Fernão Lopes, un historiador portuguès modern

 
Lisboa, entre 1380 i 1390-Lisboa, 1460?
Activitat: Història
Área: Regne de Portugal
 
L’arxiver del regne

Malgrat ser de famíilia de menestrals, va rebre certa formació a Lisboa. Fruit d’això, el 1418 era “guarda-mor de la Torre del Tombo”, és a dir, conservador de l’arxiu general del regne, càrrec que mantindria al llarg de 36 anys. Aquest fet facilità la seva obra historiogràfica.

Més oficis, més béns, més honors

A més d’arxiver, Lopes fou secretari i home de confiança de l’infant Ferran i més tard escrivà del rei Eduard que, el 1434, li encomanà la crònica del seu pare Joan I. Fou recompensat amb generositat. Eduard li atorgà carta de noblesa i una renda de 14.000 reis a l’any que el seu successor Alfons V augmentà fins els 20.000.

Un fet destacat, la Crònica de Joan I de Portugal (Crónica de D. João I)

És la seva obra cabdal, on palesa la voluntat de ser imparcial, l’examen crític de les fonts documentals, l’anàlisi de les causes dels fets i on reivindica la importància del poble en la història. La seva prosa -clara i d’arrel popular, relatant els fets com si el cronista en fos testimoni directe- és considerada la més reeixida de la literatura portuguesa medieval.

Tria d’obres

Crónica de D. Pedro; Crónica de D. Fernando. A banda de les tres cròniques inqüestionades, hi ha altres obres que alguns experts li atribueixen, entre elles, Crónica dos sete primeiros reis de Portugal;  i Crónica de D. Duarte.

L’anècdota

El 1236, va tenir un fill, Martinho, qui esdevingué metge de l’infant Ferran. En la campanya contra la ciutat de Tànger (1437), l’infant fou fet presoner pels musulmans i Martinho, al seu servei, també va morir captiu anys més tard. En 1459, en l’últim document que conservem sobre el cronista, aquest no reconeix Nuno Martins, fill bastard de Martinho, a qui deshereta.

La frase

“Si per ventura algú busca en aquest text bellesa o noves paraules, i no la veritat de les històries, li desplauran els nostres raonaments”  (extret del Pròleg de la Crònica de Joan I de Portugal)

“No hi ha només història en les cròniques de Fernao Lopes, hi ha també poesia i drama, hi ha l’edat mitjana amb la seva fe, el seu entusiame i el seu deler de glòria“ (de l’historiador portuguès Alexandre Herculano)

Anuncis