Filippo Lippi, pintor de la “grazia”

Florència, vers 1406–Spoleto (Itàlia), 1469

Activitat: Pintura   Grup4-Art

Àrea: Florència, Estats Pontificis

 

Nous corrents

De família pobra, resta orfe aviat. El 1421 professa de frare en el convent florentí del Carme, on s’encamina cap a la pintura. Descobreix les innovacions renaixentistes sobre la perspectiva i el realisme, de la mà de Masaccio i Masolino, que pinten la capella Brancacci en l’església del seu convent el 1425. L’obra més antiga datada és la Madona de Tarquinia (1432), on Lippi dibuixa, per primer cop a Itàlia, la Verge entronitzada amb l’infant en un ambient domèstic corrent.

filippolippi-anunciaciomartellica-1440

Anunciació Martelli

Entre paisans

Poc donat a la vida conventual, gràcies al seu talent viu fora del claustre, treballant de pintor. A través dels Mèdici, sobretot de Cosme el Vell, senyor de Florència, l’artista carmelita obté rendes eclesiàstiques, encàrrecs i recomanacions. A la influència inicial de Masaccio, s’hi afegeix més tard la de fra Angelico, que pinta escenes intimistes amb colors nítids i lluminosos.

Un fet destacat, els frescos de l’absis de la catedral de Prato

filippolippi-convitdherodes1460-1464

Convit d’Herodes

L’obra més ambiciosa és a Prato (Itàlia),  la decoració mural del cor de de l’església de Sant Esteve (ara catedral), feta entre 1452 i 1464. S’hi representen escenes de les vides de sant Esteve i sant Joan Baptista. Una de les imatges més conegudes és El convit d’Herodes, amb el ball de Salomé i el premi que obté la dansaire, el cap del Baptista. Destaca el moviment de la ballarina i els rostres expressius de la concurrència.

L’anècdota

Capellà del convent de Sant Margarida de Prato (1456), trenca el vot de castedat quan fuig del convent amb Lucrezia Buti, que li havia servit de model. Van tenir dos infants, el primer d’ells, Filippino, seguiria la carrera artística del pare. Aquella unió escandalosa seria legitimada posteriorment amb la dispensa papal dels vots i el seu  casament. Els últims anys Lippi treballa sobretot a Spoleto, pintant frescos a la catedral.

Maduresa

Segons coetanis, Lippi era el pintor de la “grazia”, entesa com la bellesa harmònica i la capacitat de plasmar una gran varietat de formes i emocions. El seu estil evoluciona cap a obres plenes de llum i detallisme, amb esquemes compositius originals, que ressalten la humanitat dels personatges, també dels divins, que perden l’aire innaccessible. Lippi és l’enllaç entre Masaccio i Botticelli, el seu deixeble més avantatjat.

Tria d’obres

L’Anunciació (vers 1440, capella Martelli de la basílica de Sant Llorenç, Florència); Adoració en el bosc (1459?, Museus Estatals de Berlín); Verge amb el Nen i dos àngels (vers 1464, Galeria dels Uffizi, Florència), que procedeix d’una vil·la dels Mèdici; i Escenes de la vida de la Mare de Déu (1467-1469, catedral de Spoleto), que no va poder concloure.

Verge amb el Nen i dos àngels

Verge amb el Nen i dos àngels

Anuncis