Activitat: Religió
Àrea: Corona d’Aragó D’alt llinatge
Maria, pertanyent a la noble estirp dels Cervelló, fou batejada a l’església de Santa Maria del Mar. Filla única, va rebre l’ educació pròpia d’una dama de l’època, ambicionada per altres nissagues com a promesa dels seus fadrins.
Consagrada a Déu
Als divuit anys va fer vot de castedat perpètua, però no ingressà en cap monestir. Va continuar vivint al palau familiar, renunciant a la vida mundana, dedicada a la pregària i l’atenció a pobres i malalts. En morir el seu pare (1260), vídua i filla repartiren els béns entre els necessitats i s’instal·laren en una casa modesta, prop del convent dels mercedaris, amb el propòsit d’adoptar el seu model de vida.
Un fet destacat, la fundació de les mercedàries
El 1261 Maria de Cervelló va establir una primera comunitat amb altres dones nobles –Eulàlia de Pinós, Isabel Bertí, Maria de Requesens…- però no fou fins el 25 de maig de 1265 quan professaren solemnement els vots de castedat, pobresa, obediència i de redempció dels captius, aquest darrer vot propi de l’orde de la Mercè. Les primeres mercedàries, dedicades a la pregària i la cura als desvalguts, en especial als presos alliberats, escolliren Maria com a superiora.
Maria del Socors
Maria de Cervelló va passar a ser coneguda com Maria del Socors, per la seva generositat cap a tothom, la qual cosa suscità la veneració popular. Des del seu traspàs, va rebre culte en diverses iglésies de Barcelona que no va minvar al llarg dels segles, i el 1692 fou proclamada santa pel papa Innocenci XII.
L’anècdota
El 17 de juliol de 1380 el rei Pere, el Cerimoniós, devot de la santa, va voler honorar-la amb un fèretre més sumptuós. En la solemne cerimònia del trasllat de les despulles, el cos incorrupte de la primera mercedària no cabia al nou taüt, cosa que fou explicada pel rebuig de la santa de reposar en una sepultura més rica. Llavors fou dipositada altre cop en la seva urna primitiva, amb un document públic que explicava el fet.
La frase
“No tingueu por, Déu és amb vosaltres” (paraules de la santa, segons una llegenda, amb les quals encalmà la mar i salvà un vaixell a punt de naufragar prop de Barcelona, el 1283).
Per saber-ne més:
Joaquín Millán. Maria de Cervelló, la mercedària dels pobres i del mar. Barcelona, 2003