Alhazen, pare de l’òptica

 
Bàssora (Iraq), 965?-El Caire?, 1040
Activitat: Física Grup2-Raó
Àrea: Principat de Bàssora, Imperi fatimita

 Un funcionari inquiet

Abu-Ali al-Hassan ibn al-Hassan ibn al-Haytham al-Basri al-Misri, conegut com Ibn al-Haytham, i a Europa, amb el nom d’Alhazen fou un científic molt notable. Durant un temps exercí altes funcions administratives al servei del sobirà local de Bàssora. Va escriure també una biografia intel·lectual, centrada en l’evolució del seu pensament. En ella explica que d’adult va abandonar l’estudi de la teologia, davant l’extrema diversitat de corrents, per dedicar-se a la ciència i la filosofia.

L’anècdota

Des de la seva ciutat natal, Alhazen havia plantejat la regulació de les crescudes del Nil amb un sistema de dics i canals que a més servirien de reserves a l’estiu. Tanmateix, quan va viatjar fins a Egipte, cridat pel califa fatimita al-Hakim, va adonar-se que les obres d’enginyeria que el seu pla exigia eren impossibles. Per evitar la ira del sobirà, simulà haver embogit. Va salvar la vida, fou reclòs al seu domicil entre 1011 i 1021, fins a la mort del sobirà.

La frase

“El buscador de la veritat no és qui estudia els escrits dels antics i, seguint la seva disposició natural, posa la seva fe en ells, sinó el qui en sospita, els qüestiona i els sotmet a discusió i demostració” (extret de Dubtes sobre Ptolemeu, d’Alhazen).

Un savi metòdic

Precursor del mètode de coneixement científic que s’imposarà a l’edat moderna, propugna, d’una banda, l’observació i la mesura dels fenòmens naturals; i d’altra, la formulació i comprovació d’hipòtesis per explicar les dades obtingudes. Alhazen va conrear molts camps del coneixement, excel·lint en astronomia, matemàtica i física. A més de les seves investigacions, va fer de professor i de copista de textos de savis grecs de l’antiguitat traduïts a l’àrab.

Un fet destacat, Kitab al-Manazir (Llibre de la visió)

Kitab al-Manazir

Kitab al-Manazir

És el tractat d’òptica més important fins al segle XVII. Combina investigacions basades en l’experimentació sobre la llum amb demostracions geomètriques i referències a la psicologia de la percepció visual per bastir una nova teoria sobre la visió, oposada a les dels grecs Èuclides i Ptolemeu. El físic islàmic exposa encertadament que la llum viatja en línia recta i que els objectes no es veuen gràcies a la llum que procedeix dels ulls, sinó que és just el contrari, gràcies a la llum exterior que es reflecteix en els objectes.

Anuncis