Bonastruc de Porta, el rabí de confiança

Girona, 1194-Acre (Israel), 1270

Activitat: Filosofia         

Àrea: Corona d’Aragó, sultanat mameluc d’Egipte

 

Curant i ensenyant

De família establerta a Girona, Bonastruc s’hi va guanyar la vida fent de metge, tal com ho afirma el seu deixeble Salomó ben Adret. En realitat, però, la seva importància no rau en la medicina sinó en l’estudi de la Bíblia i el Talmud, és a dir, el recull de comentaris sobre la llei jueva. Així, el Comentari del Pentateuc (els 5 primers llibres de la Bíblia) és una de les seves obres insignes. Fruit del seu alt prestigi intel·lectual, probablement actuaria com a gran rabí de Catalunya a partir de 1264.

La controvèrsia de Maimònides

Aquest rabí viu la polèmica que generen els grups jueus del nord de França contra els de Provença i Espanya arran de les obres del jueu Maimònides, perquè el racionalisme d’aquest pensador topava amb les seves visions més tradicionalistes. Bonastruc defensa l’ortodòxia del savi jueu i promou un programa d’estudis de filosofia i ciències per als estudiants jueus que variés en funció de l’edat i la regió on s’impartís, a fi d’adaptar-se al tarannà de cada comunitat jueva. La seva proposta no va reeixir.

Call de Girona

Un fet destacat, la Disputa de Barcelona de 1263

A instàncies del rei Jaume I, va participar en una disputa teològica pública amb el frare dominic Pere Cristià, antic jueu convertit. L’acte se celebrà a Barcelona en presència del monarca. Els dos bàndols s’atribuïren la victòria. El 1265 els dominics iniciaren un plet contra Bonastruc, acusat de blasfèmia, però aquest procés va ser aturat per Jaume I. El papa Climent IV intervingué sol·licitant el seu càstig de Bonastruc per haver escrit un llibre amb els seus arguments a la disputa de 1263.

Terra Santa

El 1267 Bonastruc va marxar en pelegrinatge a Terra Santa. Va desembarcar a Acre i s’establí a Jerusalem, devastada per l’atac mongol de 1260, on reorganitzà la comunitat jueva i erigí una sinagoga. El 1268 va passar a viure a Acre, com a cap espiritual dels jueus de la ciutat.

L’anècdota

Són prou nombrosos els escriptors jueus catalans que eren coneguts amb un doble nom: el litúrgic i el quotidià, però aquest fet augmenta en el cas del nostre autor. El seu nom quotidià era Bonastruc de Porta, i el litúrgic, Moixe ben Nahman, del qual deriva l’acrònim (precedit el nom pel títol de rabí) de RaMBaN. Tot i així, els investigadors actuals solen anomenar-lo Nahmanides.

La frase

“Fou un home eruditíssim, els mots del qual eren com brases ardents; d’ell ens refiem arreu de Catalunya, com si hagués parlat Moisès en nom de Déu” (d’Isaac ben Sesset, jueu medieval)

Abraham bar Hiyya, el jueu barceloní que calculava

Barcelona, entre 1065 i 1070?–Barcelona, 1136?

Activitat: Matemàtica. Astronomia

Àrea: Comtat de Barcelona

 

Veïns i títols

El nom complet és Abraham bar Hiyya ha-Bargeloni, l’últim mot indica que era de Barcelona. Probablement no hi visqué sempre. Alguns creuen que s’hauria format en ciència àrab a Saragossa o Osca. En aquestes corts musulmanes hauria compaginat l’estudi amb càrrecs administratius importants, com el de “Sahib al-Xorta“, d’on derivaria el nom de Savasorda pel qual també se’l coneix. Des de Barcelona també establí relacions amb comunitats jueves de la Provença, on potser també hi visqué.

Dos vessants

És el primer autor jueu medieval que escriu de manera destacada sobre ciència. La seva producció contempla la creació d’obres originals, en hebreu, sobre matemática, filosofia, astronomia o astrologia. No acaba aquí la seva activitat intel·lectual: tradueix tractats d’altres autors, de l’àrab al llatí, com ara dels astrònoms Claudi Ptolemeu i al-Battani. En aquesta segona faceta, treballa sovint amb l’italià Plató de Tívoli.   

 

L’anècdota

Coetani del rabí Judà ben Barcillai, mantingué amb ell una sonada polèmica. Ben Hiyya volia retardar el casament d’un estudiant jueu perquè els astres eren desfavorables, i el rabí s’hi oposà obertament, considerant-ho un acte d’idolatria. Finalment, malgrat el prestigi de Bar Hiyya, que havia rebut el títol honorífic de Nasi (príncep), la cerimònia se celebrà a l’hora prevista. Es conserva la carta de Bar Hiyya sobre aquest afer, on defensa l’astrologia.

Un fet destacat, Tractat de mesurament i càlcul  (Hibbur ha-meixiha ve-ha-tixboret)

Aquest tractat d’Abraham bar Hiyya, que també rep el nom de Llibre de geometria, s’adreça als jueus de França. Comprèn aquesta matèria però, sense descuidar la teoria, aborda sobretot l’aplicació pràctica en el mesurament de terres. El seu estil didàctic i clar propicià que fos traduït al llatí el 1145 amb el títol de Liber embadorum, i tingués un paper rellevant com a llibre de text en la transmissió de la matemática àrab a l’Occident cristià.

 

Tria d’obres

Els fonaments de la raó i la torre de la fe (Yesode ha-tebuna umigdal ha-emuna), una enciclopèdia científica, que ens ha arribat incompleta; Meditació de l’ànima (Hegyon ha-nefeix), tractat de moral; Llibre revelador (Meguil·lat ha-megal·le), obra astrològica i sobre la fi dels temps, que situa al segle XV; i El llibre de la intercalació (Sefer ha-ibbus, 1124), estudi sobre els calendaris jueu, àrab i cristià, que el savi Maimònides qualificà del millor en el seu gènere. 

 

Per saber-ne més:

Abraham bar Hiyya. Llibre de geometria. Traducció de J. Millàs i Vallicrosa. Barcelona : Alpha, 1931

Benjamí de Tudela, el jueu viatger

Tudela (Navarra), segle XII-Tudela, 1173?

Activitat: ExploracióGrup5-Història

Àrea: Regne de Navarra

 

Il·lustrat

Benjamí de Tudela, de César Muñoz Sola

Benjamí de Tudela, de César Muñoz Sola

Benjamí bar Jonàs és conegut com a Benjamí de Tudela, la ciutat navarresa d’on procedia. De religió jueva, va créixer al seu call. Home culte, coneixedor de la llei del seu poble i poliglot.

Raons del viatge

La fama de Benjamí de Tudela rau en el llarg viatge fet des de la península Ibèrica fins a l’Orient Mitjà entre els anys 1159 i 1173, aproximadament. S’ignoren els objectius precisos del periple. S’han suggerit diversos motius, sobretot de caire econòmic o religiós, com el comerç o bé el pelegrinatge a Terra Santa.

De Tudela a Bagdad

A les primeres etapes del seu itinerari va visitar Saragossa, Tortosa, Barcelona i Girona. El llarg viatge s’articula al voltant de cinc grans ciutats, on va fer les estades més llargues: Roma, Constantinoble, Jerusalem, Bagdad i El Caire. Benjamí recull també notícies d’altres llocs no visitats probablement, com ara el Tibet, Sri Lanka, Bohèmia o Ucraïna.

Guies

L’obra de Benjamí de Tudela no és una narració de viatges fantasiosa: indica les distàncies entre les ciutats i, bon observador, parla d’economia, història, cultura, costums, monuments… incidint especialment en les comunitats jueves. Indica la seva població en unes noranta ciutats d’Europa, Àsia i Àfrica, i per tant constitueix la font més notable per a la demografia jueva de l’edat mitjana.

L’anècdota

Del seu pas per Barcelona se’n conserva la descripció més antiga. La qualifica de bella ciutat, plena de mercaders de Grècia, Pisa, Alexandria i de tots els confins. Fa referència també al seu call, del qual esmenta els membres més destacats.

Un fet destacat, Sefer massaot (El llibre de viatges)

Benjamí de Tudela no va escriure el Sefer massaot, en la forma tal com es coneix. En realitat, el llibre fou redactat per un autor anònim que va aprofitar les notes de viatge del jueu navarrès per fer-ne un resum que assoliria gran difusió. Constitueix una de les primeres mostres de llibre de viatges escrites en hebreu.

Guardar

Hasday Cresques, rabí en temps de barbàrie

Barcelona, 1340?-Saragossa, 1412?

Activitat: Filosofia  Grup2-Raó

Àrea: Corona d’Aragó

 

Preeminència

Membre d’una família jueva il·lustre de Barcelona, va seguir la tradició dels seus avantpassats estudiosos de la llei jueva, i així va formar-se en l’escola talmúdica de Nissim ben Reuben Girondí. Va gaudir de prestigi entre els coreligionaris i a la cort. Així, el 1387 el rei Joan I li concedí la facultat d’excomunicar els jueus barcelonins que no complissin les seves lleis, i el 1389 fou designat gran rabí de Saragossa i posteriorment els reis el nomenaren jutge de totes les comunitats jueves aragoneses.

La defensa dels jueus

L’any 1391 avalots populars antisemites s’escamparen per Castella i la Corona d’Aragó, que provocaren la destrucció dels calls de València, Palma de Mallorca i Barcelona. El call de Saragossa va salvar-se gràcies a la presència del rei Joan I i de l’activitat febril de Cresques que, fins i tot, va contractar mercenaris per garantir la seva seguretat.

L’anècdota

A l’atac del call jueu de Barcelona de 1391 va ser mort el fill de Hasday Cresques. Ell mateix en feia referència en una carta adreçada als jueus d’Avinyó, informant-los de la desaparició de la comunitat jueva barcelonina: “Molts hi van morir màrtirs, entre ells el meu únic fill, un xai innocent sense cap màcula”. La persecució no el va fer abjurar de la fe jueva, com ho demostra la seva obra Refutació dels dogmes cristians, escrita vers el 1398.

Call de Barcelona

Call de Barcelona

Reaccions

Davant la persecució de 1391, Cresques recomana l’emigració dels jueus de la Corona d’Aragó a Palestina o, davant les dificultats d’aquesta empresa, cap a un territori menys hostil, com el regne de Navarra. Un any més tard, el rei Joan I li encomanà la restauració de les comunitats jueves de Barcelona i València, però malgrat els seus esforços i els privilegis aconseguits del monarca, el pla no arribà a bon port per falta d’efectius.

Un fet destacat, Or Adonai (La llum del Senyor)

Or Adonai és la seva obra mestra, escrita en hebreu vers el 1410. Analitza i critica radicalment les argumentacions filosòfiques sobre la fe jueva d’altres coreligionaris, com Maimònides, fonamentades en Aristòtil. Rebutja els postul·lats del pensador grec que constrenyen la realitat, i afirma la possibilitat d’un univers infinit i buit, amb la qual cosa col·labora en la destrucció de l’aristotelisme de l’Escolàstica medieval i, de retruc, en el sorgiment de la ciència moderna.

Guardar

Yehudà ha-Leví, cim de la poesia hebrea

 
Tudela (Navarra), entre 1070 i 1075-Egipte?, 1141
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres                                                 
Àrea: Regnes de taifes d’al-Andalus, regne de Castella

 

yehudahaleviJueus cultes

Yehudà ha-Leví (o Judà ha-Leví) va néixer a l’Espanya musulmana, dins d’un família jueva rica i il·lustrada, que va dotar-lo d’una sòlida cultura en hebreu i àrab. Gràcies al seu talent literari s’integrà en els cercles intel·lectuals jueus dels petits regnes islàmics del sud de la península. La seva poesia inicial és mundana: canta l’amor, el vi, la bellesa del món…

Relacions

Aquest autor va comptar amb una extensa xarxa d’amics influents, com l’astrònom Abraham ibn Ezra o el metge reial Josep ibn Ferrusel, que l’ajudarien quan la tolerància religiosa minvaria a partir de 1090, amb l’expansió per la península ibèrica de l’imperi almoràvit, un estat islàmic integrista. Primer es refugiaria a Toledo, al regne de Castella, on exercí la medicina, però va marxar després de l’assassinat d’alguns prohoms jueus (1108).

D’occident a orient

Durant vint anys residí en ciutats andaluses. Daten d’aquest període bona part de les seves obres A més dels poemes, va escriure una apologia de la religió jueva en àrab, el Kitab al-Khazari (o Kuzari). El 1140, ja vell, decidí marxar a Terra Santa. Va viatjar fins a Egipte, passà per Alexandria i El Caire, ben rebut per les respectives comunitats de jueus.

Un fet destacat, el Diwan

El Diwan recull la seva obra poètica, de la qual se’n conserven uns 800 poemes, amb un ampli ventall de gèneres i formes, des de la poesia amorosa a les elegies pels seus amics difunts. Excel·leixen l’Himne a la Creació i les Siònides, versos que recorden  Jerusalem, la seva veritable pàtria, i expressen el desig de tornar-hi. Amb les adversitats, la poesia amable de joventut pren un to més profund, sense caure en el rigorisme moral ni en el desànim, confiant en Déu.

L’anècdota

Segons la llegenda, el seu desig d’establir-se a Jerusalem gairebé s’acomplí. Va viatjar-hi des d’Egipte. Davant la visió de la ciutat santa, es prosternà ple de fervor, entonant poemes religiosos. Un genet sarraí que passava, molest pels seus cants, el va matar.

 La frase

“En el cor del mar dic al meu cor,

que batega ple de por en veure com s’alcen les onades:

Si creus en el Déu que va bastir els oceans,

el nom del qual ha de perviure per sempre,

no t’ha d’espantar el pèlag quan s’infla,

perquè és amb tu Aquell que va posar límits al mar” (extret de Diwan).

Maimònides, un filòsof jueu conciliador

 
Còrdova, 1138-Fustat, El Caire, 1204
Activitat: Filosofia Grup2-Raó                                                  
Àrea: Imperi aiúbida
 
 

maimonidesAl Andalus

El jueu Moisès ben Maimon, conegut per Maimònides, va viure la infància a Còrdova; tanmateix, el 1148, amb la irrupció dels almohades que preconitzaven un islamisme intransigent, la seva família durant anys va dur una vida errant per Andalusia i el Marroc fins establir-se a Fes. Malgrat temps tan atzarosos, el seu pare, jutge i home de vasta cultura, cuidà la formació de Maimònides.

El Magrib

A la ciutat de Fes va continuar els seus estudis rabínics amb Judà ha-Kohen i s’instruí també en medicina. De tota manera, la seva situació empitjorava. Les conversions forçoses sovintejaven i ell mateix en una carta adreçada als jueus magribins els recomana abandonar aquelles terres abans que apostatar. Coherentment la família de Maimònides va traslladar-se a Terra Santa (1165?), aleshores en poder dels croats.

Egipte

Des de Palestina viatjaren a Egipte on s’establiren definititvament. Allà, la puixent comunitat jueva gaudia de tolerància i autonomia. A més gràcies al seu matrimoni Maimònides es vinculà a un familia notable jueva de funcionaris ; això comportà un cert ascens social, essent escollit cap de la comunitat jueva del Caire (1171) i metge personal d’al-Fadhel (1185), visir de Saladí, el sobirà d’Egipte.

Un fet destacat, la Guia de perplexos (Dalalat al-hairin)

Dins del seu pensament, la Guia de perplexos constitueix l’obra magna. Amb ella propugna l’harmonització possible de la fe i la raó. No són realitats oposades; de fet ell creu que a través de l’observació de la natura i de l’exercici intel·lectual hom pot confirmar l’existència de Déu. Aquells passatges bíblics més obscurs no han de ser interpretats en sentit literal sinó figuradament, com analogies.

Tria d’obres

Llibre de l’elucidació (Kitab al-Sirah) (1168), comentari de la Mixnà, la llei oral; Codi (Mixné Torà) (1180), una compilació sistemàtica de tota la llei jueva; Tractat dels verins i els seus antídots (1198).

L’anècdota

A Egipte, en una primera época, es dedicava a l’especulació filosòfica, mantenint-se gràcies al seu germà petit, comerciant de pedres precioses. Aquella activitat tingué un tràgic final quan el seu germà en un viatge s’ofegà a l’oceà Índic, el 1173. Maimònides va acusar molt aquesta mort i emmalaltí greument. Quan es restablí va deixar de banda el negoci familiar per exercir la professió de metge.

La frase

“¿Com podría un home intel·ligent pensar que les posicions dels estels, així com llur nombre i mesura no té sentit o és fruit de l’atzar? Tot això és necessari segons la voluntat de qui ho ha disposat així, és inconcebible llur ordenament per causa d’una necessitat de les mateixes coses i no per causa d’una voluntat” (extret de Guia de perplexos).

Per saber-ne més:

Maimònides. De la guia dels perplexos i altres escrits. Barcelona, 1986