Umar I, creador de l’imperi àrab

 
La Meca?  (Aràbia Saudita), vers 580–Medina (Aràbia Saudita), 644
Activitat: Política Grup5-Història                                                   
Àrea: Primer califat
 

Enemic de la nova fe

Mercader afincat a La Meca, era membre de la gran tribu dels Quraix, igual que Mahoma. Quan ell es revelà com a propagador d’una nova religió, la majoria dels Quraix s’hi oposaren, i entre ells Umar fou dels més intransigents.

Nom d'Umar I

Nom d’Umar I

L’anècdota

Segons la tradició, Umar va decidir assassinar Mahoma. Abans, però, l’informaren que la seva germana i el seu cunyat s’havien convertit a l’Islam. Entrà a casa seva on estaven recitant l’Alcorà. Furiós colpejà un i altre fins fer-los sagnar. Llavors, avergonyit, reconsiderà la seva actitud cap als seus parents, demanà el text que estaven llegint i impressionat pels seus versos, abraçà la fe islàmica aquell mateix dia.

Conseller

La llegenda ha exagerat la trascendència de la seva conversió (616) per a l’Islam ja que Umar no era aleshores una figura destacada en La Meca. Va seguir Mahoma quan emigrà a Medina el 622, i en els anys posteriors no es destacà tant en els fets militars sinó com a valuós conseller. A l’igual que Abu Bakr, va casar una filla amb el profeta, i quan el seu consogre fou elegit com a successor de Mahoma, esdevingué la seva mà dreta. Després del breu govern d’Abu Bakr (632-634) es convertiria en el segon califa.

Un fet destacat, la destrucció de l’imperi sassànida

Umar I continuaria l’expansió islámica més enllà d’Aràbia iniciada per Abu Bakr, ara amb avenços decisius. S’enfrontà a l’imperi bizantí i la Pèrsia sassànida. Al primer aconseguí arrabassar-li definitivament Síria, després de la batalla de Yarmuk (636), i Egipte (640-641). Els seus atacs contra els perses van ser més demolidors. Els àrabs conqueriren Iraq i Pèrsia occidental amb les victòries de Qadisiyya (636) i Nihavand (642). El 637 havien pres Ctesifont, la capital sassànida. Aquest estat es desintegrà amb rapidesa, anorreat el poder central, incapaç d’oferir una resistència efectiva.

Un nou estat

El califa no va participar directament en les campanyes, però va saber dominar els seus generals. Organitzador del nou estat, creà un primer sistema fiscal i administratiu per recaptar i gestionar els recursos públics. Va estructurar l’imperi en províncies, on fundà ciutats –Bàssora, Kufa (Iraq) i al-Fustat (Egipte)- per allotjar-hi les seves tropes. També va instaurar l’era islàmica: des d’ell, l’imperi dataria els esdeveniments a partir de l’Hègira, l’emigració de Mahoma a Medina, el 622, sistema vigent al món musulmà. La tasca del governant es truncà amb el seu assassinat per un esclau persa a la mesquita.

La frase

“Si Déu hagués volgut donar un altre profeta al món, la seva elecció hauria recaigut sobre Umar” (de Mahoma, segons la tradició)

Anuncis