Sankara, el sistematitzador de l’hinduisme

Kalady? (Índia), s. VIII-Kedarnath? (Índia), s. VIII

Activitat: Filosofia. Religió

Àrea: Regnes indis

 

Boires

Les dades biogràfiques sobre Sankara (o Xankara), entreteixides amb llegendes, de vegades contradictòries entre si, provenen de textos molt posteriors. Una tradició indica que va viure 32 anys, entre 788-820, però la tesi actual dominant el situa una mica abans, nascut a la primera meitat del segle VIII. Sembla que procedia del sud de l’Índia. Membre de la casta dels sacerdots, orfe de pare quan era infant, abandonà ben aviat la família per incorporar-se als “sannyasins”, ascetes rodamons.

Ensenyaments i difusions

Al riu Narmada es feu deixeble de Govinda, que l’introduí en l’estudi profund dels textos sagrats de l’hinduisme. Posteriorment viatjà arreu de l’Índia, escrivint, ensenyant i debatent amb altres mestres espirituals, també d’altres religions. Preconitzà la reforma religiosa, atacant el ritualisme i els sacrificis cruents d’alguns grups hinduistes. Per difondre les seves idees, va fundar diversos monestirs  —Badari, Dvaraka, Puri, Srnegeri…— ubicats en zones ben distants, per cobrir tot el territori indi.

Síntesi

En els seus escrits examina detalladament les creences hinduistes, exposant de manera raonada cada element i donant lloc a un conjunt doctrinal coherent i sistemàtic, que l’acredita com una de les figures més insignes del pensament indi. Sankara pregona un déu impersonal, diferent de les seves manifestacions parcials, concretades en el ric ventall de divinitats que es veneren.

Un fet destacat, l’escola de pensament Advaita Vedanta

Sankara segueix l’Advaita Vedanta, escola hinduista que rebutja una concepció dualista del món, material i espiritual, i defensa un principi absolut, immutable i etern, que anomena Brahman, única realitat veritable. El món és una aparença i cada home, mitjançant l’ascetisme i la devoció, ha d’arribar a descobrir que també ell és Brahman per alliberar-se del cos mortal i integrar-s’hi.

L’anècdota

Entre altres recursos, utilitza al·legories per il·lustrar els seus pensaments. Així, explica que de nit, caminant per un camí un pot confondre una corda amb una serp. Encenent una foguera i apropant-s’hi, s’esvaeix la foscor i el neguit ja que es percep la naturalesa real de la corda. De la mateixa manera, el món sensible només és una il·lusió que se sobreposa i oculta Brahman.

Anuncis

Rajendra I, l’emperador dels mars del sud

Índia meridional, m. 1044

Activitat: Política      Grup5-Història

Àrea: Imperi txola

 

Miralls

L’apogeu de l’imperi txola, al sud de l’Índia, se situa durant els regnats de Rajararaja I (985-1014) i el del seu fill Rajendra I (1012-1044). El govern del segon segueix les directrius del seu progenitor. Manté la política expansiva, tant terrestre com marítima, i completa la conquesta de Sri Lanka iniciada pel seu pare. Els dos construeixen els dos temples medievals més grans de la zona, dedicats a Xiva, però a més Rajendra I funda una nova capital, Gangaikonda Cholapuram.

Gangaikonda Cholapuram

Gangaikonda Cholapuram

L’anècdota

Malgrat el seu pare va morir el 1014, Rajendra I ja regnava des de dos anys abans, associat al tron. Aquesta mateixa pràctica l’adoptà Rajendra I amb el seu fill Rajadhiraja I, que va proclamar cosobirà ja el 1018. El sistema, característic dels emperadors txola, garantia l’experiència de govern dels descendents i alhora probablement tractava d’evitar les lluites successòries.

Un fet destacat, l’expedició a l’Àsia sud-oriental

El 1025, Rajendra I va atacar Srivijaya, un regne a l’illa de Sumatra i altres estats veïns d’Indonèsia i Malàisia. El sobirà de Srivijaya fou derrotat i empresonat, i la capital, saquejada. Aquella expedició llunyana demostra la potència naval dels txola, que controlen l’oceà Índic oriental, i intensifica les relacions de l’Índia amb aquella zona. Els txola no conqueriren aquests territoris, possiblement continuaren governats pels seus propis reis, un cop acceptada la sobirania de Rajendra, concretada en un tribut.

De l’Índia a la Xina

A banda de la campanya ultramarina, Rajendra I du a terme altres expedicions que augmenten el seu prestigi. En les guerres contra els regnes indis del nord, fa una incursió reeixida per les terres del riu Ganges fins a Bengala, en commemoració de la qual el sobirà basteix la seva nova capital;  i el 1033 envia una ambaixada a l’imperi xinès, on es titula com a “emperador dels mars del sud”.

Guardar

Jayadeva, poeta d’amors humans i divins

n. Kindubilva (Índia), actiu s. XII

Activitat: Literatura

Àrea: Regne de Bengala

 

Savi i captaire

Diversos relats llegendaris expliquen la vida santa de Jayadeva, un home nascut dins la casta sacerdotal dels bramans, coneixedor del sànscrit, l’antiga llengua sagrada. Jayadeva hauria abandonat els estudis per dur una vida ascètica de rodamon, dedicat només a proclamar la fe i l’amor al déu Vixnu, fins que, seguint el consell d’un braman, s’hauria casat amb la seva filla Padmavati, ballarina al temple.

Límits boirosos

Jayadeva indica el seu lloc de naixement, Kindubilva, però els especialistes difereixen a l’hora de situar el seu emplaçament en diverses regions de l’Índia oriental: Bengala, Orissa o Mithila. Pel que fa a la datació, es creu que va viure a la segona meitat del segle XII. Versos seus figuren en una antologia de 1205 durant el regnat de Laksmanasena, rei de Bengala. En ells Jayadeva es compara amb poetes que van treballar en aquella cort, que utilitzava el sànscrit i venerava Vixnu.

jayadeva-escenadelgitagovinda

Un fet destacat, el Gitagovinda 

El Gitagovinda, de Jayadeva, constitueix una dels cims literaris de l’Índia medieval.  És un poema dramàtic que explica l’amor de Krishna, encarnació del déu Vixnu, per Radna, l’allunyament d’aquesta i la reconciliació posterior. Es compon de cants lírics originals i de gran sensualitat que es relacionen amb el misticisme, per la qual cosa alguns l’han comparat amb el Càntic dels Càntics de la Bíblia. Introduït a Europa a finals del segle XVIII, el mateix Goethe se’n declarà admirador.

L’anècdota

Segons la tradició, enllestint el Gitagovinda, Jayadeva volia expressar l’amor profund de Krishna, deixant-se trepitjar el seu cap diví pel peu de Radna, però aquells versos agosarats el frenaven. Va anar a banyar-se, cosa que aprofità el déu Vixnu per prendre la seva forma, menjar amb la dona i escriure els versos censurats. Tornat Jayadeva, entengué la intervenció divina que validava el seu poema. L’acabà, doncs, i des de llavors  va difondre cantant els versos mentre Padvamavati els ballava.

La frase

“Ofereix-me el suc de nèctar dels teus llavis. Oh, coqueta, ressuscita  el teu esclau; el seu cor està absorbit per tu; el foc de la separació fa cremar el seu cos; res no el distreu” (del Gitagovinda)

Lalleshwari, la mística nua

Pandrethan? (Índia), s. XIV-Bijibehara? (Índia), s. XIV

Activitat: ReligióGrup2-Raó

Àrea: Sultanat de Caixmir
 

Versos i poc més

Lalleshwari, Lalla, Lal Ded, Lalla Arifa, Laldyada… són diferents noms amb què es coneix una dona de profunda espiritualitat que va viure al nord de l’Índia. Molts noms, però, entre l’allau d’anècdotes i llegendes, molt poques dades versemblants excepte els seus versos i minses notícies en cròniques molt posteriors.

Itineraris De casta sacerdotal, pertanyia a una família que adorava el déu Xiva. Seguint el costum, es casà ben jove, als dotze anys. La nova vida familiar, en una altra població, fou desgraciada per les vexacions de la sogra i el marit gelós. Finalment els va abandonar als 26 anys, per dedicar-se exclusivamenta la seva vocació religiosa sota el mestratge del guru Srikanth.lalleshwari Impacte

Des d’aleshores va dur una vida errant i pobra, pregonant i ballant despullada les grandeses d’un déu amorós, principi i fi de tot. Gran mestra espiritual, viuria intenses experiències místiques, i el seu influx depassaria els fidels hinduistes per ser venerada també per musulmans.

Un fet destacat, els vaakhs

No conservem escrits autògrafs de Lalleshwari; durant segles les seves paraules s’han transmès de manera oral i encara són populars al país indi del Caixmir. L’alt valor d’aquestes versos rau en què expressen intensament i sincera la seva profunda vida interior; a més són una guia entenedora, fent ús de metàfores extretes de la vida quotidiana, per gaudir de la contemplació divina. Rebutja dogmes i ritus; un troba Déu en el seu interior mitjançant la pregària, el control de les passions i la meditació.

La frase

“De pedra l’ídol, de pedra el temple,

a dalt i a baix, només pedra.

Oh monjo ximple, ¿quin dels dos adores?

Millor faries en unir esperit i pensament”.

Kabir, entre hindús i musulmans

 
Benarés (Índia), 1440?-Maghar (Índia), 1518?
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Sultanat de Delhi
 
kabirUn teixidor

La vida de Kabir es confon amb la llegenda. Un dels pocs fets inqüestionables fou la seva pertanyença als Julaha, una casta de teixidors poc abans convertida a l’islamisme. Malgrat això, fou deixeble del guru Ramananda qui li revelà el coneixement d’un Déu íntim. D’acord amb la llegenda, les seves crítiques a l’hinduisme i l’Islam van obligar-lo a abandonar Benarés i dur una vida errant, guanyant-se la vida com a teixidor  i predicant la seva experiència personal de Déu.

Heterodox

El seu pensament rebutja el sistema de castes i el culte d’ídols hinduista, però admet la reencarnació. De l’Islam incorpora la creença en un únic Déu i la igualtat de tots els homes. De tota manera, ell no pretén crear una nova religió, és contrari a qualsevol creença institucionalitzada. Nega validesa als llibres sagrats i als ritus. Déu es troba dins de cadascú. La finalitat de l’home és la unió mística amb la realitat divina.

Un fet destacat, el Bijak

Kabir no va escriure res, probablement era analfabet, la seva obra consisteix en la transcripció de les seves paraules, generalment poemes breus. La compilació més famosa és el Bijak, recull de proverbis, pregàries, exposicions doctrinals, etc…, que ha estat considerat fins i tot un text sagrat per part dels seus seguidors.

L’anècdota

La llegenda més famosa sobre Kabir fa referència al seu traspàs. Quan era ja imminent la mort, dos prínceps -un hindú, l’altre musulmà- acudiren amb tropes per aconseguir les seves despulles. Kabir va demanar de morir sol i es tancà en una tenda. Quan hi entraren no trobaren el cos, només una estesa de flors que es repartiren. Després de cremar-les uns i enterrar-les els altres, li erigiren sengles monuments funeraris.

La frase

“On em busques, servidor meu?

Mira’m, estic al teu costat.

No sóc al temple ni a la mesquita,

ni al santuari de La Meca ni al Kailash.

No hi sóc en els ritus ni les cerimònies,

ni en l’ascetisme i les seves renúncies.

Si em busques de veritat, em veuràs de seguida,

i arribarà el moment en què em trobis.

Kabir diu: Oh Sadhu! Déu és l’alè de tot allò que respira.”

 

“-A qui podré acudir per tenir notícies del meu Estimat?

-Igual que si ignores l’arbre

mai no trobaràs el bosc,

tampoc el trobaràs en les abstraccions.”

Aryabhata, entre lletres-xifres i estels

 
Índia, 476-Índia, vers 550
Activitat: Astronomia. Matemàtica   Grup2-Raó                                             
Àrea: Imperi gupta
 

Un o dos

D’aquest científic indi se’n té poca informació segura. En una de les seves obres ens indica que va acabar d’escriure-la el 499, quan tenia 23 anys, a Kusumapura (Patna?), ciutat on treballava com a professor i cap d’una acadèmia. Els especialistes no es posen d’acord sobre el seu lloc de naixement. Fins i tot, se l’havia confòs fins a principis del segle XX amb un altre matemàtic homònim que va viure al segle X, conegut ara pel especialistes com Aryabhata II.aryabhata

Un fet destacat, Aryabhatiya

Aquest llibre en sànscrit  constitueix l’única obra íntegra conservada d’Aryabhata. És un compendi de matemàtiques i astronomia, però no s’estructura com un manual. Probablement fou redactat com un text d’acompanyament a les explicacions del mestre; consta de 118 versos, forma d’escriptura que facilita la seva memorització. Usa  un sistema de numeració basat en la combinació de lletres. Amb les 33 consonants expressa les unitats fins a 25 i les desenes fins a cent; les diferents vocals multipliquen per 1, per 10, per 100… la quantitat indicada per les consonants amb què s’uneixen.

Nombres

En geometria, calcula encertadament les àrees del triangle i el cercle, però no són exactes les de la pirámide i l’esfera. Pel que fa al nombre de π el quantifica en 3’1416 (el real és: 3’14159265…), valor més precís que el de la majoria de matemàtics antics i medievals. Treballa també la trigonometria plana i esférica, fins i tot presenta una taula de sinus i cosinus. Aborda també qüestions aritmètiques, com la resolució d’arrels quadrades i cúbiques o d’equacions indeterminades, algunes amb mètodes originals.

Coneixements astronòmics

Com els astrònoms coetanis defensa el geocentrisme: el sol, la lluna  i els altres planetes giren al voltant de la Terra; ara bé, al contrari de la creença majoritària, sosté que la Terra no és fixa, sinó que rota sobre el seu eix diàriament, la qual cosa provoca el dia i la nit. Així mateix, rebutja l’explicació tradicional dels eclipsis per l’acció del dimoni Raju i l’explica per la interposició d’un astre amb el sol. També va mesurar la circumferència de la Terra i els seus resultats van ser prou ajustats perquè el seu valor de 39.968 km. és inferior només en 62 km. als càlculs actuals.

La frase

“Aryabhata és el capità que, després d’arribar a les costes més llunyanes i submergir-se en les profundes immensitats del mar del coneixement de les matemàtiques, la cinemàtica i l’estudi de l’esfera, va lliurar aquestes ciències als savis” (de Bhaskara I, matemàtic del segle VII).

Razia, la sobirana de Delhi

 
Delhi, 1211-Kaithal? (Índia), 1240
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Soldanat de Delhi

Per davant dels germans

La princesa Razia (o Raziya o Radiyya) era la més capaç dels fills d’Iltutmish, sultà de Delhi, d’origen turc. Per això, arran d’una expedició militar lluny de la capital, li encomanà el govern de manera transitòria. Així mateix, poc abans de morir (abril 1236) la designà com a succesora al tron. Malgrat això, la noblesa no ho acceptà i fou nomenat un dels seus germans, Firuz, sota la tutela materna.

L’accés al poder

Mig any després de la usurpació, la ineptitud del governant fou aprofitada per Razia per capgirar la situació: Firuz i la seva mare foren assassinats (novembre 1236).  La nova sobirana tractà d’enfortir el poder central en perjudici de l’aristocràcia militar turca, alhora que dirigia les seves tropes en campanyes contra els prínceps indis vassalls que es rebel·laven contra el domini musulmà.

Un fet destacat, la tolerància religiosa envers els hindús

Establí una nova política menys discriminatòria cap a la població hindú davant dels tribunals o la fiscalitat. Fins i tot sembla que suprimí la jaziya, l’impost que havien de pagar els no musulmans per poder practicar la seva religió. Bona administradora, va afavorir el comerç i la cultura.

Revolta i mort

Moneda de Razia

Moneda de Razia

La política centralista i la promoció a alts càrrecs de gent no turca van provocar revoltes. La iniciada pel governador Altaniya reeixí en vèncer les tropes dirigides per Razia, qui fou empresonada. Llavors, la noblesa a Delhi va entronitzar el seu germà Bahram. La sultana reaccionà: va oferir casar-se amb Altaniya, enfrontar-se als enemics i compartir després el tron. Dissortadament les tropes de la parella van ser vençudes. Razia o bé fou morta durant la batalla o poc després, assaltada per lladres.

L’anècdota

Fou l’única sobirana de l’Índia islàmica. No es va recloure a palau, es presentava en públic sense vel i amb roba d’home, administrant  justícia  davant del poble i participant a les batalles.

La frase

 “Una gran governant: sàvia, justa, generosa, una benefactora del seu reialme… Ella va tenir totes les qualitats reials, llevat del sexe, i aquest fet provocà que els homes no reconeguessin les seves virtuts.” (de Minhaj-us-Siraj, historiador indi del s. XIII)