Scalea? (Itàlia), vers 1250-València, 1305
Activitat: Guerra
Àrea: Corona d’Aragó
Refugiat
Noble italià, encara menor, s’establí a la Corona d’Aragó. La seva mare era dama de Constança, filla del rei Manfred de Sicília, casada amb Pere, el Gran, hereu del tron catalanoaragonès el 1262. El pare de Roger va morir a la batalla de Benevent (1266) quan el regne de Sicília fou conquerit pel francès Carles d’Anjou. Roger de Llúria va créixer, doncs, protegit pel rei català.
La conquesta de Sicília
Després de les Vespres Sicilianes (1282), quan els sicilians es revoltaren contra els Anjou, el rei Pere, el Gran va ocupar l’illa, al·legant els drets de la seva dona. Carles d’Anjou va haver de retirar-se a Nàpols. En aquella guerra hi jugà un paper clau Roger de Llúria, que el 1283 fou nomenat almirall. Sovint amb flotes més reduïdes que l’enemic, però superiors en disciplina i tàctica, Llúria obté grans victòries, la primera de les quals a Malta (juliol 1283).
Un fet destacat, la batalla del golf de Nàpols
El 1284, Llúria destrueix la flota napolitana dels Anjou amb un estratagema. La féu sortir de Nàpols, mitjançant unes galeres que s’acostaren a la platja. Responent a la provocació, la gran flota dels Anjou perseguí sense ordre l’armada catalana, en formació de mitja lluna, que a la badia de Nàpols, però lluny de la costa, presentà batalla, virant 180º per formar una tenalla. El triomf va suposar la captura del fill de Carles d’Anjou.
Roger de Llúria rebent Carles, príncep de Salerno (de Ramon Tusquets)
Contra els francesos
Arran de la conquesta de Sicília, el pontífex va excomunicar Pere, el Gran. Amb l’entesa del papa, el rei de França envaí Catalunya el 1285. Roger de Llúria va dur la flota des de Sícilia a les costes catalanes, on va vèncer la francesa a les illes Formigues (agost 1285). Amb el domini del mar, va desballestar l’avituallament de les tropes invasores, que abandonarien el país un mes més tard.
L’anècdota
A l’agost de 1285, el comte de Foix va demanar a Roger de Llúria una treva, fent esment de la capacitat del rei francès de refer la flota. Segons la crònica de Bernat Desclot, Llúria respongué que cap galera ni fins i tot cap peix no gosaria llançar-se al mar sense l’escut del rei d’Aragó a la cua.
Fidelitat
Amb la victòria dels Contes (1287) sobre els Anjou, Llúria va afermar la supremacia marítima catalana a la Mediterrània occidental. Posteriorment, malgrat els seu orígens i d’acord amb Jaume II de Catalunya-Aragó, va lluitar contra els sicilians, vencent-los a Cap Orlando (1299) i Monça (1300). Després de la pau de Caltabellotta (1302), es retirà a les seves propietats de València. Fou enterrat als peus de la tomba del rei Pere, el Gran, al monestir de Santes Creus.
Per saber-ne més:
José Luis Infiesta. Roger de Llúria. Barcelona, 2003
Antoni J. Planells Clavero i Anton J. Planells de la Maza. Roger de Llúria, el gran almirall de la Mediterrània. Barcelona, 2011
Figures singulars, 500-1500 