Rodolf I, els Habsburg entren en escena

 
Castell de Limburg (Alemanya), 1218-Espira (Alemanya), 1291
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic
 
Comte de Habsburg

Membre del llinatge dels Hasburg, Rodolf tenia el centre de les seves possessions en el castell homònim, en el cantó suís d’Aargau.Va intervenir en les lluites entre l’emperador Frederic II i el papa, fou partidari del primer i se’n beneficià amb guanys territorials. Servint-se hàbilment del matrimoni, la guerra contra els seus veïns i la diplomàcia fou senyor d’uns dominis que s’estenien per la Suïssa occidental i l’Alta Alsàcia.

La fi de l’interregne

Des de la mort de Frederic II (1250), l’Imperi va viure dues dècades llargues de desgovern, sense un poder central i amb diversos candidats que es disputaren el tron. Finalment el 1273, amb l’aprovació del papa Gregori X, els grans prínceps alemanys van elegir Rodolf com a nou sobirà. En la decisió hi pesà molt el temor cap a un altre pretendent, el rei Otakar II de Bohèmia, el noble més poderós de l’Imperi. Els prínceps triaren un senyor més feble, que no posava en perill la seva autonomia. Rodolf fou coronat rei d’Alemanya a Aquisgrà.

Un fet destacat, el domini d’Àustria

Durant l’interregne propietats estatals havien estat arrabassades pels nobles, com els ducats d’Àustria i Estíria en mans del rei de Bohèmia. Rodolf els reclamà i davant la negativa d’Otakar, va assetjar Viena. El rebel s’hi sotmeté, si bé va perdre els ducats austríacs (1276). Dos anys després, el rei bohemi s’alçà en armes per recuperar-los, però Rodolf, aliat amb el rei d’Hongria, el derrotà a Dürnkrut (o Marchfeld). Encara que va morir en la batalla, el vencedor no s’apropià de Bohèmia i Moràvia, que conservà Venceslau, el fill d’Otakar II; això sí, obligat a casar-se amb una filla de Rodolf.

rodolfI-dislauIV-morthan1873

La batalla de Dürnkrut, del pintor Mór Than (1872)

 

Un imperi difícil

En la seva tasca de governant es va veure condicionat pel poder dels prínceps territorials germànics, a qui devia el tron. L’Imperi esdevé una monarquia electiva i això limitaria la força del poder central, incapaç d’evolucionar cap a l’autoritarisme d’altres monarquies occidentals. Amb tot, l’èxit en les seves campanyes militars o la repressió del bandolerisme augmentaren el prestigi de l’emperador.

L’anècdota

La tradició ens ha deixat una imatge d’aquest sobirà com un home intel·ligent, pragmàtic i de costums senzills. Diuen que no portava mantells sumptuosos sinó una simple capa marró que ell mateix sargia. En les campanyes s’alimentava com la tropa, collia naps i se’ls menjava crus. Fets com aquest el feren atractiu entre les classes populars.

Futur

Rodolf va comptar amb una nombrosa descendència que aprofità per emparentar amb grans prínceps alemanys o amb sobirans europeus. Va aconseguir traspassar els ducats d’Àustria i Estíria als seus fills, ducats que es convertiren en la base territorial sobre el qual es fonamentaria el poder dels Habsburg. Això va permetre que intermitentment durant el s. XIV, i de manera ininterrompuda, des de 1435 fins al segle XIX, la seva nissaga regís l’Imperi.