Guillem Sagrera, un artista d’abast mediterrani

 
Felanitx? (Mallorca), vers 1380–Nàpols, 1454
Activitat: Arquitectura. Escultura    Grup4-Art                                               
Àrea: Corona d’Aragó
 
De l’illa al continent

Procedia d’una família de picapedrers de Felanitx i les primeres referències documentals daten de 1397 quan treballava amb el seu pare en la catedral de Palma. Més tard va traslladar-se al Rosselló, on esdevindria mestre d’obres del bisbat d’Elna, primer restaurant l’antiga seu romànica i més tard actiu a Perpinyà, en l’església de Sant Joan, destinada a ser en un futur llunyà la nova catedral.

L’anècdota

El 28 de gener de 1416 es va celebrar una reunió insòlita a Girona. Els arquitectes catalans més reconeguts, entre ells Guillem Sagrera, van ser convocats per donar el seu parer sobre la construcció d’aquella catedral gòtica. El seu mestre d’obres Guillem Bofill plantejava si havia de tenir una estructura de tres naus o bé una sola, més espaiosa. Sagrera, com Bofill, va defensar la segona proposta, tècnicament més arriscada; malgrat ser l’opció minoritària -només la d’un terç dels arquitectes-, els canonges de la catedral van acceptar-la i és la que podem contemplar avui en dia.

Feines mallorquines

Sagrera va tornar a la seva illa el 1420. Fou nomenat mestre d’obres de la catedral de Palma, activitat que desenvoluparia durant 27 anys. Va continuar l’edificació de les naus, esculpí l’estàtua de sant Pere del portal del Mirador i se li atribueixen també l’estàtua de sant Pau i la sala capitular. Simultanejaria aquesta feina amb altres encàrrecs com l’església de Nostra Dona de Gràcia, a Palma, gràcies al seu important taller, integrat sobretot per familiars.

Un fet destacat, la Llotja de Mallorca

Llotja de Mallorca

Llotja de Mallorca

 

L’obra cabdal és un edifici de nova planta, encomanat pel col·legi de mercaders. El 1421 ja hi treballava, amb més autonomia de l’habitual perquè n’era el contractista, decidint sobre materials, artesans, etc… Comptava, doncs, amb cert patrimoni, si bé les despeses de la Llotja l’arruinarien. Abandonà l’obra quan ja estava gairebé enllestida: un edifici amb una única gran sala suportada per sis columnes helicoidals. L’espai és elegant en la seva simplicitat, harmoniós i guarnit amb mesura, com l’estàtua de l’àngel de la Mercaderia, probablement obra seva, que decora la façana de l’edifici.

Ángel de la Mercaderia, Llotja de Mallorca

Ángel de la Mercaderia, Llotja de Mallorca

En terres italianes

El daltabaix econòmic va dur Sagrera a instal·lar-se el 1447 a Nàpols per entrar al servei del rei Alfons, el Magnànim. L’any següent ja era mestre major del Castell Nou, la principal residència reial, que redissenyà. Abans de morir treballava en la Sala dels barons, gran espai quadrat de 20 m. que cobrí amb una sola volta estrellada. El rei Alfons el protegí, fins i tot s’implicà en el plet de Sagrera contra el col·legi de mercaders, plet que va concloure el 1533 a favor dels seus rebesnéts.

Sala dels barons, del Castell Nou (Nàpols)

Sala dels barons, del Castell Nou (Nàpols)

Per saber-ne més:

Joana Ma. Palou i Sampol. Guillem Sagrera. Palma de Mallorca, 1985