Gregori Palamàs, la contemplació per damunt de la filosofia

 
Constantinoble?, 1296- Tessalònica (Grècia), 1359
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Área: Imperi bizantí
 
De funcionari a religiós

De família aristocràtica, s’educà a la cort i, encara que va rebre la formació idònia per fer carrera política, vora els vint anys hi renuncià per adoptar la vida de monjo al mont Athos, on s’inicià en l’hesicasme, una pràctica espiritual que cercava la unió mística amb Déu mitjançant la pregària interior i l’ascetisme. El 1326 fou ordenat sacerdot a Tessalònica i més tard tornà al mont Athos.

Un fet destacat, la polèmica hesicasta

Cap el 1336 el monjo Barlaam de Calàbria atacà els hesicastes perquè tractaven d’arribar a Déu no per la filosofia sinó a través de l’experiència contemplativa. Palamás s’hi enfrontà. Concep l’home com una unitat de cos i ànima i, per tant, capaç de percebre amb els sentits la realitat divina. No es pot capir l’essència de Déu, però sí les seves energies, la seva activitat manifestada a la creació. El racionalisme de Barlaam fou condemnat al sínode de Constantinoble de 1341, però el conflicte es generalitzà.gregoripalamas

Atacs i contratacs

A la mort de  l’emperador Andrònic III (1341) esclatà una guerra civil, que fou també un conflicte religiós entre palamistes i el seus oponents. Gregori fou excomunicat i empresonat durant quatre anys abans que el seu partidari Joan Cantacuzè esdevingués emperador. Llavors fou nomenat arquebisbe de Tessalònica i rehabilitades les seves tesis en els concilis celebrats a la capital en 1347 i 1351. Des d’aleshores la seva teologia s’imposa en l’Església ortodoxa. Fou canonitzat el 1368.

Tria d’obres

Tríades per a la defensa dels sants hesicastes (1338?), el principal text que rebat les tesis de Barlaam de Calàbria; Cent cinquanta capítols sobre física, teologia, ètica i pràctica, un resum del seu pensament teològic.

L’anècdota

El perill turc fou un factor recurrent en la seva vida. D’infant va fugir amb la seva família d’Anatòlia davant l’avenç dels otomans. Més tard, ja monjo, va haver d’abandonar el mont Athos a causa de les incursions musulmanes. Finalment, el 1354, de viatge a la capital, el seu vaixell fou capturat pels turcs i el seu captiveri va durar un any.

Anuncis