Vittorino da Feltre, la renovació pedagògica humanista

Feltre (Itàlia), 1378?–Màntua (Itàlia), 1446

Activitat: Educació   

Àrea: Màntua

 

A la universitat

Vittorio Ramboldini fou conegut com Vittorino da Feltre, el nom del seu lloc d’origen. Es traslladà a Pàdua per estudiar a la universitat retòrica i filosofia. Va aprendre grec a Venècia, i s’instruí també en matemàtica. Més tard, com a professor va treballar en aquelles dues ciutats.

Un fet destacat, l’escola Casa Giocosa

El 1423 el senyor de Màntua, Gian Francesco Gonzaga, li confià l’educació dels seus fills. Vittorino acceptà la feina després que li garantís completa autonomia en la seva activitat pedagògica i li permetés instal·lar-se lluny de la cort. Va establir una de les primers internats d’Europa en una vil·la dels Gonzaga, prop de la ciutat, Casa Giocosa, on durant vint anys Vittorino posà en pràctica la pedagogia humanística.

Alumnat

A banda dels fills del marquès de Màntua, va tenir a l’aula els plançons d’altres famílies aristocràtiques, com els Montefeltro, o d’intel·lectuals il·lustres, com Francesco Filelfo i Poggio Bracciolini, i també de no italians. Dels setanta alumnes de l’escola,  n’hi havia d’altres grups socials menys afavorits, fins i tot provinents de famílies pobres, triats aquests pel seu talent, que rebien el mateix tracte i ensenyament que la resta.

Matèries

La finalitat de l’escola no és l’aprenentage de disciplines relacionades directament amb una activitat professional futura, sinó una formació global i el creixement harmònic — intel·lectual, físic i moral— dels nois. S’hi estudien els clàssics grecollatins, sense ometre la religió cristiana. Es tracten també les ciències naturals, la matemàtica o la música. També pren ara una importància molt destacada l’educació física, amb exercicis gimnàstics i de lluita, que s’alternen amb les disciplines intel·lectuals.

Docència

Vittorino da Feltre conviu amb els seus alumnes i personalitza l’ensenyament d’acord amb l’edat i les capacitats de cada alumne. Rebutja els càstigs corporals. Gràcies a la fama de l’escola, després de l’òbit del fundador, Casa Giocosa va perviure durant vint anys més.

La frase

“Vittorio da Feltre, matemàtic summe i pare de totes les humanitats” (inscripció d’una medalla amb la seva efígie, de l’artista Pisanello)

Anuncis

Cassiodor, pont entre els mons antic i medieval

 
Squillace (Itàlia), vers 490-Squillace, vers 585
Activitat: Religió. FilosofiaGrup2-Raó
Àrea: Regne ostrogot      

 

Un romà entre bàrbars

Membre d’una família senatorial romana al servei dels reis germànics que governaven Itàlia al segle VI, endegà una carrera política brillant. El 526 fou designat magister officiorum, en substitució de Boeci, acusat de conspirar contra el rei Teodoric; ell, en canvi, era un col·laboracionista, partidari de l’aliança entre gots i romans. Entre el 533 i 538 fou prefecte del pretori, el càrrec administratiu més alt, però la conquesta d’Itàlia pels bizantins posaria fi a la seva vida pública. Va haver de marxar a Constantinoble.

Tria d’obres

Historia Gothorum, una història dels gots perduda, que coneixem fragmentàriament a partir d’un resum de l’historiador bizantí Jordanes;  Diversos (Variae), recull de més de quatre-cents documents elaborats durant els seus trenta anys d’alt funcionari, amb l’objectiu tant d’aportar models per a la redacció de textos públics com de justificar la seva activitat; Sobre l’anima (De anima), un tractat filosofic i teològic molt influït per sant Agustí; i Comentari al salms (Expositio psalmorum).

Vivariumcassiodor

Tornat de Constantinoble, es retirà a les seves propietats del sud d’Itàlia on cap al 555 hi va fundar el monestir de Vivarium, que esdevingué un important centre cultural. Comptava amb una notable biblioteca on es copiaven llibres d’autors grecs i llatins per garantir-ne la conservació i fer possible que la cultura antiga clàssica servís també a la fe cristiana.

Un fet destacat, les Institucions (Institutiones divinarum et saecularium litterarum)

Les Institucions és un manual per a la formació dels monjos de Vivarium. Aplega dues grans parts: en la primera tracta sobre les Sagrades Escriptures; la segona, en canvi, és una enciclopèdia de gramàtica, dialèctica, retòrica, aritmètica, geometria, astronomia i música; és a dir les set arts liberals que constituirien la base educativa a l’Europa medieval.

La frase

“Més que sant Benet, Cassiodor va ser el punt de partença de l’orientació cultural de les institucions monàstiques, a les quals es reservava en endavant la supervivència de  les lletres tan cristianes com paganes”  (de l’historiador Manlio Simonetti).

Per saber-ne més:

Cassiodor. Sobre l’ànima. Comentari als salms graduals. Barcelona, 1997