’Església Catòlica.

L’anècdota

Una llegenda associada a Canut, sorgida segles després del seu regnat, el situa en una platja anglesa. Cansat dels nobles cortesans que lloaven el seu gran poder, Canut, va seure en un tron, tocant l’aigua, i va ordenar que les onades s’aturessin per mantenir els peus secs. Lògicament, les onades seguiren amb el seu moviment constant. El rei, mullat, deixa la corona penjada d’una creu, indicant qui era realment el sobirà més poderós.

Canut desafia les onades, de J.E. McConnell

Afers escandinaus

Després del traspàs del seu germà Harald (1018), Canut ocupà també el tron de Dinamarca. Rivalitats amb Noruega i Suècia desembocaren en la batalla del riu Helgeå que va vèncer Canut (1026). Dos anys més tard fou proclamat rei de Noruega, que obligaria al rei Olaf II a abandonar el país. Així, Canut esdevé senyor d’un gran regne estès a banda i banda de la mar del Nord, que es desfaria a la seva mort.

Al continent 

El 1027 va pelegrinar a Roma, on assistí a la coronació de l’emperador germànic Conrad II. Les bones relacions entre els dos sobirans es concretaren amb la cessió a Canut de la zona de Schleswig, al nord d’Alemanya, i el matrimoni d’una filla del rei víkig amb Enric, l’hereu de l’emperador.

 

 

Guardar

Snorri Sturluson, tractant d’Odin o sant Olaf

Hvammr (Islàndia), 1179–Reykjaholt (Islàndia), 1241

Activitat: Literatura. HistòriaGrup3-Lletres

Àrea: República d’Islàndia

Oddi

Amb tres anys, amb el consentiment patern, Snorri fou adoptat per Jon Loftsson,  un prohom d’Islàndia, a fi de rebre educació a Oddi, principal centre cultural de l’illa. Hi va aprendre dret, història i poesia escandinaves, i llatí, que farien possible la seva vessant humanística posterior.

Promoció

Va casar-se amb una pubilla rica, inici de la seva fortuna que va acréixer sense gaires escrúpols. El dret islandès no estava codificat i ell exercí el càrrec de recitador de les lleis més de deu anys, que aprofitaria en benefici propi en nombrosos plets. Per augmentar la seva influència, va escriure poemes adulant nobles de Noruega i el 1218 hi viatjà.

snorristurluson

Relació reial

Gaudí del favor del rei Haakon IV de Noruega, amb qui es va comprometre a convèncer els seus compatriotes de sotmetre-s’hi. Snorri tornà al seu país però incomplí la promesa. Va perdre el patrimoni, barallat amb familiars. Havent tornat d’un nou viatge a Noruega després de desobeir altre cop al rei, maldà per recuperar el seus béns. De nit, Snorri fou mort pels homes de Gissur Thorvaldsson, un cabdill islandès, complint ordres del rei noruec.

Un fet destacat, Heimskringla (El cercle del món)

L’obra més reeixida de Snorri Sturluson és Heimskringla, un seguit de biografies dels reis de Noruega del segle IX fins al XII, precedit d’un relat mític dels orígens. Destaca la saga del rei Olaf, el Sant, cristianitzador del país. El valor del treball rau tant en les dades, extretes de cròniques i poemes tradicionals i tamisades pel seu sentit crític, com també en l’alta qualitat literària. La prosa sòbria, d’intensitat dramàtica, expressa amb vivesa les gestes dels personatges.

Més obres

L’altre gran treball és l’Edda, un manual en prosa sobre la tècnica de l’antiga poesia islandesa, que tracta de mètrica i recursos estilístics, si bé s’hi afegeix una extensa panoràmica de la mitologia nòrdica, principal font d’aquesta tradició literària. Alguns crítics li atribueixen, a més, la Saga d’Egil Skallagrimsson, víking del segle X, potser un dels seus ancestres.

La frase

“El Nord té en Snorri Sturluson un historiador que en bona mesura pot comparar-se amb Tucídides, i en alguns aspectes, sense perdre-hi. I tenint present la gran disparitat de cultura i progrés intel·lectual entre el seu món i la Grècia de Pèricles, un admira encara més el geni de Snorri” (del filòleg Lee M. Hollander).

snorristurluson-labatalladetorcontraelsgegantsde-m-e-winge1872

La batalla de Thor contra els gegants, de M.E. Winge, 1872

Guardar

Guardar

Saxo Grammaticus, el cronista danès

 
Dinamarca, vers 1160-vers 1210
Activitat: HistòriaGrup3-Lletres
Área: Regne de Dinamarca
 

Un clergue instruït

Pare i avi havien servit al rei Valdemar I de Dinamarca com a guerrers; Saxo no seguiria la tradició familiar, va ingressar a l’Església. Probablement va completar la seva formació a l’estranger, cosa que explicaria el seu llatí ric, fent ús d’un estil florit, amb influències clares d’autors clàssics com Valeri Màxim, Sal·lusti o Virgili. Precisament del seu domini del llatí –fins i tot lloat per l’humanista Erasme de Rotterdam- prové l’apel·latiu “Grammaticus”, amb el qual fou conegut des de finals del segle XV.

Auxiliar de l’arquebisbe

El docte eclesiàstic féu carrera sota Absalon, arquebisbe de Lund i principal home de govern del reis Valdemar I i Canut VI de Dinamarca. Probablement Saxo fou secretari del poderós eclesiàstic, que li encomanà la redacció d’una crònica per la qual ha passat a la posteritat. La va concloure mort ja l’arquebisbe (1201), en temps del seu successor Anders Sunesen, a qui dedicà l’obra.saxogrammaticus

Un fet destacat, Gesta Danorum (Les gestes dels danesos)

Aquesta crònica explica la història del poble danès i dels seus reis, des dels orígens fins a l’època de Saxo, a partir tant de fonts escrites com de la tradició oral. La historicitat del relat és escassa tret des últims llibres, confosa amb la mitologia nòrdica. Narrant les gestes heroiques de la monarquia danesa, ja existent –segons l’autor- en temps de l’imperi romà, reivindica l’equiparació d’aquest estat escandinau amb els altres grans regnes europeus i legitima la política imperialista desenvolupada pels sobirans de Dinamarca coetanis.

L’anècdota

Entre les moltes històries que recull la seva crònica, hi apareix la llegenda del príncep Amleth, que recorda l’argument de Hamlet, la tragèdia de Shakespeare. Això no  implica necessàriament que el dramaturg s’inspirés en aquest relat de manera directa perquè existeix una versió literària en francès de François de Belleforest en les seves Histoires tragiques, publicades el 1570, vint anys abans del text de Shakespeare.

Margarida, la Gran, sobirana d’Escandinàvia

 
Søborg (Dinamarca), 1353–Flensburg (Alemanya), 1412
Activitat: Política Grup5-Història                                                   
Àrea: Unió de Kalmar
 
 
En terra estranya

Filla menor de Valdemar IV de Dinamarca, als deu anys va contraure matrimoni amb Haakon VI, rei de Noruega. Per bé que abandonà el seu país, fins als setze anys no va conviure amb el marit. El 1370 infantà Olaf, el seu únic fill i hereu al tron noruec.

Regent de Dinamarca i Noruega

A la mort de Valdemar (1375), Margarida es disputà el tron danès amb Albert, fill de la seva germana gran Ingeborg, ja difunta. El consell d’estat danès va proclamar com a rei Olaf, el seu fill, exercint ella la regència. La guerra contra l’altre candidat fou breu i afermà el seu poder. El 1380 va morir el seu espós Haakon, per la qual cosa asumí també la regència de Noruega durant la minoria d’edat d’Olaf.

L’anècdota

La regent tractà d’afeblir el gran poder de la Hansa, una associació de ciutats germàniques del nord d’Europa que controlaven el comerç de la zona. Incomplint els pactes, el 1385 la Hansa es negà a retornar una sèrie de fortaleses de la regió d’Escània cedides per la monarquia danesa. Curiosament, des d’aleshores sovintejaren els atacs pirates als vaixells de la Hansa. Els mercaders recordaren a la regent el seu deure de mantenir la seguretat marítima; ella al·legà que sense les fortaleses d’Escània no podia dur-ho a terme. Finalment la Hansa s’avingué a les seves demandes.

El conflicte suec

A Suècia governava l’alemany Albert de Mecklemburg, enfrontat obertament als magnats. La regent s’alià amb la noblesa sueca, però el seu fill Olaf va morir  el 1387. Margarida va combatre contra Albert fins derrotar-lo a Åsle, on fou empresonat (1389). Confirmada com a senyora dels tres regnes, maldà per crear un estat centralitzat, fort i pròsper, preservant la pau amb els estats veïns, però recuperant antics territoris danesos mitjançant la compra, com l’illa de Gotland.

margaridaIdedinamarca

Un fet destacat, la Unió de Kalmar

Per assegurar la pervivència de l’Escandinàvia unificada, Margarida proclamà com a hereu Eric de Pomerània, el seu renebot, nét d’Ingeborg. Fou coronat com a rei dels tres països a Kalmar (Suècia) el 1397, en presència de delegats de cada regne, encara que Margarida conservà el  poder fins a la mort. A Kalmar es redactà una acta d’unió permanent dels tres reialmes, garantint el respecte de les lleis i costums propis. La reina incomplí els acords ja que importants càrrecs públics foren ocupats per estrangers a Noruega i Suècia. Amb tot, la Unió fou vigent més d’un segle.

La frase

“Gràcies a les victòries, la sagacitat i les dots de govern, va aconseguir unir tres reialmes combatius i esdevenir un dels governants més poderosos, sinó el més poderós del seu temps” (de Ludvig Holberg, historiador danès del s. XVIII)

Èric, el Roig, navegant cap a la terra verda

 
Noruega, 950?-Grenlàndia,1003?
Activitat: ExploracióGrup5-Història          
Àrea: Grenlàndia
 

Una família molt perillosa

Thorvald Asvaldsson, el pare d’Èric el Roig –dit així per tenir el pèl d’aquest color- va ser condemnat per assassinat a Noruega, per la qual cosa va haver d’exiliar-se a Islàndia, el territori noruec més llunyà. Èric va créixer en aquesta illa i ja casat, seguint l’exemple patern, en un conflicte veïnal va matar dos homes.

La condemna fructíferaericelroig2

La sentència dictada el 982 l’obligava a abandonar l’illa durant tres anys, cosa que aprofità el convicte per explorar unes terres cap a  l’est que havien estat descobertes anys abans per un mariner anomenat Gunnbjörn Ulfsson i que probablement corresponien a la costa oest de Grenlàndia.  S’hi passà tres anys explorant aquelles terres fins que va concloure la seva condemna.

Un fet destacat, l’establiment a Grenlàndia

Èric va tornar a Islàndia i va organitzar una expedició cap a la “terra verda”, tal com ell la batejà. Van participar-hi 25 vaixells dels quals n’hi arribaren catorze. Va fundar dues colònies, Eystribyggð, l’assentament oriental, i Vestribyggð, l’occidental, les dues a la costa sud-oest de l’illa, zona apta per a l’agricultura i la ramaderia. Eystribyggð va perdurar fins al s. XV, comptant amb uns 4000 habitants en la seva època de plenitud.

La descendència

Èric va tenir quatre fills, Thorvald, Thorstein, Freydis i el primogènit, Leif Eriksson que passarà també a la història per la seva activitat exploradora. A diferència d’ell, el pare va mantenir-se fidel al paganisme fins a la seva mort, provocada per una epidèmia duta per grups de colons  a principis del s. XI.

ericelroig

L’anècdota

L’exploració de noves terres orientals més enllà de Grenlàndia fou protagonitzada pel seu primogènit, qui arribà fins al continent americà. Èric no va poder participar-hi perquè abans es va ferir la cama en caure del cavall, cosa que va prendre com un mal averany i va renunciar a l’empresa.

La frase

 “A l’estiu Èric va anar a viure a la terra que havia descobert i que anomenà Grenland (Terra verda) perquè, digué, els homes desitjaran molt més anar-hi si aquesta terra té un bon nom” (extret de la Saga d’Èric, el Roig)