Romà, el Melode, versos bizantins

Èmesa (actual Homs, Síria), entre 485 i 490?-Constantinoble (actual Istanbul), abans del 562

Activitat: Literatura

Àrea: Imperi bizantí

 

Anastasis

No es coneixen gaires dades biogràfiques de Romà, el Melode. Se sap que va viure en temps de l’emperador Anastasi, cosa que havia provocat controvèrsia entre els experts perquè existiren dos sobirans bizantins amb aquest nom: un, al segle VI i Anastasi II, dues centúries més tard. Finalment, s’ha conclòs que va viure en temps del primer perquè un papir analitzat amb els seus versos és d’aquest període i a més, algun dels seus himnes tracta de fets relatius a la Constantinoble del segle VI.

De Síria a la capital

Des de la ciutat natal va marxar a estudiar a Beirut. Allà fou ordenat diaca permanent, i a finals del regnat d’Anastasi I (mort el 518) va traslladar-se a Constantinoble, on s’establiria de manera definitiva, com a clergue de l’església de la Mare de Déu, al barri de Cir.

romàelmelode-somnideromà

L’anècdota

D’acord amb la tradició, a la vigília de Nadal se li va aparéixer la Mare de Déu mentre dormia. Li ensenyava un text i li manava que se l’empassés. Meravellat es va despertar i més tard, a l’església, va cantar el seu primer himne, dedicat a la Verge Maria, celebrat per tothom. Des d’aleshores fou predicador-cantor fins a la mort.

Un fet destacat, Els Himnes (Kontàkia)

Romà el Melode és el màxim autor de la poesia religiosa grega medieval. La crítica moderna li atribueix una seixantena d’himnes litúrgics. Usa el “kontakion”, composició poètica que consta, a grans trets, d’una vintena d’estrofes separades per una tornada. La inicial de cada estrofa crea un acròstic que senyala la seva autoria, sovint amb la fòrmula: “De l’humil Romà”.

Catequesi musical

Els himnes de Romà esdevenen un altre mètode de catequesi, a banda de les homilies. Després de la lectura bíblica, ell entonava les estrofes mentre la tornada era repetida pels fidels. Empra un grec d’estil clar perquè els himnes no són destinats a la lectura dels intel·lectuals, sinó a ser escoltats. Combina la bellesa de les metàfores i les contraposicions, l’emoció lírica i la profunditat del pensament teològic.

La frase

“Altíssim Rei, què hi tens, tu, amb els pobres?

Creador del cel, per què has vingut amb els de la terra?

T’estimes una cova, et complaus en una menjadora?”

(De l’himne “Nadal”)

“Potser el més gran poeta religiós del món“ (del bizantinista Martin Hinterberger)

 

Per saber-ne més:

Romà, el Melode. Himnes. Barcelona, 2005