Corsignano (ara Pienza, Itàlia), 1405–Ancona (Itàlia), 1464
Activitat: Religió. Política
Àrea: Estats Pontificis
De Siena a Basilea
De família noble vinguda a menys, Enea Silvio Piccolomini estudià a Siena, on va despertar el seu gust per la literatura llatina antiga. Visità el nord d’Itàlia i conegué humanistes com Leonardo Bruni o Poggio Bracciolini. El 1431 s’afegí al seguici del bisbe de Fermo, de camí a Basilea on se celebrava un concili ecumènic.
Alt secretari
Progressa exercint de secretari per a patrons cada cop més poderosos. El 1435 el cardenal Albergati li encomanà una missió diplomàtica a Escòcia i més endavant Piccolomini, malgrat ser laic, es distingí al concili de Basilea. Es manifestà partidari dels que defensaven la primacia del concili en el govern de l’Església. El 1440 fou elegit pels pares conciliars un nou papa, Fèlix V, en contra del pontífex romà Eugeni IV, i Piccolomini es convertí en secretari del primer.
Retrat de Pius II, Biblioteca Piccolomini (Siena), de Pinturicchio
Transformacions
A partir de 1442 passà al servei del rei Frederic III d’Alemanya, actuant com a diplomàtic, i tres anys més tard, sorprenentment, es va reconciliar amb Eugeni IV, i afavorí l’entesa entre els dos sobirans. Deixà llavors la vida seglar i va endegar una carrera eclesiàstica meteòrica: capellà (1446), bisbe de Triestre (1447), bisbe de Siena (1450) i cardenal (1456).
Un papa clàssic
El 1458 fou proclamat papa, i va adoptar el nom de Pius II, en record del protagonista mític de l’Eneida, designat pel poeta Virgili com “Pius Aeneas”. Cenyint la tiara, Pius II va enfortir l’autoritat pontifícia. La butlla papal Execrabilis (1460) referma la superioritat del papa davant els concilis, en contradicció, doncs, amb els seus anys a Basilea.
L’anècdota
Pius II va remodelar la seva població natal, Corsignano, prop de Siena, que rebatejà el 1462 amb el seu nom, Pienza. La convertí en seu episcopal i es convertí en la primera ciutat planificada d’acord amb els models arquitectònics renaixentistes. Destaca la plaça major amb la catedral, el palau dels Piccolomini i l’ajuntament.
Un fet destacat, Commentarii rerum memorabilium (Comentaris sobre els afers memorables)
Aquesta obra és la més significativa de la seva producció, que abasta des de novel·les amoroses i poemes, a drames, cartes i obres historiogràfiques. Els Comentaris constitueixen la primera autobiografia d’un papa. Fou escrita per justificar la seva trajectòria vital, a voltes contradictòria, i la política del seu pontificat, redactada amb clara voluntat d’estil, emprant un llatí clar i concís.
Aires de croada?
Pius II va promoure una croada contra els turcs per recuperar Constantinoble, però sense fortuna. Primerament convocà una assemblea amb les potències cristianes per organitzar l’empresa, poc fructífera. Al final, el papa va tractar d’animar els sobirans amb l’exemple. Viatjà fins a Ancona per anar cap a Orient com a croat. Allà morí, esperant inútilment l’arribada de grans exèrcits cristians que fessin possible la croada.
Figures singulars, 500-1500 