Boeci, l’últim filòsof romà

Roma, vers 480-Pavia (Itàlia), 525?

Activitat: Filosofia. ReligióGrup2-Raó

Àrea: Regne ostrogot

 

Llinatge senatorial

Anicius Manlius Torquatus Severinus Boethius pertany a l’aristocràcia de l’antiga Roma, a la família dels Anicis. Orfe de petit, fou afillat pel senador Quint Aureli Símmic, la filla del qual —Rusticiana— esdevindria amb el temps la seva dona. Va rebre una educació acurada en la cultura clàssica grecollatina i la fe cristiana.

Saviesa grega

Estudia i aprofundeix en filosofia, on es manifesta com un pensador eclèctic. Gràcies al domini del grec, es proposa la traducció al llatí de les obres de Plató i Aristòtil, a fi de demostrar que sota l’aparent diversitat, hi ha una coincidència profunda de pensament.  No acomplí el seu projecte, Boeci tan sols va traduir part del corpus aristotèlic.

Honors

La Itàlia del seu temps era governada per la minoria germànica dels ostrogots, liderada pel rei Teodoric. Membre de l’elit romana, Boeci fa carrera en l’administració. El 510 és elegit cònsol i el 522 és nomenat “magister officiorum”, un dels principals càrrecs civils, alhora que els seus dos fills són elevats al consolat.

La caiguda

Les tensions entre germànics i romans a Itàlia, afavorides per l’animadversió creixent entre el rei Teodoric i l’emperador de Constantinoble causen la desgràcia de Boeci. De fet, ell, gran defensor de la romanitat, era segurament contrari als gots, en secret. Acusat d’alta traïció, és empresonat, jutjat i executat a Pavia.

Tria d’obres

Sobre els sil·logismes hipotètics (De hypotheticis syllogismis, vers 516-522), obra de lògica; Sobre els principis de la música (De institutione musica), tractat de teoria musical, molt influent a l’edat mitjana; i Sobre la unitat de la Trinitat (De unitate Trinitatis, 520?), escrit teològic que manifesta la seva fe catòlica enfront l’arrianisme dels ostrogots.

Un fet destacat, Consolació de la filosofia (Consolatio philosophiae)

boeciAquesta obra, la més difosa, constitueix una completa reflexió filosòfica arran del captiveri de l’autor. S’estructura com un diàleg entre la Filosofia, personificada en una dona, i Boeci, que conclou amb l’estoïcisme cristià de l’autor davant l’adversitat.

Transició

Boeci és una figura cabdal per a la transmissió de la saviesa grega durant l’alta edat mitjana, compilant, traduint i comentant textos dels mestres antics. A més, la seva terminologia filosòfica en llatí es generalitza entre els pensadors escolàstics medievals.

La frase

“No tens, doncs, per què meravellar-te si nosaltres, que per damunt de tot ens hem proposat desplaure als més dolents, en aquesta mar de la vida som sacsejats per les tempestes desencadenades al voltant nostre”  (de Consolació de la filosofia).

Per saber-ne més:

Boeci. Consolació de la filosofia. Traducció de Valentí Fàbrega. Barcelona, 2002

Guardar