Fra Angelico, el que pregava pintant

 
Vicchio, Mugello (Itàlia), ca. 1395–Roma, 1455
Activitat: Pintura                                                              
Àrea: Florència
 

Noli me tangere

Un monjo artista

Guido di Pietro va ingressar al convent de Sant Domènec de Fiesole com a fra Giovanni; el nom amb el que ha passat a la història prové de la seva vida devota i la serenor de les seves imatges. Es va dedicar a la il·lustració de manuscrits abans de conrear la pintura. S’ignora la seva formació artística.

Pintor de renom

Des de 1530 va comptar amb un important taller a Florència, en el qual va destacar Benozzo Gozzoli, el seu principal deixeble. Tambe va col·laborar amb altres artistes, com l’escultor Lorenzo Ghiberti amb qui creà el Tabernacle dels Linauoli (1433?).

Un fet destacat, el convent de Sant Marc

El 1436, l’antic convent de Sant Marc de Florència fou entregat als dominics de l’observança de Fiesole. El senyor de la ciutat, Cosme de Mèdici, costejà esplèndidament la reforma del cenobi. Fra Angelico, ajudat per altres membres del seu taller, fou l’encarregat de decorar-ne les dependències (1440?-1450?) amb escenes evangèliques a fi de contribuir a la devoció i la meditació dels frares.

Al servei dels papes

Va viure a Roma en tres períodes: el 1445 el papa Eugeni IV li encomanà els frescos de la capella del Santíssim de la basílica de Sant Pere; entre 1447 i 1449 va pintar la capella privada de Nicolau V amb escenes de sant Esteve i sant Llorenç; i, havent exercit de prior en el convent de Fiesole (1449-1452), va tornar-hi el 1455. Fou sebollit en aquesta ciutat, en l’església de Santa Maria sopra Minerva.

Tria d’obres

Davallament (1432?-1434?); Coronació de la Mare de Déu (1434?, Musée du Louvre); Anunciació (1435?, Museo del Prado); Noli me tangere (1440?, convent de Sant Marc).

Anunciació (Museo del Prado)

Estil pictòric

Al gòtic dominant hi aplica gradualment les noves formes renaixentistes de Massaccio, introduint en les seves obres la perspectiva. Les seves figures, estilitzades i elegants estan mancades de dramatisme. Els colors són clars i nítids, dotant les escenes d’una llum diàfana que pretén reflectir no la realitat terrena sinó la celestial.

L’anècdota

La seu arquebisbal de Florència va restar vacant el 1445.  El papa Eugeni IV, coneixedor de la seva vida virtuosa, li va oferir ser-ne el nou titular, però el frare va implorar que no li concedís un càrrec tan significat. El pontífex ho acceptà, va nomenar un altre candidat, sant Antoní.

La frase

 “Mai no va pintar un crucifix sense vessar llàgrimes” (de Giorgio Vasari, artista i historiador del s. XVI)

 
Anuncis