Saadi, la paraula mesurada

 
Shiraz (Iran), 1209?–Shiraz, 1292?
Activitat: Literatura    Grup3-Lletres                                             
Àrea: Principat de Fars (Pèrsia meridional)
 

saadiEstudis

Un del més grans autors de la literatura persa, Musxerif-ed-Din Musli era fill d’un teòleg cortesà, però va restar orfe d’infant. Es creu que adoptà el seu sobrenom literari del príncep que governava Shiraz, Sad ibn Zangui. Acabats els primers estudis, vers el 1223 se n’anà a Bagdad per ingressar a la universitat de Nizamiyya. Allà va conèixer el sufisme, un corrent místic que influiria en la seva obra.

Anys de viatges

Quan va concloure la formació no va tornar a Shiraz. La situació a l’Iran era inestable amb el nou poder mongol que devastava el país. Va passar uns trenta anys viatjant. Va recórrer una gran àrea, entre Turquia i Aràbia i d’Egipte a l’Índia, i va viure moltes peripècies, com quan fou empresonat pels cavallers croats, o en un temple indi va haver de guillar en descobrir com movien un ídol per esperonar la devoció dels fidels.

El retorn

El 1256 va regressar a Shiraz. Fou molt ben rebut pel príncep, però no va residir a palau sinó que preferí una vida més retirada. Des de llavors va dedicar-se a la producció de les seves obres, que es difongueren amb rapidesa.

Un fet destacat, El jardí de les roses (Gulistan)

Aquest llibre és la seva obra màxima, un recull en prosa poètica d’històries breus, d’anècdotes i proverbis on expressa ensenyaments morals amb treballada concisió i gràcia. Per tractar sobre la justícia, el seny o l’amor aplica un estil simple i elegant que demostra el gran domini de l’idioma. Resumeix una ètica pràctica més social que filosòfica, que propugna la moderació i l’amor al proïsme com a norma de vida.

Tria d’obres

Jardí dels fruits (Bustan, 1257), l’altra gran obra didàctica de caire moral, aquesta en vers; i Gazals, breus odes que constitueixen la part més reeixida de la seva poesia lírica amorosa.

L’anècdota

Segons explica ell mateix, fou redimit de l’esclavitud  dels croats gràcies a un mercader. Posterioment es casà amb la filla del comerciant, unió tan conflictiva que acabà enyorant el primer captiveri. Un cop la dona li recordà que el seu pare l’havia salvat pagant deu monedes, Saadi (o Sa’di) va replicar que el sogre li havia donat cent monedes de dot per casar-s’hi.

La frase

“Al món, la tirania i la injustícia han començat per un perjudici infinitament petit. Si el rei menja una poma del jardí dels seus súbdits, els seus esclaus, darrere d’ell, arrencaran l’arbre i se l’emportaran. Per cada cinc ous que el soldà es permeti prendre, els seus guerrers posaran mil gallines a l’ast”.

 “Dues persones han viscut en va: la que ha aplegat diners sense fruir-los i la que ha adquirit saviesa sense posar-la en pràctica” (extrets d’El jardí de les roses).

Per saber-ne més:

Saadi. El jardí de les roses. Barcelona, 1950

Anuncis