Raban Maur, mestre d’Alemanya

Magúncia (Alemanya), vers 780–Winkel (Alemanya), 856

Activitat: Religió. LiteraturaGrup2-Raó

Àrea: Imperi carolingi

 

L’anècdota

Va ingressar de petit al monestir de Fulda (Alemanya). Vistes les seves aptituds, amplià els seus estudis a Sant Martí de Tours sota la tutela d’Alcuí de York, principal responsable del renaixement cultural carolingi. Alcuí afegí al seu nom Rabanus (o Hrabanus), el mot Maurus, nom del deixeble predilecte de sant Benet, fundador dels benedictins. Així, Raban fou el Maur d’Alcuí.

Abat de Fulda

Tornat a Fulda, fou ordenat sacerdot el 814. S’encarregà de l’escola monacal fins que va ser elegit abat el 822. Lògicament s’ocupà de la gestió de l’abadia, però va mantenir la seva activitat intel·lectual, adreçada no a l’especulació teològica sinó, sobretot,  a la formació dels eclesiàstics i a la cristianització de la societat germànica.

Un fet destacat, Lloances de la santa Creu (De laudibus sanctae Crucis)

Recull de 28 poemes dedicats a la santa Creu, com a símbol de la resurreció de Jesucrist. Constitueix el millor exponent de poesia visual del renaixement carolingi, gènere ja conreat en la literatura antiga grecollatina. Cada poema consta de dibuixos dins dels quals, seguint les formes de la figura, s’afegeixen altres versos.

rabanmaur1

Tria d’obres

Sobre la instrucció dels clergues (De clericorum institutione, 819), manual per a la formació dels eclesiàstics; De universo (o De rerum naturis, 842-847), enciclopèdia inspirada en les Etimologies de sant Isidor; sermons i comentaris exegètics sobre llibres de la Bíblia, tractant d’explicar el seu significat profund, més enllà del sentit literal del text.

Entre corones

Raban Maur s’involucrà en la política de l’imperi carolingi. En les lluites entre l’emperador Lluís I Pius i els seus fills, va defensar el primer, escrivint De la reverència dels fills cap als pares, i més endavant fou partidari de Lotari I, el primogènit enfront els germans. Tanmateix, Lluís, el Germànic i Carles, el Calb van vèncer Lotari, i Raban Maur va haver d’abandonar l’abadia de Fulda el 842; anys més tard  va recuperar el favor reial de Lluís, el Germànic, ja que fou elegit arquebisbe de Magúncia el 847.

Mestratge

Erudit, teòleg i poeta, el valor de la seva obra no rau en l’originalitat de pensament sinó en la transmissió de la cultura antiga, sobretot dels autors de l’Església primitiva. Seguidor de sant Agustí, recusa les idees modernes. Amb ell, l’abadia de Fulda esdevé el principal focus cultural d’Alemanya, i alguns intel·lectuals destacats d’aquell temps són deixebles seus, com ara Walafrid Estrabó o Godescalc d’Orbais, si bé aquest últim fou més tard denunciat i empresonat per Raban per les seves tesis herètiques (848).

rabanmaur2