Ferran III de Castella, prendre la vall del Guadalquivir

 
Monestir de Valparaíso (Peleas de Arriba, Zamora), 1199?-Sevilla, 1252
Activitat: Política                                                    
Àrea: Regne de Castella i Lleó
 
L’anècdota

Els pares de Ferran -el rei Alfons IX de Lleó i Berenguera de Castella- eren parents i el seu matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III. El pontífex va obligar els cònjuges a separar-se. Berenguera va tornar al regne de Castella mentre Ferran va romandre amb el seu pare. De tota manera, els fills nascuts d’aquella unió van ser considerats legítims.

Rei de Castella

En morir Enric I de Castella (1217), la nova reina fou Berenguera qui cedí els seus drets a Ferran. Malgrat l’oposició de part de la noblesa dirigida per Álvar Núñez de Lara, i també del seu pare, el rei lleonès, el nou monarca consolidà el tron amb l’entrega de ciutats fronteres a Lleó i altres beneficis als Lara.

La unió dels regnes de Castella i Lleó

El rei de Lleó, abans de morir (1230), havia nomenat successores les seves filles, deixant de banda Ferran. Malgrat el testament reial, l’acord entre la reina vídua i Berenguera de Castella va permetre que Ferran esdevingués sobirà també de Lleó. Aquella unió entre els dos reialmes esdevingué definitiva.

L’ocupació de nous territoris

A partir de 1224, aprofitant la crisi a la mort del sobirà almohade i la disgregació del seu imperi musulmà en petits regnes de taifes, Ferran estengué el seu reialme cap al sud. Conquerí nous territoris mitjançant les armes i la diplomàcia: Úbeda (1233), Còrdova (1236), Múrcia (1243), Jaén (1246). Els nous territoris van ser repartits entre els que participaren en la conquesta per bé que la part més important va recaure sobre la noblesa, cosa que configurà els latifundis andalusos. Pel tractat d’Almizra (1240) s’establiren els límits meridionals entre els regnes de Castella i Aragó.

Un fet destacat, la conquesta de Sevilla

La darrera gran fita del seu regnat fou l’ocupació de Sevilla que oferí una gran resistència. Només fou possible després de la intervenció d’una flota del Cantàbric dirigida per Ramón Bonifaz que va tallar les comunicacions fluvials per impedir reforços vinguts des de l’Atlàntic. El 22 de desembre de 1248 Ferran entrà a la ciutat que esdevingué la seva residència i on escollí ser enterrat. Fou canonitzat el 1671.

Realitzacions culturals

Ferran va substituir el llatí pel castellà com a llengua de la cancelleria reial i féu traduir el Forum Iudicum, el codi legal vigent, al castellà. S’iniciaren en el seu regnat algunes catedrals gòtiques com les de Burgos i Toledo així com es potencià la universitat de Salamanca fundada pel seu pare.

La frase

Els papes Gregori IX i Innocenci IV el van titular “atleta de Crist” i “campió invicte de Crist”, respectivament.