Alcuí de York, el preceptor de Carlemany

 
York (Gran Bretanya), vers 735-Tours (França), 804
Activitat: Religió. EducacióGrup2-Raó
Àrea: Regne de Northúmbria, Imperi carolingi

  Al nord

Anglosaxó, va passar la meitat de la seva vida a York, dedicat a l’estudi, i des del 767 ocupà el càrrec de director de l’escola catedralícia, un dels centres culturals de l’Europa del seu temps. Des del regne de Northúmbria va viatjar diverses vegades al continent per  motius eclesiàstics i intel·lectuals, com la compra de llibres.

Alcuí instrueix Carlemany

Aquisgrà

Arran d’una trobada amb Carlemany a Parma, el 781, fou escollit director de l’escola palatina d’Aquisgrà, on rebien formació la família imperial i els fills dels grans nobles. Erudit coneixedor de l’antiguitat clàssica, influí en la decisió de Carlemany de coronar-se com a emperador romà el 800, si bé no fou un servidor llagoter. En algunes cartes manifesta divergències amb la política imperial, oposant-se, per exemple, a la imposició del bateig sobre els nous súbdits saxons

Un fet destacat, el renaixement carolingi

Sota la seva direcció, l’escola d’Aquisgrà es convertí en el principal focus cultural de l’imperi carolingi, participant-hi intel·lectuals de països diferents, com el llombard Pau Diaca o el got Teodulf. Es fomenta l’estudi de les arts liberals i la còpia dels manuscrits antics, amb el propòsit de difondre la cultura arreu de l’imperi mitjançant la fundació d’escoles eclesiàstiques. L’any 796 va deixar l’acadèmia per retirar-se a Sant Martí de Tours, una de les abadies que li havia donat l’emperador.

Defensor de l’ortodòxia

Carlemany i Alcuí, de V. Schnetz (1830)

Carlemany i Alcuí, de V. Schnetz (1830)

Tot i ser només diaca, exercí un paper cabdal en l’Església carolíngia. En l’aspecte doctrinal, va condemnar l’adopcionisme ibèric d’Elipand de Toledo i Feliu d’Urgell, que considerava Jesús fill adoptiu de Déu. Pel que fa a la litúrgia, Alcuí treballa en la uniformització de les diferents tradicions locals d’acord amb el model romà, redactant nous llibres litúrgics. També va revisar el text llatí de la Bíblia, que es convertiria —com les seves obres litúrgiques— en la versió oficial per tot l’imperi.

Tria d’obres

Versos sobre els bisbes, reis i sants de l’església de York (Versus de patribus, regibus et sanctis Eboricensis ecclesiae); Sobre les virtuts i els vicis (De virtutibus et vitiis); De rethorica ; Els set llibres contra Feliu (adversus Felicem libri VII), refutació de la doctrina adopcionista.

L’anècdota

D’Alcuí es conserven més de tres-centes cartes. Són conegudes les que fan referència a una de les primeres expedicions dels víkings, quan van saquejar el monestir de Lindisfarne, al nord d’Anglaterra (793).

La frase

“No s’ha d’escoltar els que solen dir “la veu del poble, la veu de Déu”, perquè l’enrenou del poble sempre és a un pas de la follia” (extret de Capitulare admonitionis ad Carolum, carta adreçada a Carlemany).