Joan Escot Eriúgena, filòsof original i aïllat

Irlanda, vers 810?–França?, vers 877

Activitat: Filosofia    

Àrea: Regne de França

L’anècdota

En un dels seus manuscrits ell es defineix com a “eriúgena”, és a dir, nascut a Irlanda. Els seus contemporanis l’anomenaven “scotus”, que significava el mateix ja que en aquells segles Irlanda era coneguda com la “Scotia Maior” . Va formar-se a l’illa natal, i més tard, seguint l’exemple de molts altres intel·lectuals irlandesos, va establir-se al continent.

Mestratge

S’està a França, a la cort de Carles II, el Calb, net de Carlemany. Mestre de l’escola palatina des del 847, aproximadament, destaca per la seva erudició: llegeix, entre altres, Ciceró, sant Agustí, Boeci i sant Isidor, domina la dialèctica i sap el grec, cosa que li permet conèixer i traduir obres dels antics pares de l’Església oriental, com sant Gregori de Nissa i Màxim, el Confessor.

Entre controvèrsies i traduccions

Intervé en polèmiques teològiques contra el monjo Godescalc d’Orbais, però les seves tesisi són condemnades. Amb tot, el rei Carles II no el deixa de banda, i sota la seva protecció, sembla que viu des d’aleshores a l’abadia de Sant Medard de Soissons. Vers el 860, el rei li encomana la traducció de les obres del Pseudo-Dionís Areopagita, un filòsof grec que influirà decisivament en el seu pensament. També es coneixen poemes d’Eriúgena en honor del monarca carolingi.

Un fet destacat, Periphyseon (o Sobre la divisió de la natura, 864-866?)

Aquest tractat suposa el primer sistema filosòfic original i profund d’un autor medieval per explicar el món i donar raó dels dogmes cristians. Adopta el neoplatonisme de l’antiguitat, però canvia la seva concepció immutable per una cosmologia dinàmica: Déu crea les idees i, a partir d’aquestes, l’univers, i a la fi dels temps tot retornarà a Déu. Aquest procés de tornada, interromput pel pecat, es reprèn amb la redempció de Crist. Figura aïllada, no hi ha filòsofs occidentals equiparables fins dos segles més tard.

Tria d’obres

Sobre la predestinació divina (vers 851), el tractat teològic contra Godescalc d’Orbais; la traducció al llatí del Llibre sobre la creació de l’home, de Gregori de Nissa; Exposició sobre la Jerarquia celestial, de sant Dionís  (vers 865-870?); i Comentari sobre l’evangeli de sant Joan, obra incompleta, dels darrers anys.

La frase

“No existeix cap autoritat veritable si no coincideix amb la veritat descoberta mitjançant la raó, encara que sigui una autoritat recomanada i transmesa per a utilitat de les futures generacions pels sants pares” (extret de Periphyseon)

Guardar

Guardar

Anuncis

Sant Columba, un monjo irlandès a Escòcia

Gartán (Irlanda), 521?-Iona (Gran Bretanya), 597

Activitat: ReligióGrup2-Raó

Àrea: Regne de Dalriada

 

Qüestió de noms

La Irlanda del segle VI es compon d’una sèrie de petits reialmes que es disputen l’hegemonia. Al nord, la nissaga més poderosa és la dels Uí Néill. A aquest llinatge pertany un infant que rep el nom gaèlic de Crimthann, que significa guineu. Més endavant, utilitza el nom llatí de Columba (colom), per la qual cosa alguns estudiosos creuen que havia nascut de pares pagans.

Un monjo noble

Seguint un costum estès entre la noblesa, l’infant es confia a un tutor per tal que l’instrueixi. Els pares de Columba el van destinar a l’Església i la seva formació va correspondre a monjos i bards. Posteriorment fou ordenat prevere i va seguir la vida monacal a Irlanda.

Per un llibre

L’any 563 va abandonar l’illa natal, potser arran de la seva participació en la batalla de Cúl Dreimhne. Segons la llegenda, Columba havia copiat d’amagat un llibre del monestir de Maigh Bhile, i sant Finnian, membre d’aquella comunitat, li reclamà l’exemplar que havia fet. La disputà desembocà en un combat ferotge entre clans. Columba seria responsable de la mort de 3.000 homes, i se li imposà l’exili on hauria de convertir a la fe cristiana un nombre similar d’ànimes.santcolumba

Un fet destacat, la fundació del monestir d’Iona

Columba va establir-se a Iona, un illa prop d’Escòcia, amb altres dotze monjos. No era el primer missioner en terres escoceses i , malgrat va mantenir relacions diplomàtiques amb Brude mac Maelchon, el rei dels pictes que controlava el centre i est d’Escòcia, tampoc no aconseguí la seva conversió ni la del seu poble. Aquest monjo va crear un monestir que convertiria en el gran focus d’espiritualitat cristiana d’aquelles terres que gradualment, amb els seus successors, faria possible la cristianització del país.

L’anècdota

A La vida de sant Columba, (llibre 2, capítol 28), obra escrita cap al 700, s’explica un dels seus miracles al riu Ness: El sant hi arribà quan enterraven un home atacat per un monstre aquàtic. Columba va manar a un dels seus acompanyants que es llancés a l’aigua. De les profunditats reaparegué el monstre per devorar el nedador, però el sant, invocant el nom de Déu, va fer el signe de la creu i la bèstia fugí rabent.